Maria Teresa de Luxemburg: una duquessa fora de control

Capritxosa, autoritària, colèrica... El caràcter de la Gran Duquessa de Luxemburg ha deixat de ser un secret fora de la cort, però els comptes de la institució són una mica més opacs i el primer ministre, Xavier Bettel, ha encarregat a un antic inspector de finances, Jeannot Waringo, examinar minuciosament la gestió del personal de Palau. 

Els empleats no suporten el geni de Maria Teresa Mestre, i des del 2015 se n’han anat més de 30, un terç de la plantilla, segons la web Reporter. Dels 11 milions d’euros que assigna el pressupost de l’Estat a la monarquia, gairebé 8 se’n van en personal, i la fugacitat dels col·laboradors de la dona del gran duc Enric ha disparat les despeses per les generoses indemnitzacions que reben els treballadors per guardar silenci sobre els racons palatins.

Fa cinc anys, una cambrera acomiadada va amenaçar d’escriure un llibre sobre la vida diària al palau explicant la seva experiència traumàtica. La gran duquessa es va mostrar disposada a fer-li front als tribunals, però finalment va estendre un xec i el llibre mai va veure la llum.

«Ningú exerceix control sobre la gran duquessa Maria Teresa», afirma el setmanari luxemburguès ‘Lëtzebuerger Land’, que la descriu com una «dictadora a qui ningú s’atreveix a plantar cara». Ni tan sols el cap de l’Estat. Només l’actual primer ministre sembla oposar-s’hi a l’haver trencat el costum del seu predecessor, Jean-Claude Juncker, de comentar l’actualitat política amb Mestre. 

Tren de vida excessiu

La decisió de Bettel va fer «tremolar els murs del palau», segons la mateixa publicació, que no descarta que la deflagració de l’‘informe Waringo’ condueixi a l’abdicació d’Enric. 

Altres mitjans, com el diari luxemburguès ‘Le Quotidien’ apunten que el tren de vida de Maria Teresa és excessiu, que es passa la major part del temps a París, obligant tots els seus col·laboradors a viatjar a la capital francesa per assistir a reunions. 

A més, les activitats lligades a la seva associació d’ajuda a dones violades en països en guerra estan sufragades per l’erari públic i, de vegades, el sou d’alguns empleats supera el del mateix primer ministre. Per això l’auditoria està orientada a posar ordre en les finances de la monarquia. «La Gran Duquessa gestiona la casa a la seva manera i fa absolutament el que vol i quan vol», resumeix el diari.

La defensa d’Enric

Fet insòlit, el Gran Duc va sortir fa uns dies en defensa de la seva dona, nascuda fa 64 anys a Cuba en una família rica exiliada del castrisme. «¿Per què ataquen una dona que defensa altres dones, una dona a qui ni tan sols es dona el dret a defensar-se?», es preguntava Enric de Luxemburg en un comunicat en què es mostrava «orgullós del compromís, la intel·ligència i l’energia» de la seva dona. «La seva dedicació per servir al nostre país al meu costat des de fa 39 anys és exemplar», afirmava.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El mes d’octubre passat, en una entrevista a ‘Paris Match’, Maria Teresa es queixava de la falta de llibertat que comporta entrar a formar part de la reialesa. «Des de fora tot és bonic, només es veu l’alfombra vermella i el paper cuixé, però no és simple. Tenim unes vides privilegiades, però també moltes obligacions», deia. I parlava de l’abdicació com una tradició «justa». 

«Tenir el valor d’abdicar és, per mi, el millor. El meu sogre ho va fer per nosaltres i en el seu moment nosaltres ho farem per Guillem i Estefania. En primer lloc, perquè després d’una vida de servei crec que hi tenim dret, i de vegades ganes, d’abandonar el primer pla per viure uns anys, si Déu ens els concedeix, més tranquils»