Bruce Springsteen: les 10 cançons més icòniques
zentauroepp49952668 mas periodico bruce springsteen190920163826
Els passos de Bruce Springsteen també es poden seguir a través de les seves cançons, tan interseccionades, al cap i a la fi, amb la seva vida. Des de la seva fundacional i intempestiva ‘Growin’ up’ fins a l’última entrega, amb la narrativa entorn de les ànimes perdudes de l’Amèrica despoblada, aquí van 10 icones de la seva discografia.
1973. ‘Growin’ up’
Una de les 12 cançons que Springsteen va tocar amb la guitarra acústica al caçatalents John Hammond perquè el fitxés a CBS representa el minut zero de la seva autobiografia. Lírica intempestiva, a cavall d’un devastador rock ‘in crescendo’ a partir d’un piano romàntic, llança algunes de les seves primeres frases lapidàries: «I juro que vaig trobar la clau de l’univers al motor d’un vell cotxe aparcat». L’automòbil, com a metàfora de la llibertat i la independència. A punt per trepitjar l’accelerador.
1975. ‘Born to run’
El Sant Grial del Boss, transmet que un pot i ha d’agafar les regnes de la seva destinació rebel·lant-se contra les circumstàncies i transcendint els límits. Amb aquest himne de contorns èpics, desborda la categoria inoperant de ‘nou Dylan’ i construeix una catedral de rock’n’roll amb el seu ‘riff’ matador, les seves inflexions dramàtiques tocades pel saxo de Clarence Clemons i una narrativa en flames. Ja ningú el podria parar.
1978. ‘Badlands’
Una altra fita. Expressa el mateix impuls alliberador de ‘Born to run’ però amb una consciència del pes suportat per la classe treballadora i de la figura de l’heroi quotidià. L’afany pels diners no porta la felicitat, sinó una insatisfacció crònica, i només l’amor, l’esperança i la fe ens salvaran. Peça inflamada, que cavalca sobre el trotador piano de Roy Bittan i àrides guitarres elèctriques, obre l’ombrívol àlbum ‘Darkness on the edge of town’.
1980. ‘Drive all night’
Dins del doble àlbum ‘The river’, secció de balades, s’obre pas aquesta narració a cor obert. Vuit minuts i mig de lletania entorn de l’amor perdut i retrobat, amb interferències dels «àngels caiguts» que ballen en la vida mundana i una súplica final: «Juro que conduiré tota la nit per comprar-te un parell de sabates», canta esquinçant-se. «Contra el vent, contra la pluja, contra la neu...».
1984. ‘Born in the USA’
Una de les cançons més malinterpretades, i potser en l’ambigüitat hi ha una clau de l’èxit. Amb una complexió marcial ancorada a la bateria de Max Weinberg, maneja una aparatosa èpica patriòtica, quan el seu relat ens parla amb ràbia del veterà de la guerra del Vietnam a qui el país ha donat l’esquena. Reagan es va quedar amb la primera lectura i Springsteen el va amonestar. La versió rockera és la més imbatible.
1987. ‘Tougher than the rest’
El matrimoni amb Julianne Phillips va ser turbulent, com va testificar ‘Tunnel of love’. D’allà surt aquest mig temps greu, d’una solemnitat envoltant en la qual declara la disposició a treballar en «prima línia» que, a través de la tenebra i de les pròpies faltes, segellarà el compromís si ella està «preparada i amb valor per estimar». Cançó sobre la vulnerabilitat masculina, que Bruce va estrenar amb la càlida complicitat de Patti Scialfa.
1995. ‘The ghost of Tom Joad’
Els 90 van ser inestables per a Bruce, amb l’E Street Band en repòs i temptejos amb altres músics que no van fructificar. Enmig de la confusió, l’àlbum acústic ‘The ghost of Tom Joad’ va representar un sòlid punt d’ancoratge amb la seva memòria de ‘El raïm de la ira’, la novel·la de John Steinbeck, i la seva història entorn dels grangers d’Oklahoma que van emigrar a Califòrnia durant la Gran Depressió. Springsteen en versió folk hardcore.
2002. ‘The rising’
L’impuls anímic per a un nou cicle d’esplendor va brollar de la tragèdia de l’11 de setembre a Nova York. Springsteen assumeix un rol de consciència d’Amèrica i es posa en aquesta cançó, que dona títol a la seva tornada amb l’E Street Band, al paper del bomber que s’obre pas entre les ruïnes i la polseguera de les Torres Bessones. A partir d’allà, un enèrgic cant que deriva cap a l’espiritualitat, buscant l’esperança a través del caos apel·lant a un so de rock granític. Reconfortant tornada.
2012. ‘Land of hope and dreams’
Notícies relacionadesPublicada en versió d’estudi a l’àlbum ‘Wrecking ball’, aquesta peça es va donar a conèixer a la gira de reunió de l’E Street Band, de 1999 (va tancar la primera nit del ‘tour’ mundial, al Palau Sant Jordi). Ens parla d’un tren cap a «la terra de l’esperança i els somnis» al qual tothom pot pujar, no només els virtuosos: seran benvinguts «els sants i els pecadors» i també «les ànimes perdudes». Com una moderna cançó gòspel (cor inclòs) per rearmar el Springsteen del segle XXI.
2019. ‘There goes my miracle’
Springsteen ha donat senyal el 2019 sorprenent-nos amb un àlbum de sonoritat suau i cromàtica, amb arranjaments de corda paisatgístics i picades d’ullet a un remot pop del sud de Califòrnia. El marc acollidor per a cançons en les quals refina la seva narrativa entorn de les ànimes perdudes de l’Amèrica despoblada. Allà, ‘There goes my miracle’ és una reflexió dolguda sobre l’amor i la culpa que contrasta amb una tornada majestuosa, un mirador de sentiments trobats al tram final del disc.
