Bryon Widner: l''skin' penedit

Quan Bryon Widner entrava en una botiga els altres clients agafaven els seus fills per protegir-los; quan anava a un restaurant, es feia el silenci; quan passejava pel carrer, els altres vianants es canviaven de vorera i ell se sentia orgullós de la por que inspirava. Tenia símbols de violència racista tatuats a la cara i la paraula «hate» (‘odi’) estampada als artells de la seva mà dreta, la que utilitzava per deixar fora de combat les seves víctimes. Les esvàstiques li adornaven el cap rapat. A la front, una fletxa gruixuda i negra simbolitzava la seva disposició a morir per la seva raça.

Widner es va convertir en ‘skin’ als 14 anys i durant els següents 16 va formar part d’alguns dels grups de racistes més notoris i violents dels Estats Units. La seva brutalitat feia que l’anomenessin pitbull; tenia una inclinació particular per tallar les cares de les víctimes amb una fulla d’afaitar perquè mai s’oblidessin d’ell. No obstant, un dia Widner va trobar l’amor i va decidir allunyar-se del racisme i la violència. Però, ¿com podia construir una nova vida amb una cara marcada d’odi xenòfob amb tinta indeleble? La seva història és recreada a ‘Skin’, el biopic dirigit per Guy Nattiv i protagonitzat per Jamie Bell (foto sobre aquestes línies) que ara arriba als cines.

 

Símbols neonazis

Igual que Widner, Julie Larsen tenia braços i cames coberts amb símbols neonazis i era activa en organitzacions supremacistes blanques. Però als 30 anys es va començar a qüestionar les seves creences racistes. Es va cansar de dir als seus quatre fills que no podien veure les pel·lícules de Walt Disney perquè a Hollywood manaven els jueus. Anhelava una altra vida. I, al seu costat, Widner va comprendre que ell volia el mateix, les rutines diàries amb els seus fillastres. I quan el petit Tyrson Widner va néixer el novembre del 2006 es va prometre que protegiria el seu fill d’una vida de violència i odi. 

Fer-ho el va obligar a enfrontar-se a diversos dimonis. D’una banda, els seus antics companys ‘skins’ se li van girar en contra, difonent informacions falses a internet, acusant-lo de ser un traïdor i un desviat sexual i amenaçant-lo per telèfon enmig de la nit. D’altra banda, hi havia la vergonya: quan recollia els nens de l’escola, els pares i els mestres el miraven amb horror i li resultava impossible trobar una feina. Es va començar a veure a si mateix com el veien els altres.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Va començar a investigar mètodes casolans per esborrar-se els tatuatges de la cara –en aquells temps, els especialistes que practicaven aquesta cirurgia eren pocs i molt cars–, i fins i tot va arribar a plantejar-se la possibilitat de ruixar-se la cara amb àcid. Finalment, com la pel·lícula relata, va obtenir l’ajuda financera que necessitava de la font més inesperada: l’activisme afroamericà.

Entre juny del 2009 i octubre del 2010, Widner va ser sotmès a 25 doloroses operacions. Quan les ferides van guarir, el pigment de la seva cara i les seves mans va quedar irreparablement fet malbé i va començar a patir migranyes amb freqüència. I les va patir a gust. Era un petit preu a pagar per sentir-se una nova persona.