Louisa May Alcott: sufragista, radical i autora 'pulp'

A Louisa May Alcott (Pennsilvània, 1832–Boston, 1888) la irritava que els lectors s’entossudissin a buscar traces autoreferencials a ‘Donetes’ (1868). No obstant, els paral·lelismes–les quatre germanes, la misèria, l’escriptura com a suport familiar i el nervi d’escapar-se de l’asfixiant domesticitat– eren més que evidents en aquella novel·la que li havien encarregat perquè enaltís la feminitat victoriana i que ella va trolejar fins a convertir-la en una antiguia emancipadora per a noies en trànsit a l’edat adulta. És cert que en el llibre, censurat i mutilat per la seva incorrecció a partir del 1880, circulaven nocions transgressores. Però també ho és que ni per indici podien comparar-se amb l’agitada vida dels Alcott.

La mare, l’Abigail, era sufragista i el pare, en Bronson, un filòsof transcendentalista i renovador pedagògic que va inventar l’esbarjo, però que no va saber mai, ni ho va intentar gaire, conciliar ideals i factures. El matrimoni –que defensava «l’amabilitat» com a marc polític i donava refugi a esclaus escapats i a dones abusades– es va mudar 30 vegades, gairebé sempre pel mateix motiu: quan els pares dels alumnes descobrien els mètodes avançats del senyor Alcott, l’escola tancava i havien de buscar una nova llar.

El més radical es va assentar a Concord (Massachusetts), on juntament amb Ralph Waldo Emerson i Henry David Thoreau van apanyar una casa-comuna on no s’utilitzava la llana ni el cotó en solidaritat amb els esclaus, es menjava carn ni es feia treballar els animals i, no obstant, els senyors –defensors de la igualtat– no tenien cap problema en dedicar-se en exclusiva al pensament mentre les germanes, a qui se’ls encoratjava que pensessin i creessin, treballaven en condicions sovint miserables: la casa no podia escalfar-se a l’hivern, dormien sobre matalassos de palla a terra i de vegades no tenien res per sopar. A la seva satírica 'Trascendental Wild Oats', venía a dir que darrere de cada gran home –almenys als EUA del XIX– hi havia una dona Alcott.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Si tot allò no va aparèixer a ‘Donetes’ va ser per una bona raó: a Alcott –que va escriure ficcions ‘pulp’ «de sang i tro» sobre mares solteres, sadisme, transvestisme, suïcidis, abusos, assassinats i revoltes– li apressava guanyar diners.

I en va guanyar. L’èxit del llibre –en què va ficcionalitzar, i fins i tot desinfectar, paratges autobiogràfics– li va permetre portar la vida desitjada. D’ara endavant es va dedicar a escriure, va mantenir la seva família, va viatjar per Europa i, a diferència de Jo, mai es va casar: sempre va exhibir com un trofeu la seva orgullosa solteria. «La por de ser una vella criada fa que les joves s’apressin al matrimoni amb una temeritat que sorprèn –va escriure–. Massa tard es sorprenen que la pèrdua de l’amor, la felicitat i el respecte és reparada pobrament per l’estèril honor de ser cridada ‘senyora’».