Residente: 'René' i el virus lacrimogen

El videoclip de la cançó, honesta i directa, està dissenyat per remoure un públic massiu

zentauroepp52759503 mas periodico captura de pantalla de video el residente rene200312193754

zentauroepp52759503 mas periodico captura de pantalla de video el residente rene200312193754

2
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El mirar enrere sempre remou. La infància, les pèrdues, l’oblit. ‘René’ és una confessió de René Pérez Joglar (àlies ‘Residente’), és la seva nostàlgia, és l’exposar-se nu d’un artista referencial a qui la gent potser tenia com a indestructible i que, en canvi, es fon a cada vers. Una cançó aplaudida per la seva honestedat explicada a través d’un treball sincer, senzill, pausat i molt directe.

L’èxit aclaparador n’és una prova. Un èxit que també es cimenta en un videoclip, dirigit pel mateix Residente i gravat al seu Puerto Rico natal, dissenyat com un virus de fàcil transmissió, ja que la simplicitat ajuda un públic massiu. «No fa falta ni que t’imaginis el que t’està explicant perquè ell t’ho ensenya», exposa Ona Anglada, comunicadora i creadora i guionista de la sèrie ‘Les de l’hoquei’.

 

 

Anglada es refereix a les imatges que et mostren la literalitat de la cançó: la taula de la seva casa familiar, el cotxe dels seus pares, els amics, fotografies dels seus records... i fins i tot el seu fill, Milo, a qui no havia presentat públicament. Unes fotografies de la seva memòria que comparteix amb el públic mentre camina en un camp de beisbol mirant fixament a càmera, als ulls de l’espectador per penetrar en la seva ment.

«És una cançó molt personal i ho ha portat a aquest terreny. Jugar a mirar-te tota l’estona incrementa aquesta sensació. Em sembla més interessant això que posar-hi constantment imatges de recurs que fa que no hi hagi ni un punt al·legòric ni metafòric... –assenyala la guionista–. Per a mi, trenca una miqueta amb l’efecte que mira d’aconseguir quan t’observa. T’ensenya una cosa que ja estàs escoltant, no aporta res nou».

El raper porto-riqueny, en una actuació. / instagram

Anglada afegeix: «El fet que se l’hagi dirigit ell mateix fa que sigui el mateix missatge que ell com a músic volia transmetre, no hi ha una mirada nova, hi ha una sola capa de lectura», afegeix sobre el vídeo, tot i que reconeix que és una proposta «interessant».

70 milions en 14 dies

El videoclip de René –amb llàgrima final–, que ara s’acosta als 70 milions de visualitzacions en dues setmanes, va assolir el número u en les llistes de tendències de Youtube a nombrosos països. I més enllà de xifres, una allau d’opinions favorables des de tots els estaments, com dels mateixos companys de gremi de l’exmembre de Calle 13.

Els amics ‘vius’ de ‘Residente’, en una captura del videoclip. / Arxiu

Notícies relacionades

Una cançó que, per cert, té una càrrega ideològica i fins i tot alguns missatges anticapitalistes –«en la indústria de la música tot és mentida»– que pot ser que tota aquesta presència una mica marquetiniana la facin grinyolar. «Més enllà que al final s’hagi convertit en un producte més o menys fàcil, està bé que posi sobre la taula un tema com la depressió», comenta Anglada.

Així doncs, la intimitat exposada –divorci, solitud, alcoholisme, depressió...– ha impactat, i el videoclip hi ha ajudat. «Hi prestes més atenció –és una cançó que se’t pot fer llarga, de set minuts– i sembla que es despulli més, és un joc molt íntim», acaba la creadora de ‘Les de l’hoquei’.

Temes:

Youtube