CENTENARI D'UNA NOBEL NECESSÀRIA
Doris Lessing, la veu lúcida i indòmita
zentauroepp50428350 lessing doris 22 10 1919 british author writer portr191017162555 /
11 d’octubre del 2007. Una dona d’avançada edat baixa amb dificultat d’un taxi davant la seva casa de Londres. Porta la cabellera blanca recollida en un monyo descurat i un mocador vermell al voltant del coll. Diversos periodistes se li acosten: «¿Ha sentit les notícies? ¡Ha guanyat el Nobel de literatura!». «¡Oh, Crist! Fa 30 anys que se’n parla, no puc estar més emocionada», respon ella amb el típic to sorneguer anglès. La càmera l’enfoca, encara amb la bossa de comprar, i també el seu fill Peter, que sosté una carxofa. L’escena és d’una sorprenent quotidianitat, 100% lessingniana.
Amb motiu del centenari del naixement de l’escriptora, a continuació repassem la seva vida a través de quatre idees que ajuden a entendre el seu pensament.
«Doris Lessing ha sigut qualificada com a visionària al tractar assumptes en la seva producció literària que, amb el temps, s’han convertit en qüestions candents i de gran impacte per a la societat –afirma Rosario Arias, catedràtica i professora del grau de Literatura Anglesa de la Universitat de Màlaga–. Des de les seves obres més primerenques, ha incidit en la responsabilitat de l’ésser humà cap a l’entorn, avançant qüestions que tant ens preocupen en l’actualitat, com el canvi climàtic, que es manifesta a la seva novel·la més distòpica».
ÀFRICA
L’escenari de jocs de Doris May Tayler i el seu germà era la sabana del sud de l’Àfrica, en el que avui és Zimbàbue (Rhodèsia del Sud fins a la seva independència del Regne Unit), on els seus pares van construir una granja que mai va rendir més enllà de la pura supervivència.
Tots dos corrien descalços per un terreny infestat de serps verinoses i amb un rifle del calibre 22 a les seves mans infantils com a defensa per si apareixia algun felí famolenc. «Mai, a cap carrer, a cap ciutat, m’he sentit més a casa [com a la jungla]», va escriure, ¡i això que es va mudar 70 vegades al llarg de la seva vida!
La naturalesa va despertar en aquella nena solitària una fabulosa capacitat d’observació. No obstant, com es veurà seguidament, no va ser el rifle el que li va permetre sobreviure.
EDUCACIÓ
En l’era d’Amazon val la pena recordar com arribaven els llibres als confins de l’Imperi Britànic. Després de fer la comanda a Londres, els volums viatjaven tres setmanes per mar, després eren traslladats amb tren fins a la capital, l’actual Harare, i d’allà en un altre tren fins a Banket, on la família anava a recollir-los. «Obria els paquets amb el cor bategant», recorda Lessing. «Llegia per salvar la meva vida».
Va deixar l’escola als 14 anys, però va continuar devorant els llibres que li arribaven des de Londres
Va deixar l’escola als 14 anys, però va continuar devorant els títols de l’Everyman’s Library, que publicava les millors obres de la literatura mundial a un preu assequible per instruir totes les classes socials. Precisament, en el seu discurs d’acceptació del Nobel, Lessing va denunciar la desigualtat en l’accés a la lectura i l’educació a l’Àfrica.
La prolífica autora va deixar un llegat de coneixement basat en les lectures i l’experiència pròpies, allunyat de la pompositat de l’acadèmia. Així va ser com una noia aïllada a la jungla va poder allotjar idees tan lúcides sobre la vida i «qüestionar constantment l’establert», assenyala Rosario Arias. Als 10 anys ja es preguntava com era possible que una minoria blanca esclavitzés una majoria negra: «Ni tan sols avui sé explicar allò que vivia, només sabia el que sentia», explica Lessing.
Un primer pla de l’escriptora. /
FAMÍLIA
Malgrat la seva clarividència, va confessar no haver entès mai la relació amb la seva mare, a qui dedica duríssimes paraules en la seva autobiografia: «Lluitava per la meva vida contra la meva mare».
La professora Arias aporta llum sobre aquest aspecte: «Lessing temia repetir la vida de la seva mare i, per això, a la seva producció literària (i en els seus textos autobiogràfics) s’observa la necessitat de trencar amb els convencionalismes de l’època que encotillaven les dones. Va posar veu per endavant al que les dones als anys 60 i 70 denunciarien».
L’escriptora jutjava un avorriment que una «dona jove i intel·ligent» passés el dia amb un nen molt petit
La lluita per fugir de la vida convencional es va prolongar fins a la seva mort. Qualsevol sistema, ja fora la família, el matrimoni, la institució escolar o el partit comunista, no tardaven a provocar-li urticària.
I si bé va ser incapaç de racionalitzar la relació amb la seva mare, sí que va poder fer-ho quan va deixar els seus dos fills petits amb el seu pare. En les seves pròpies paraules: «Potser no és possible abandonar els nostres fills sense sentir convulsions morals i mentals. Però jo no abandonava exactament els meus fills a una mort primerenca. La nostra casa era plena de gent preocupada i afectuosa... Estaven molt millor que amb mi».
Lessing considerava que no hi havia pitjor avorriment que «el d’una dona jove i intel·ligent que es passa el dia amb un nen molt petit», però no va tardar a tenir un tercer fill, Peter: «Era conscient de les meves contradiccions. Hi havia decidit tenir un fill en el moment en què, per primera vegada en la meva vida, era lliure per fer el que volgués». No obstant, quan va marxar a Londres es va emportar Peter i el va cuidar com a mare soltera sense deixar d’escriure.
FEMINISME
La seva autoestima física era envejable. «Mai se’m va ocórrer avergonyir-me [del meu cos], ni tan sols en la meva fase rodanxona –va escriure–. Solia plantar-me entre la gent, amb el coneixement que el meu cos era fort i bonic...». Va criticar la intervenció mèdica en el cos femení, especialment durant el part i postpart, i va plantejar el sexe com un dret al plaer. Igual que criticava el «cinisme polític» de Roosevelt i Churchill, exposava la seva preferència pels orgasmes vaginals sobre els clitoridians.
«Lessing va plantejar el sexe com un dret al plaer i va exposar la seva preferència pels orgasmes vaginals»
Als anys 70 va escriure una narració en la qual es referia a «les mates de pèl daurat a les aixelles» d’una dona i diversos editors es van negar a publicar-la si no eliminava aquella al·lusió. «A Amèrica del Nord es pot narrar tota mena d’assassinats, tortures, violacions..., però res de pèls a l’aixella», va denunciar Lessing. I, no obstant, es va mantenir ferma i no va suprimir res: «En aquell temps s’havia convertit per a mi en una qüestió de principis».
En resum, apunta la professora Rosario Arias, «Doris Lessing va avançar qüestions fonamentals sobre les dones per les seves experiències personals i la seva mirada crítica a la societat». Al mateix temps va ser molt crítica amb el feminisme, sobretot amb certa tendència a culpabilitzar el sexe masculí de tots els problemes de les dones. Fa 20 anys va advertir que es corria el risc d’inculcar un sentiment de culpa als nens, una reflexió que avui se sent en alguns cercles de dones.
Però l’escriptora ho va fer, com sempre, amb absoluta independència, resistint-se als forts corrents de l’època, assumint les seves contradiccions (com les de la mateixa vida) i completament aliena a la correcció política.
CRONOLOGIA
La medalla del Nobel que va ser subhastada el 2017. /
1919Doris May Tayler neix el 22 d’octubre a Kermanshah, a l’Iran.
1925
La família es trasllada a Zimbàbue (llavors colònia britànica de Rhodèsia del Sud).
1933
Deixa l’escola als 14 anys.
1934
Comença a treballar de mainadera i ven les seves primeres narracions a revistes.
1937
S’instal·la a la capital, Harare (llavors Salisbury), on treballa de telefonista i mecanògrafa.
1939
Es casa amb Frank Wisdom.
1940
Neix el seu primer fill, John.
1941
Neix la seva filla, Jean.
1942-44
Es mou als cercles comunistes de Zimbàbue.
1943
Es divorcia i deixa els seus fills amb el seu pare.
1943
Es casa amb Gottfried Lessing.
1946
Neix el seu tercer fill, Peter.
1949
Es divorcia i es trasllada a Londres, on viurà en condicions molt precàries amb el seu fill Peter.
1950
Es publica la seva primera novel·la, ‘Canta la hierba’.
1951
Ingressa en el Partit Comunista, «per raons –va dir– que encara no comprenc». L’abandonarà després de la invasió soviètica d’Hongria.
1956
Li prohibeixen l’entrada a Sud-àfrica i Zimbàbue pels seus escrits ‘antiapartheid’. Durant anys, serà vigilada pels serveis secrets britànics pel seu activisme comunista i antiracista.
[Cada vegada més desencisada de la política, segueix la seva recerca de coneixement per altres vies, com el sufisme (la branca mística de l’islam)].
1962
Publica ‘El quadern daurat’.
1977
Declina el títol d’Oficial de l’Imperi Britànic, la segona més alta distinció que concedeix la reina.
1992
Declina el títol de Dama.
2007
Se li concedeix el premi Nobel, però no assisteix a la cerimònia de lliurament.
2013
Mor el 17 de novembre a Londres, deixant un ingent llegat literari de 50 títols.
Notícies relacionades2017
La seva medalla del Nobel és subhastada per 273.000 euros.
