CENTENARI D'UNA NOBEL NECESSÀRIA
Doris Lessing: els seus 10 llibres imprescindibles
'L'herba canta' i 'El quadern daurat' figuren entre les novel·les capitals del segle XX
zentauroepp5253450 advance for sunday oct 8 writer doris lessing 86 sits191017113855 /
(Amb motiu del centenari, el 22 d’octubre, de Doris Lessing, la periodista i escriptora Lucía Lijtmaer selecciona 10 títols de la ingent obra literària de la nobel, que té molta autobiografia)
‘L’HERBA CANTA’
(1950)
La novel·la comença amb un retall de diari que explica la mort de Mary Turner, una dona blanca assassinada pel seu servent negre Moses per diners. La notícia en realitat actua com un presagi per a altres persones blanques que viuen en aquest entorn africà. Així, l’obra té lloc en un ‘flashback’ que explica com ella es fa càrrec del seu marit quan emmalalteix i del funcionament de la seva granja en fallida a Rhodèsia. A poc a poc, ella comença a desenvolupar una relació amb el seu servent, cosa que el lector sap que acabarà en tragèdia des de la primera pàgina. Una novel·la políticament controvertida que explora el poder i la por en l’experiència colonial britànica.
‘EL QUADERN DAURAT’
(1962)
Potser la seva obra capital, d’un estil postmodern i intimista, en el qual la protagonista Anna Wulf, una escriptora d’èxit que pateix un bloqueig creatiu, busca un ordre propi. Per aconseguir-ho es narra, amb salts, com a dona, mare, ens polític i amant, al llarg dels quaderns que intenta ajuntar en un sol, el quadern daurat. Aquesta obra, potser la més coneguda de Lessing –està considerada una de les novel·les més importants del segle XX– va passar a la història pel missatge antibèl·lic i antiestalinista i per l’acarnissada defensa de la llibertat sexual i els drets de les dones. És molt més que un al·legat per la sofisticació de la seva forma i els temes que la componen.
‘LA CIUDAD DE LAS CUATRO PUERTAS’
(1969)
Última entrega del seu cicle ‘Hijos de la violencia’, que narra la vida de Martha Quest des de la seva infància a l’Àfrica colonial fins a l’edat madura en una Gran Bretanya postnuclear. Es tracta de l’obra més extensa i complexa, que enfronta al seu protagonista a una enorme ràbia contra els governs, els polítics, intel·lectuals, psiquiatres i científics. Martha Quest viu la guerra freda, les marxes antinuclears d’Aldermaston, el Londres sofisticat i alliberat dels anys seixanta, l’estratificació de la pobresa i l’inici de l’anarquia social. L’autora s’atreveix, un cop més, a fer un pas més enllà, per la qual cosa la novel·la acaba enmig de la tercera guerra mundial.
‘SHIKASTA’
(1979)
Primera part de les cinc novel·les que formen ‘Canopus en Argos’, la seva ficció espacial inspirada en el sufisme. Shikasta –una al·legoria de la Terra– és un paradís perdut, un planeta a la deriva que ha deixat de formar part de la civilització avançada que ha portat pau, prosperitat i desenvolupament. La història del planeta es narra a través d’un dels emissaris, Johor, que va viatjar a l’antiga terra de Rohonda i només troba un món que s’ha convertit en pura cobdícia, guerra i destrucció. La pentalogia de ‘Canopus en Argos’ obre un camí per a l’autora cap al que ella defineix com una ficció social que li permet fer crítica més lliurement.
‘LA TERRORISTA BONA’
(1985)
La novel·la segueix Alice Mellings, una dona que busca el sentit de la vida de comuna en comuna amb un sentiment esquerrà bastant eteri. A Mellings li canvia la vida quan s’uneix a un grup d’activistes radicals que planegen unir-se a l’IRA. Mentre Alice lluita entre congraciar la seva ideologia i la seva educació burgesa, els companys enfronten desafiaments inesperats en la lluita pel canvi social davant la complaença i el capitalisme. Coneguda sobretot com a sàtira política, el sentit de l’humor i el tractament sobre les conseqüències morals de la violència es mostren en les contradiccions que ja s’estableixen en el mateix títol.
‘EL VIENTO SE LLEVARÁ NUESTRAS PALABRAS’
(1987)
Detalla el viatge que l’escriptora va fer a Peshawar (Pakistan) el setembre de 1986, convidada per l’organització benèfica Afgani Relief, per comprovar personalment la realitat d’un poble, l’afganès, que viu en condicions infrahumanes durant els anys de la invasió russa. La narració comença amb un inspirat pròleg i la següent reflexió: ¿per què hi ha atrocitats humanitàries que queden com tòtems per a la humanitat, com l’Holocaust jueu, i d’altres, com aquesta, i tantes altres que encara que siguin importants, passen sense adonar-nos? Lessing busca, a través de l’escriptura, restaurar i reparar la memòria col·lectiva d’una tragèdia.
‘EL QUINTO HIJO’
(1988)
La història sembla convencional, tan convencional com la parella protagonista. La Harriet i en David es coneixen en una festa i no poden creure que comparteixin els mateixos valors tradicionals en el bulliciós i canviant Londres dels anys seixanta. De seguida es converteixen en un matrimoni ben avingut que comparteix les mateixes aficions i que cria quatre fills quan, l’arribada del cinquè, trastocarà completament tot el que coneixen. Lessing narra quirúrgicament el que els humans ens imposem com un ordre natural de les coses i com de fàcil és trencar-lo, i ho fa a través d’una prosa que oscil·la a estones entre el costumisme i el terror psicològic.
‘L’AMOR, UNA ALTRA VEGADA’
(1995)
Construïda, com moltes obres de Lessing, al voltant d’una dona adulta que ha de reflexionar sobre les decisions que ha pres al llarg de la seva vida, en aquest cas respecte a l’amor, i tot el que suposa. Als 65 anys, la dramaturga Sarah Durham s’enamora primer d’un bonic i jove actor i després d’un director teatral, una mica més madur però amb la meitat dels anys d’ella. Això posa la Sarah davant el mirall i se sorprèn del desig sexual més furibund, que creia que havia oblidat i que només era per a dones joves. En aquell moment, afloren els records de la seva infància i joventut i, per descomptat, l’amor una altra vegada, com a mite i com a raó de viure.
‘UN PASEO POR LA SOMBRA’
(1997)
L’escriptura biogràfica de Lessing és un pilar fonamental de la seva obra literària. Aquest volum autobiogràfic comença amb una jove mare plena d’aspiracions que ensenya al seu fill de dos anys, des de la coberta del vaixell, el Londres de 1949, encara dominat pels traumes de la postguerra. Una dona que, després de la seva infància a Rhodèsia –antiga Zimbàbue–, fa un salt al buit amb només una maleta, un nadó i les seves aspiracions literàries. Es desgranen la seva primera joventut i els seus anhels, la seva experiència com a mare soltera i la seva presa de consciència de lloc al món respecte al polític, a l’amor, als diners, a la família. La creació d’una veu pròpia que passa del «jo» al «nosaltres».
‘ALFRED I EMILY’
Notícies relacionades(2008)
Una obra que oscil·la·la entre la ficció i la història biogràfica i que explora la vida dels pares de l’autora. L’inici és una novel·la que explica el que podria haver passat si els seus pares mai s’haguessin casat. La segona meitat torna a la realitat: L’Alfred perd una cama a la guerra, es troba amb l’Emily al Royal Free Hospital i després marxa cap a Pèrsia i Rhodèsia. ¿L’Emily hauria sigut més feliç si s’hagués pogut convertir en matrona, si hagués seguit la seva passió per la literatura? I la pregunta encara més sincera i aterridora per a l’autora: ¿Hauria perseguit la seva filla una carrera d’escriptora amb tanta passió si la seva mare hagués satisfet el seu desig?
