BICENTENARI DEL SEU NAIXEMENT
George Eliot: la veu del segle XIX
zentauroepp50854341 mas periodico retrato de george eliot de la national gallery191114163559 /
¿Quina és la millor novel·la en anglès de tots els temps? ‘And the winner is... ¡‘Middlemarch’, de George Eliot! Aquest va ser el resultat d’una enquesta a 81 crítics literaris no britànics difosa el 2015 pel canal cultural de la BBC.
Seria poc rigorós fonamentar tal afirmació només en un sondeig, però existeix un altre argument de més valor. Els llibres de l’escriptora (originalment publicats per entregues) es venien per milers, i el 1861 un editor li va oferir 10.000 lliures esterlines pels drets de la seva nova novel·la, la qual cosa en el dia d’avui equivaldria a la barbaritat de 700.000 euros. Admirada per Proust, Dickens i Freud, entre d’altres, era la dona més famosa de la seva època, amb permís de la reina Victòria.
El bicentenari del seu naixement és una oportunitat per redescobrir una autora que està considerada com la veu del segle XIX a Anglaterra, la que millor va saber captar la psicologia humana, angoixada i sacsejada per les profundes convulsions del seu temps, una pensadora excepcional en pugna amb les rígides normes victorianes. Aquest retrobament amb George Eliot està amenitzat, a més, per les anècdotes del seu viatge per Espanya, inclòs un fugaç pas per Barcelona.
Infància idíl·lica
Nascuda Mary Ann Evans el 22 de novembre de 1819, va viure una infància i una joventut idíl·liques en el camp, a prop de Birmingham, un paisatge natural i humà al qual tornarà en les seves novel·les. Dotada d’una intel·ligència fora de la comú, llegia en anglès, alemany, italià, francès, hebreu, llatí i grec, fet que li va permetre aprendre dels clàssics i estar en contacte amb les idees més avançades.
El 1950 es va establir a Londres i va començar a treballar d’editora, traductora i crítica a la revista ‘Westminster Review’, l’òrgan del pensament progressista a Anglaterra. «Sens dubte, es va avançar al seu temps –afirma Jacqueline Hurtley, catedràtica emèrita del departament de Filologia anglesa de la Universitat de Barcelona i coautora de ‘George Eliot in the Catalan Lands’–, perquè va qüestionar els pilars fonamentals de la societat anglesa: la religió i el capital. Va viure pensant i vivint en conseqüència, de forma honesta».
Unió escandalosa
Quan va publicar la seva primera novel·la, als 37 anys, ja era molt coneguda, tant per les seves idees com per la seva escandalosa unió amb un home casat, el filòsof i crític George Henry Lewes. En una societat esclava de les aparences, en què la intel·ligència era una qualitat eminentment masculina, Mrs. Lewes tenia bones raons per mantenir la seva vida privada separada de la seva imatge pública, per això la seva primera obra, ‘Escenas de la vida parroquial’,es va publicar el 1857 sota el pseudònim de George Eliot, amb el qual se la coneix fins avui.
La seva següent novel·la, ‘Adam Bede’, la va catapultar a la fama. Aquest va ser l’elogi que li va escriure Dickens: «La concepció del caràcter de Hetty [un dels personatges] és tan extraordinàriament subtil i autèntica que em va fer tancar els ulls 50 vegades i pensar en això». Segle i mig després, Jacqueline Hurtley qualifica de «memorables» els personatges femenins de Maggie Tulliver, d’‘El molí del Floss’ (1860), i Dorothea Brooke, de ‘Middlemarch’ (1871).
No obstant, i a causa de la falta d’oportunitats, les dones fortes i independents de les seves novel·les acaben sense trobar la seva vocació, diluint-se en el matrimoni i la maternitat. L’escriptora no va militar mai en el feminisme polític i era molt crítica amb el comportament d’icones feministes com George Sand, que era 15 anys més gran que ella. Ni tan sols recolzava el sufragi femení, almenys fins que les dones no assolissin el mateix nivell de coneixement que els homes. Això sí, va recolzar amb paraules i diners diverses iniciatives per a l’educació de la dona.
Les seves novel·les van ser una experiència definitiva per a moltes dones de la seva època. Un segle després, els seus personatges femenins, omplerts pel desig de tenir una vida plena conforme amb les seves capacitats, van fascinar Simone de Beauvoir i Virgina Woolf.
Malgrat les seves immenses capacitats, George Eliot sempre es va sentir insegura i probablement somatitzés les contradiccions de la seva època, que es manifestaven en una salut fràgil i depressions recurrents. No ajudaven massa certes actituds masculines, com la deHenry James –un dels seus contertulians habituals, al costat de Charles Darwin– que la va descriure com «una gran literata amb cara de cavall» i propietària d’«una lletjor en què resideix la bellesa més poderosa».
Viatge a Espanya
A finals de 1867, els Lewes es van embarcar en un viatge de dos mesos per Espanya. Del seu pas per Barcelona, on s’haurien allotjat a l’històric Hotel Cuatro Naciones de La Rambla, res els va cridar l’atenció (Gaudí llavors només tenia 15 anys). És més, ella va descriure la ciutat com «un lloc endarrerit» l’únic atractiu del qual era el clima.
Va viatjar durant dos mesos per Espanya i mentre Barcelona li va semblar «endarrerida», el sud la va fascinar
En canvi, va quedar fascinada per l’Alhambra de Granada, la catedral de Sevilla i les pintures d’El Prado, «suficients per justificar la civilització occidental», va dir. Després d’aquell viatge, va escriure el poema dramàtic ‘The Spanish Gypsy’ (‘La gitana española’), una obra atapeïda d’estereotips que va ser un fracàs.
George Eliot va morir el 22 de desembre de 1880. Va voler escriure per «presentar la vida humana de manera que ajudi els meus lectors a tenir una idea més clara i una admiració més activa cap aquells elements de la vida que uneixen les persones i donen més valor a la seva existència». La seva mirada tremendament moderna fa que la seva obra continuï tenint sentit al segle XXI. Si les 900 pàgines de ‘Middlemarch’ suposen un escull insalvable, es pot començar per les 500 d’‘El molí del Floss’, la seva novel·la més autobiogràfica.
