Lligo, per tant estic a Tinder
La popularització de les 'apps' de contactes està imposant un nou patró de relacions afectives marcat per la mercantilització de les experiències i la primacia de la quantitat de les trobades sexuals sobre la seva qualitat
zentauroepp50211038 portada191003172011
Una revolució silenciosa està tenint lloc davant dels nostres ulls sense haver-nos-en adonat. No porta banderes ni emet sonores arengues, sinó que s’esdevé en escenaris tan íntims i privats com les alcoves i els telèfons mòbils, però anuncia transformacions de profund calat per a les persones. Com lligar a Tinder: totes les claus.
Fa una dècada, ningú havia sentit parlar de les aplicacions que posen en contacte homes i dones separats per pocs quilòmetres de distància però units per una semblant disposició per mantenir trobades amoroses. Entre altres motius, perquè no existien. Tinder va néixer el 2012, un sospir en la història dels afectes humans, però en aquests set anys ha experimentat un èxit tan devastador com a eina per lligar que ha fet volar pels aires els cànons establerts en matèria de relacions íntimes i anuncia una nova era de la sexualitat marcada per la promiscuïtat, la desinhibició i la devaluació del sentimentalisme i el compromís amorós. Benvinguts a l’era del flirteig a cop de clic.
Les ‘apps’ aporten una potent
sensació de llibertat però aviat es converteix en esclavitud
Una de les esquerdes on resulta eloqüent la tan esbombada fractura digital és la que s’obre entre els usuaris de les aplicacions de cites ‘online’ i la resta de la humanitat. La normalitat amb què aquests relaten les situacions íntimes que acostumen a mantenir amb desconeguts, que seleccionen passant fotos amb el dit sobre les pantalles dels telèfons mòbils com si escollissin tomàquets a la fruiteria, causa sorpresa entre qui per edat, situació afectiva estable o objeccions morals, mai s’han descarregat una ‘app’ per lligar i no conceben que es puguin tancar trobades d’índole sexual com qui demana hora a la perruqueria i sense que prèviament s’estableixin més vincles personals que un encreuament de «m’agrades» en l’aplicació.
Per estranya que pugui semblar-los aquesta manera de lligar als qui no hi estan habituats, funciona i té èxit. Cada vegada més, en vista de les xifres que es mouen al món de les aplicacions mòbils. Tinder presumeix d’haver sigut descarregada 300 milions de vegades de les botigues d’‘apps’ i d’establir cada dia 26 milions de ‘matches’ –connexions entre usuaris que diuen agradar-se– als 190 països en què opera, entre els quals Espanya, que, segons assegura la companyia, és un dels seus mercats més pròspers.
Tampoc existeixen fórmules per seduir, més enllà d’un escarit diàleg de missatges amb emoticones, però la privacitat de la pantalla protegeix del temor del rebuig. Davant d’aquesta eventualitat, sempre hi ha un temptador i inacabable àlbum de rostres on continuar buscant a l’espera que els gustos de l’usuari coincideixin amb els de la persona assenyalada i que el ‘match’ brindi l’oportunitat de la probable trobada amorosa.
L’oferta
Qui diu Tinder, diu Grindr, la xarxa de lligar per a gais que va néixer el 2009, i en què es va inspirar Tinder per llançar la seva oferta. O la plataforma Ourtime, que proposa cites entre majors de 50 anys. O AdoptaUnTío, que brinda a les dones un menú d’homes entre els quals triar ‘partenaire’. O Happn, que ofereix a l’usuari l’oportunitat de retrobar-se amb algú amb qui s’hagi creuat fugaçment. Fins i tot Facebook ha anunciat el seu propi lloc de cites, Facebook Dating, que arribarà a Espanya el 2020.
«El món ‘online’ ha substituït el bar i la discoteca de tota la vida per buscar relacions. Si vols lligar, has de ser-hi, perquè en cas contrari, et trobes en desavantatge. No només a Tinder, també a les xarxes socials. Ara com ara, Instagram és l’eina més utilitzada pels joves per lligar», assegura Mario Luna, ‘coach’ expert en seducció.
«Les aplicacions de contactes són un mercat i allà tots som productes», assenyala Mario Luna, ‘coach’ expert en seducció
Acumula una dècada i mitja ajudant homes de tot tipus i condició a atreure l’atenció femenina i ha sigut testimoni del canvi viscut al món dels flirtejos en els últims anys, que es resumeix que abans ensenyava als seus clients a aproximar-se a una noia en un local per guanyar-se la seva simpatia i ara els dona claus per mostrar-se davant d’elles a la xarxa. «Tinder és un relacions públiques que treballa per a tu les 24 hores del dia. Si et vens bé, lligaràs molt, si ho fas malament, no et menjaràs una rosca. Però convé tenir-ho clar: les ‘apps’ de contactes són un mercat, i allà tots som productes».
Trobades accessibles (i amb riscos)
La certesa de portar a la butxaca un catàleg de possibles trobades sexuals fàcilment accessibles suposa un transcendental canvi en la forma com fins ara ens havíem plantejat els afectes. I com sol passar amb tots els canvis, sobretot els que es produeixen en molt poc temps, els avantatges que promet la novetat conviuen amb els riscos que també comporta, molts dels quals no són fàcilment perceptibles en un primer moment.
«Parlar de sentiments és avui més obscè que tenir sexe», revela alarmada la terapeuta Adriana Royo
De les primeres dona compte l’eufòria amb què els usuaris de les ‘apps’ de contactes relaten les seves experiències posant l’accent en la facilitat de lligar a través del telèfon mòbil i en l’enorme quantitat de cites que aconsegueixen acumular en molt poc temps, una cosa impensable en l’etapa analògica del flirteig. Sobre els perills que implica aquest nou model de relacions amoroses en parlen els psicòlegs, als gabinets dels quals han començat a arribar com nàufrags els damnificats de la ‘generació Tinder’.
«Cada vegada tinc més pacients, tant homes com dones, que es queixen de la sensació de buit que els deixen les aplicacions per lligar. Directament, et confessen: aquesta setmana he fet tres claus amb tres desconeguts, però soc incapaç de dir-li a ningú com em sento. Parlar de sentiments és avui més obscè que tenir sexe», revela alarmada la terapeuta Adriana Royo.
Al seu llibre ‘Falos y falacias’, la psicòloga analitza les conseqüències emocionals que implica aquesta nova concepció de l’afectivitat humana i el seu diagnòstic no convida a l’optimisme: «En un primer moment, aquestes ‘apps’ aporten una sensació molt potent de llibertat perquè et donen accés a un munt d’opcions per lligar, però aquesta llibertat és falsa i aviat es converteix en esclavitud. Cada vegada conec més gent, sobretot dones, que utilitzen Tinder per tenir una pujada d’ego quan se senten deprimides», adverteix.
¿I què hi ha de les experiències sexuals? «Com tot en la vida, l’excés acaba convertint-se en un defecte. Aquestes aplicacions prioritzen la quantitat sobre la qualitat de les trobades, però aquesta fórmula no ajuda al bon acoblament sexual de les parelles. Al contrari, així s’acaba devaluant el sexe», respon Antoni Bolinches, vicepresident de la Societat Catalana de Sexologia.
«L’aplicació està pensada
per a què et diguis: ‘Puc
trobar una parella sexual millor que la d’ahir’», assenyala Nuria Gómez, autora de ‘Love me, Tinder’
No obstant, ¿qui es resisteix a la possibilitat de tenir una nova cita que superi l’anterior, si és tan fàcil com moure el polze cap a la dreta sobre la foto de la persona candidata i esperar que ella faci el mateix? «Aquesta és la clau de l’èxit de Tinder, el disseny tan addictiu que té», recalca la crítica d’art Nuria Gómez, coautora, junt amb la politòloga i activista cultural Estela Ortiz, del llibre ‘Love me, Tinder’, en el qual analitzen la forma que tenen els homes de mostrar-se en aquesta xarxa social i el funcionament de l’algoritme que enllaça els candidats al ‘match’.
«L’aplicació està pensada perquè contínuament t’estiguis dient: ‘Puc trobar una parella sexual millor que la d’ahir, ho continuo provant’. A Tinder li importa un rave la teva vida afectiva, l’únic que li preocupa és que passis el màxim nombre possible d’hores connectat, perquè és com guanya diners», adverteix Gómez. De la seva eficàcia a l’hora d’aconseguir-ho en parlen les xifres amb què treballa la companyia. Segons ‘The Economist’, Match Group, el grup amb seu a Dallas a què pertanyen Tinder, OkCupid, Match.com i les principals plataformes de cites, ingressa cada any 1.100 milions d’euros.
‘Generació Z’
El qüestionament dels paràmetres tradicionals de l’afectivitat que proposen les aplicacions de contactes condueix a un inevitable debat generacional. Tinder ha suposat una finestra d’oportunitats per lligar per a separats, divorciats i solters d’edats provectes, però la mateixa companyia reconeix que més del 50% dels seus usuaris tenen entre 18 i 25 anys i que el seu públic objectiu, al qual han decidit captar, és la ‘generació Z’.
Notícies relacionadesMés enllà de Tinder, que exigeix ser major d’edat per inscriure’s-hi, cada vegada s’escolten més veus alertant de l’‘efecte contagi’ que aquest model de relacions pot estar tenint en edats més primerenques mitjançant eines com Instagram.
«Que els adolescents hagin començat a utilitzar aquesta xarxa per lligar entranya un gran risc, perquè en aquest espai privat i opac és impossible detectar les situacions d’abús que puguin donar-se», assenyala la sociòloga Mar Joanpere, que adverteix del «discurs coercitiu» que porta incorporat l’èxit que avui ha aconseguit el flirteig ‘online’ entre els més joves. «¿Quantes noies, als instituts, s’estan veient pressionades a entaular relacions d’aquesta forma per no sentir-se marginades o que estan fora de la moda?», planteja la vicepresidenta de l’Associació Catalana de Sociologia. El seu ús podrà modular-se, però el que ningú sembla posar en dubte és que la nova manera de lligar que proposen les aplicacions de contactes ha arribat per quedar-se.