Bruce Springsteen: de la A a la Z

A

ADELE ANN ZERILLI (SPRINGSTTEN). En contrast amb el seu poc simpàtic progenitor, ella és la mare riallera que ha assistit als seus concerts fins i tot a edats avançades, fins a l’actualitat. Avui té 94 anys i pugna amb un alzheimer diagnosticat fa set. A ‘The wish’, Springsteen va retre homenatge a la seva abnegada vida.

B

BIG MAN. Apel·latiu pel qual es va conèixer Clarence Clemons (1942-2011), saxofonista de l’E Street Band elevat a icona des de la portada de l’àlbum ‘Born to run’ i la cita expressa la seva figura en la lletra de ‘Tenth avenue freeze-out’. Quan «el gran home es va unir a la banda», el món de Springsteen va guanyar en èpica, diversió, sentit de la camaraderia i connexió amb el públic. Va morir després de tenir un infart.

C

CAMP NOU. Escenari de les seves gestes més grans a Barcelona. Bateig: 3 d’agost de 1988, gira ‘Tunnel of love’. Quatre hores de sessió suosa i una salutació per a la història: «¡Hola, Barcelona! ¡Ja sóc aquí!». Tornaria a l’estadi en dues ocasions: 20 anys després, a la gira ‘Magic’ (19 i 20 de juliol del 2008), i de nou al ‘tour’ revisió de ‘The river’ (14 de maig del 2016).

CINQUANTA.  El nombre de concerts que Bruce Springsteen ha ofert a Espanya i que converteix aquest país en un dels més transitats. El 1981 va ser Barcelona, el 1988 va sumar Madrid, i poc a poc es van anar incorporant més ciutats als itineraris: Gijón i Santiago (1993), Saragossa (1999), València, Granada i Santander (2006), Bilbao (2007), Sant Sebastià (2008), Sevilla, Benidorm i Valladolid (2009) i Las Palmas (2012). Springsteen per a tothom, seguit de prop per clubs inquiets com l’erudit, barceloní, Point Blank.

D

DOUGLAS FREDERICK SPRINGSTEEN. El pare del Boss (1924-98) és la figura distant i deprimida, amagada en el seu subconscient. L’home que, quan el seu fill es posava a tocar la guitarra, encenia cert conducte de la calefacció perquè la sala s’omplís de fum i ell hagués de sortir de casa i acabés cantant a la teulada. Però les ombres solen inspirar més que els llums, i la seva presència banya cançons com ‘Independence day’ i l’ombrívola ‘My father house’.

E

E, EL CARRER E.Aquest carrer de Belmar, Nova Jersey, dona el seu nom a la formació de recolzament més llegendària del rock, l’E Street Band. En aquesta artèria vivia la mare del teclista original, David Sancious, al garatge de la qual el grup va fer els seus primers assajos el 1972. En l’actualitat, l’alineació conserva els històrics Roy Bittan (teclats), Max Weinberg (bateria), Garry Tallent (baix) i Steve Van Zandt (guitarra), als quals s’afegeixen Nils Lofgren (guitarra, a partir de 1984), Patti Scialfa (cors i guitarra acústica, 1984), Soozie Tyrell (violí, cors i guitarra acústica, 2002), Charles Giordano (teclats, a la plaça del malaguanyat Danny Federici, 2008) i Jake Clemons (nebot del també desaparegut Clarence Clemons, saxo, 2012).

F

‘FACTORY’.  Cançó fetitxe de l’àlbum ‘Darkness on the edge of town’, ombrívola i cerimoniosa, que simbolitza la seva sensibilitat per la vida obrera, si bé, com ell va reconèixer en els recitals de l’any passat a Broadway, quan la va escriure mai havia estat a l’interior d’una fàbrica. «¡M’ho vaig inventar tot!», deia de broma nit rere nit. Però, ¿per a què cenyir-te a l’experiència si la teva imaginació i el teu talent literari s’ho poden carregar tot?

G

GRACELAND. La mítica mansió d’Elvis Presley, els murs del qual van saltar Springsteen i el seu guitarrista, Steve Van Zandt, fascinats per la llegenda, una matinada al seu pas per Tennessee en plena gira ‘Born to run’, el 1976. Interceptats per un guàrdia, ell va provar d’entabanar-lo al·legant que era una nova estrella del rock, portada de ‘Time’ i ‘Newsweek’, però de res va servir: Elvis no era a casa i tots dos van ser acompanyats fins a la porta.

H

HOMENATGE. Una debilitat de l’artista: honrar un artista influent o afí. Ha pres part en discos de tribut a Woody Guthrie i Leadbelly, Curtis Mayfield, Warren Zevon, Johnny Cash, Ennio Morricone i Jackson Browne. I en els seus concerts han plogut les versions: les més citades, la beatleiana ‘Twist and shout’ (que van gravar primer The Top Notes), ‘Trapped’ (Jimmy Cliff), ‘Quarter to three’ (Gary US Bonds) i ‘Raise your hand’ (Eddie Floyd). Cita a part per a ‘Because the night’, firmada a mitges amb Patti Smith, del text definitiu del qual és coautora.

I

ÍDOL. Ell ho és, sobretot, des del clamorós ‘Born in the USA’, el disc amb el qual va passar d’estrella del rock a icona de masses, però al seu torn no ha amagat la seva devoció per figures que el van precedir: Elvis i Beatles en primer terme, però també Chuck Berry (inventor d’un imaginari líric per al rock and roll), The Animals (despertadors de la seva consciència social) o Roy Orbison (la veu i la guia: Springsteen encara es pregunta de vegades: ¿com ho cantaria això el Roy?). 

J

JOAD, TOM. Personatge de ‘Las uvas de la ira’, de John Steinbeck, i de la pel·lícula de John Ford, que dona nom a una cançó de Woody Guthrie i que va inspirar Springsteen a l’àlbum The ghost of Tom Joad (1995). El folk és en el substrat de l’obra del Boss des dels seus inicis i a través d’obres com ‘We shall overcome’ (2006), homenatge (en discutida clau festivofrondosa) al cançoner de Pete Seeger.

K

KERRY, JOHN. El fallit candidat demòcrata de les eleccions nord-americanes del 2004, que va guanyar George W. Bush. A favor seu va cantar Springsteen com a cap de cartell de la gira ‘Vote for change’, caravana a la qual van pujar, entre altres, REM, Pearl Jam, John Fogerty i Ben Harper. És el seu episodi de més compromís amb unes sigles polítiques.

L

LANDAU, JON. El periodista musical que el 1974, després de veure’l actuar a Cambridge, Massachusetts, va escriure a ‘The real paper’ allò d’«he vist el futur del rock’n’roll i es diu Bruce Springsteen». No va tardar a convertir-se en el seu mànager i conseller (i coproductor dels seus discos entre 1975 i 1992), i se li atribueix la funció de subministrar-li pistes per al seu enriquiment cultural i literari. 

M

MONTPELLER. Fins a aquesta ciutat occitana hi van peregrinar milers de fans del sud del Pirineu atesa l’exclusió d’Espanya a la seva gira ‘Born in the USA’. Springsteen els (ens) va premiar en els bisos amb la dedicatòria d’una sentida versió de ‘Can’t help falling in love with you’, balada associada al seu ídol Elvis Presley.

N

NOVA JERSEY. El paisatge de fons de la seva vida, començant pel seu primer àlbum, ‘Greetings from Asbury Park, New Jersey’ (1973). Va créixer a la localitat de Freehold, que malgrat trobar-se a tot just 80 quilòmetres de Manhattan, era un altre món. A començaments dels 90 es va traslladar amb Patti Scialfa a Los Angeles, on van néixer els seus tres fills, i un lustre després tota la família va tornar als orígens. Avui, el Boss està assentat en una granja de Colts Neck, Nova Jersey, si bé conserva casa a Beverly Hills. 

O

ORQUESTRAL. Adjectiu que es pot aplicar a l’arquitectura sonora dels seus àlbums, a aquest rock inspirat al ‘wall of sound’ de Phil Spector i al desenvolupament dramàtic d’algunes composicions clàssiques que semblen mirar de reüll Gershwin i Copland, com ‘New York City serenade’ i ’Jungleland’.

P

PALAU D’ESPORTS DE MONTJUÏC. Local barceloní (avui conegut com a BTM) on Springsteen va oferir el seu primer concert a Espanya, el 21 d’abril de 1981, contractat per Gay Mercader. Es va mostrar fascinat tant per la Sagrada Família com per la vida mundana de la Rambla (i el restaurant Amaya, on va sopar; en visites posteriors descobriria el proper Quo Vadis).

R

REVELACIÓ. La que Bruce va experimentar als set anys al veure a Elvis Presley en el televisiu ‘Ed Sullivan show’ cantant ‘Don’t be cruel’ i ‘Love me tender’. «Estava tot als ulls, a la cara, el rostre d’un Dionís de ‘jukebox’ de dissabte a la nit, les celles oscil·lants i la banda rocker. I va esclatar la revolta», relata, encara entusiasmat, al seu llibre de memòries ‘Born to run’ (2016).

S

SCIALFA, PATTI. Dona de l’artista des de 1991, si bé la seva relació va començar tres anys abans i es coneixien des de 1984, ja que ella era assídua del club The Stone Pony, de Nova Jersey. El seu debut amb l’E Street Band va ser de vertigen: un diumenge de juny de 1984, Bruce li va demanar que anés a assajar amb el grup per sumar-se com a corista al ‘Born in the USA tour’, que s’estrenava el divendres següent a Saint Louis, Minnesota. 

T

TINY TIM. Un dels personatges de la seva juvenil composició ‘Wild Billy’s circus story’, el nan que participa del tragicòmic espectacle circense juntament amb els forçuts, domadors i acròbates. La cançó, en la qual Garry Tallent, baixista de l’E Street Band, toca una ostentosa tuba, s’inspira en l’espectacle de Cole Brothers que cada estiu recalava a Nova Jersey. 

T

TEXANS. Els que Bruce llueix a la portada de ‘Born in the USA’ (1984), el seu àlbum més venut (es xifra en uns 30 milions d’exemplars). Foto d’Annie Leibowitz, modulant amb un toc d’informalitat menestral (la samarreta, la gorra sortint de la butxaca) el patriotisme de la bandera amb les barres i estrelles. Per a Springsteen no hi ha lloc per al missatge subliminar. «Vam fer moltes proves i, simplement, la foto del meu cul lluia millor que la meva cara».

W

WALTER KERN THEATER. El local de Broadway, de 975 localitats, en el qual al llarg de 236 nits, entre octubre del 2017 i desembre del 2018, va oficiar la seva sèrie de recitals autobiogràfics, complement bategant del llibre de memòries ‘Born to run’.

Y

Notícies relacionades

Bruce Springsteen: les 10 cançons més icòniques

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

YANKEES. L’equip novaiorquès de beisbol té en ell un dels seus fervents admiradors. Ha arribat a compondre una graciosa cançó titulada ‘Yankees win’, que va interpretar almenys una vegada, el 2007, informalment, amb la guitarra acústica, en homenatge el jugador retirat Joe Torre i a la seva fundació contra el maltractament domèstic. 

Z

ZUM-ZUM. El que es pot sentir «ressonant pel bulevard», procedent del parc d’atraccions, en la lletra de ‘Born to run’, la cançó de cançons de Bruce Springsteen, ‘Bigger than life’, que t’emplaça a agafar les regnes del teu destí. Zum-zum d’entreteniment banal i de «trampa mortal» de la qual s’ha de sortir xiulant. Nascuts per córrer (i tornar: com feia broma als recitals de Broadway, Bruce viu avui a deu minuts d’aquest escenari del qual tan emfàticament desitjava fugir).