Rosalía i el bling-bling dental
Els 'grillz' tenen el seu origen en l'època de l'esclavitud, van simbolitzar l'orgull hip-hop i Madonna els va portar al pop blanc
zentauroepp51003920 mas periodico famosos con fundas en los dientes191120201852
Si en els inicis Rosalía va ser acusada d’«apropiació cultural» per la comunitat gitana per jugar amb la iconografia romaní i els ritmes flamencs, ara els seus crítics més acerbs, entossudits a presentar-la com un producte comercial, li atribueixen robar elements característics del hip-hop. En concret, la culpa la tenen unes quantes dents d’or.
En el seu últim videoclip, ‘A palé’, l’artista de les ungles quilomètriques no només rapeja amb força, sinó que també llueix aquest complement estètic conegut com a ‘grillz’. Després de la polèmica inicial, fa uns dies Rosalía reincidia a l’alfombra dels Grammy Llatins lluint un somriure metàl·lic, i prova de la seva influència és que els odontòlegs de mig món han hagut d’alertar contra el seu ús després de rebre nombroses sol·licituds de fans desitjosos de copiar la seva ídol.
Però la intèrpret de ‘Malamente’ no és la primera a atrevir-se amb aquesta disfressa artística. Una llista llarga de gent de Hollywood ja els van utilitzar a tall de complement ‘fashion’. Madonna, Drake, Cara Delevingne, Lady Gaga, Johnny Depp, David Beckham, Justin Bieber, Gigi Hadid o la famosa família influencer Kardashian, ja han lluït ornaments d’aquest tipus.
Un milió a la boca
Un dels ‘grillz’ més virals va ser el que Rihanna va lluir el 2013 en una estrena i que va generar molta polèmica per representar una arma de foc, tot i que Katy Perry és qui passarà als annals després de portar el model més car: un milió de dòlars li va costar la peça floral que duia en el seu videoclip ‘Dark Horse’. Sembla que l’artista els va agafar llavors gust i va tornar a apostar per fundes de luxe, aquesta vegada recobertes de diamants, en els premis VMA.
L’ús d’aquest accessori és una simple qüestió de moda impulsada per l’estètica rap, que marca des de fa uns anys les tendències mundials, deixant el seu Bronx original per arribar als barris més elitistes. I les dents tunejades són una gran senya d’identitat d’aquest corrent.
Considerat un potent símbol cultural per a la comunitat afroamericana, mentre alguns experts n’atribueixen l’origen a un ritu de celebració quan els esclaus aconseguien fugir de les plantacions del sud, d’altres asseguren que només els que podien donar més profit gaudien de cures dentals i, com més els brillava la boca, més valor representaven durant el procés de tràfic.
Notícies relacionades
En una època més contemporània, les dents d’or han sigut una reivindicació d’orgull i una forma d’ostentar poder i riquesa per part de les figures més importants del gangsta hip-hop. Als 80 i 90, Slick Rick, Kurtis Blow, Big Daddy Kane, Tupac Shakur, Pdiddy o Birdman (conegut com a B-32 fent referència al nombre d’ullals d’or que té la seva boca, valorada en mig milió d’euros) van ser dels primers artistes a apostar pel bling-bling dental. Una idea d’Eddie Plein –el gran oblidat de la història de la moda– que, segons diu la llegenda, va decidir estudiar odontologia després de trencar-se un queixal. Una cosa va portar a l’altra i se li va acudir obrir a Atlanta la primera ‘boutique’ dedicada a la confecció de queixals d’or, l’Eddie’s Gold Teeth.
No és necessari dir que va triomfar com la coca-cola. Llavors, implicava una feina d’implant costós però, amb el nou mil·lenni, va arribar el format ‘grillz’, fundes de posar i treure, més pràctiques i tunejables, donant joc a les estrelles per buscar més protagonisme. Els preus d’aquest artefacte oscil·len entre els centenars i milers d’euros, depenent del nombre de peces, pedres i metalls fets servir en la seva confecció.
Paraula de dentista:
Infeccions, mal alè, alteració a l’hora de mastegar, talls... Si alguns valoren l’aportació estètica dels ‘grillz’, la comunitat odontològica no escatima en detalls per alertar dels danys que poden causar aquests complements, des d’afeccions a les dents, els músculs, els lligaments i les articulacions maxil·lofacials. «No deixa de ser un element extern que, a més, en molts casos no ha sigut dissenyat per un odontòleg. Així que, llevat d’invertir-hi molts diners (i que a posteriori es faci un manteniment i una cura especial), no és una peça adaptada a cada persona, sinó que té un format estàndard. El seu ús generalitzat pot arribar a provocar petits traumatismes a la dent –com microruptures–, problemes periodontals –com la gingivitis, que al seu torn afecta l’os o la mobilitat–, a més de càries derivades de la saliva i del cúmul de restes d’aliments que s’hi queden incrustats. Per tot això, aquests complements no són gens recomanables», explica Aleix Renom de la clínica dental Sant Fruitós de Bages. Tants arguments en contra han portat alguns establiments escolars dels Estats Units a prohibir-ne l’ús als centres per motius sanitaris.
