Richard Jewell: l'heroi devorat

L’heroi més gran dels Jocs Olímpics d’Atlanta no va guanyar medalles ni va batre rècords. I no era un atleta veloç ni un àgil gimnasta. Era un guàrdia de seguretat amb contracte temporal que, amb 33 anys, continuava vivint amb la seva mare, i la matinada del 27 de juliol de 1996 va evitar el que hauria pogut ser la pitjor tragèdia en la història olímpica. I, malgrat això, va passar d’heroi a enemic públic en qüestió de dies. ‘Richard Jewell’, la nova pel·lícula de Clint Eastwood, recrea la seva història.

 

Jewell era un dels 30.000 efectius assignats a la seguretat dels Jocs. Aquella nit havia estat gairebé set hores de servei al voltant del parc Centennial Olympic quan, a les 0.58 hores, va veure una motxilla abandonada sota un banc, prop d’una torre de llum i so. Nou minuts després, una trucada a la policia des d’una cabina telefònica pròxima va confirmar les seves sospites: era una bomba. Immediatament, un equip de seguretat que incloïa Jewell va començar a evacuar l’àrea.

La bomba es va detonar 10 minuts després. Dues persones van morir i 111 més van resultar ferides. A mig matí, el president Bill Clinton va descriure l’atemptat com un «acte de terror i covardia», i va elogiar els que van localitzar l’artefacte i van evitar una tragèdia moltíssim pitjor. A la nit, la CNN va identificar Jewell com l’heroi de la jornada, i el mateix van fer tots els diaris l’endemà.

Investigació

Però quan el president del Piedmont College, Ray Cleere, va trucar a les autoritats l’endemà a la tarda per suggerir que potser Jewell –que durant els seus anys com a guàrdia del campus havia mostrat signes d’agressivitat– podria haver col·locat ell mateix la bomba per poder després fer-se l’heroi, l’FBI va començar a investigar. Hores després, Jewell s’havia convertit en el principal sospitós, i en objecte de vigilància permanent.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El principal rotatiu local, ‘Atlanta Journal-Constitution’, va publicar una edició especial en què es feia ressò de la filtració. Quan va estar al carrer, cadenes de televisió com la NBC i la CNN la van propagar per tot el país, igual que l’agència de notícies Associated Press. Els periodistes van acampar a fora de l’apartament on Jewell vivia amb la seva mare, i allà es van quedar. El guàrdia de seguretat es va convertir en acudit recurrent dels ‘talk shows’ i, per descomptat, l’opinió pública va decidir que era culpable. I així van ser les coses durant tres mesos, fins que l’equip legal de Jewell va ser informat que el seu client ja no era el blanc de la investigació. No obstant, la reputació d’aquell home mai es va arribar a restituir, ni quan el veritable culpable de l’atemptat, Eric Rudolph, va ser condemnat a cadena perpètua sis anys després. Jewell va morir als 44 anys, a causa de complicacions derivades de la diabetis.  

Demagògia

Sobre el paper, té sentit que Eastwood hagi decidit recordar aquesta història ara. En l’era digital, al cap i a la fi, és encara més fàcil publicar informacions falses i propagar-les, i destruir així reputacions. No obstant, el cineasta ha sigut acusat d’utilitzar l’heroi d’Atlanta per fer demagògia contra els mitjans de comunicació i l’FBI i, en altres paraules, de fer campanya a favor de Donald Trump. I resulta òbviament irònic que el cas de Jewell, tot un exemple del perill dels rumors i les insinuacions i de com d’important és atenir-se a la veritat, serveixi ara per donar arguments a un president dels EUA que ha fet de la mentida la seva principal arma política.