Benvinguts a la telesocietat

En la segona entrega sobre el món post-Covid-19, observem que el confinament ha disparat les videotrucades de feina, les classes virtuals, les apps de salut i el comerç electrònic. Aquest enorme experiment social qüestiona rutines quotidianes com anar a treballar, al metge, estudiar o comprar. Però hi ha qüestions que cal vigilar en la transició cap a la telesocietat, per aconseguir els seus beneficis sense acabar en una distòpia.

Anar a la feina en el temps que costa travessar un passadís. Bufar les espelmes de l’aniversari enmig d’una videotrucada. Aprendre anàlisi matemàtica o filosofia transcendental des del sofà. Anar a l’hospital perquè t’ho diu una aplicació de mòbil. Moltes persones han tingut aquestes experiències per primera vegada durant les setmanes de confinament que portem. 

«Quan això s’acabi, hi haurà moltes preguntes. ¿És necessari fer classes o treballar com es feia abans?», reflexiona Ramón Sangüesa, investigador independent en tecnologia i cultura. «Els desastres també són oportunitats de canvi: solen canviar les rutines d’una societat, com anar a la feina, estudiar, comprar», afirma Chato Castillo, investigador en computació social de la Universitat Pompeu Fabra. 

«Les crisis netegen models ineficients: solen accelerar canvis que s’havien de produir», coincideix Ignacio Somalo, de la consultora en comerç digital Lonesome Digital. «S’estan adoptant en temps rècord innovacions que estaven preparades des de fa anys. Una necessitat imperiosa ha reduït les barreres que les bloquejaven», afirma Cristina Bescós, responsable d’EIT Health Spain, la secció especialitzada en salut de l’Institut Europeu de Tecnologia.

La sensació d’un canvi inexorable, però, no ha d’ocultar els reptes que l’acompanyen. En primer lloc, l’experiment social que s’està vivint ha passat de forma precipitada i no representa el que seria una telesocietat en condicions normals. 

«Els fets forçats desvirtuen els beneficis d’opcions com el teletreball: empreses i persones no estaven preparades», afirma José Luís Casero Gimón, president de l’associació ARHOE (Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols).

«Els docents no han tingut directives i han hagut d’improvisar. Els que ja utilitzaven eines digitals no han tingut un trauma. Però per a alguns ha sigut desesperant», afirma Héctor Ruiz, director de Science Bits, una empresa de Barcelona que ofereix un projecte d’aprenentatge de les ciències amb un alt contingut d’eines digitals. 

En molts casos, el teletreball es tradueix en una sèrie esgotadora de reunions virtuals, l’educació a distància en classes per Youtube, i la telemedicina en aplicacions que són poc més que una llista de símptomes. 

Casero adverteix del risc que una experiència improvisada demonitzi la telesocietat. I Somalo constata que el dia que s’aixequi el confinament molt pocs tindran ganes de quedar-se a casa per teletreballar. 

No obstant, també hi ha experiències que no són una simple translació del que és presencial a internet. A ningú se li escapa l’alegria d’alliberar-se del «presentisme» i de l’«escalfar la cadira»; el potencial de seguir els pacients de forma personalitzada i de compartir les dades de la pandèmia; l’oportunitat d’arribar per via digital a la casa dels estudiants en risc d’exclusió (els que perdran més amb la quarantena); els beneficis d’aprofitar la intel·ligència de les dades i de la intel·ligència artificial, etcètera. 

Per aconseguir aquests beneficis sense caure en una mena de confinament permanent, els experts apunten que cal tenir sota la lupa diverses qüestions en la transició cap a la telesocietat.

Desigualtat

«Hi ha famílies que viuen en zones rurals amb poca cobertura d’internet, que tenen un ordinador entre quatre o que no poden pagar gaires dades als mòbils. Per a elles, no és tan fàcil teletreballar o estudiar a distància», constata Lucía Martínez Virto, investigadora en sociologia i treball social de la Universitat Pública de Navarra. El confinament ha posat de manifest que les desigualtats també obstaculitzen la telesocietat: d’educació, de classe social, de territori, de gènere i d’edat. 

Les persones amb menys estudis i, sobretot, les grans, no poden aprofitar les noves tecnologies igual que els altres. Bescós adverteix que la telemedicina pot funcionar només si la tecnologia és amigable, especialment amb la gent gran. Calero alerta que hi ha una bretxa de gènere en les poques empreses que teletreballen: es queden a casa molt més les dones, per cuidar més dels nens, i de vegades perdent opcions de progressar. «Jo tinc impressora i escàner al despatx, que és al costat de casa meva. Però hi ha famílies que no en tenen: ¿com faran els deures que envien als nens?», es pregunta Casero. 

Treballar sense descans

«Quan va començar el confinament, hi havia entusiasme entre els meus estudiants sobre l’oportunitat de teletreballar. Ara em diuen que no és tan bo com semblava», afirma Rocío Bonet, professora de l’IE Business School de Madrid, els estudiants de la qual són empresaris que estudien al marge de la seva feina. 

Un dels motius és que moltes empreses no han organitzat bé la conciliació entre el teletreball i la cura dels nens a casa. «Molts nens no volen que s’acabi la quarantena perquè mai han tingut tant temps de qualitat amb els seus pares. Ens estem adonant que és possible una altra forma de vida», afirma Martínez Virto. Però per a alguns pares aquesta opció s’ha traduït en hores de feina nocturna.

«A més hi ha un risc que el teletreball es converteixi a treballar sense descans. A un company li he hagut de dir que no m’enviés missatges en diumenge, quan estic amb les meves filles», coincideix Casero. «Responem al mòbil durant el sopar com si fóssim cirurgians», diu irònicament Bonet. Una cosa semblant està passant amb l’educació, on a alguns alumnes se’ls està inundant amb una enorme quantitat de deures, segons Casero. 

«Quan es teletreballa és difícil separar el temps de feina i el de lleure. De seguida ens adonarem de la importància de tenir espais d’autonomia per organitzar les nostres jornades de forma ordenada. Hi ha d’haver regulació laboral dels temps de treball», afirma Martínez Virto.

Solitud

El treball proporciona ingressos i seguretat social, però també autoestima i relacions socials. «El xafardeig davant de la màquina del cafè és molt important. La nostra societat té una manera molt individual de viure hiperconnectada. Les solucions semipresencials són les millors», afirma Sangüesa. «El teletreball al 100% generarà una societat abstreta i deshumanitzada. El nostre model és mixt», opina també Casero.

Bonet relata un experiment de teletreball dut a terme per investigadors de Stanford en un ‘call center’. Els empleats que van ser enviats a treballar a casa eren més eficients. Però alguns van demanar tornar, perquè trobaven a faltar els companys. A més, Bonet creu que feines molt creatives i d’equip requereixen espais per estar junts, com demostren les emblemàtiques seus de Google o Facebook. 

«No es tracta de reduir les hores d’educació presencial. L’educació no pot ser només a distància en els nivells obligatoris: hi ha elements de socialització, experimentació i discussió que han de ser presencials», afirma Ruiz. «Es tracta de tenir eines perquè la part que sempre s’ha fet a distància, com els deures, es faci millor», afegeix. 

«No és cert que les relacions socials intervingudes per la tecnologia siguin necessàriament menys autèntiques», discrepa Castillo. Martínez Virto diu que per a molta gent gran l’accés a Whatsapp durant el confinament és fonamental per mantenir relacions socials i especialment per riure’s de mems i acudits.  

Bescós nega que la telemedicina representi una deshumanització de la relació entre metge i pacient. «Ara, dels set minuts que el metge té amb nosaltres, tres els passa teclejant: amb més automatització el temps seria de conversa amb el pacient», argumenta.

Models perversos

On la telesocietat està generant més inquietuds és en el comerç electrònic. A Amazon se l’ha acusat de deixar una reguera de botigues tancades i Delivero té continus conflictes laborals espinosos.

«És cert que a molta gent li anirà molt malament, per edat o per formació. Però al conjunt de la societat li anirà millor. Es destruirà moltíssim teixit comercial, però no desapareixerà, de la mateixa manera que la televisió no ha extingit la ràdio», afirma Somalo. «Tots pensàvem que Microsoft tindria el monopoli del món digital i veiem que no és així. També veurem el final d’Amazon», afegeix.

Sangüesa comparteix que les grans corporacions internacionals conviuran amb negocis locals i especialitzats. Aplicacions com Manzanic o Libelista, que afegeixen una capa de comerç electrònic a les botigues de barri, en són un exemple. L’experiència de la compra a distància no té perquè quedar-se atrapada en els grans monopolis, de la mateixa forma que plataformes grans com Netflix operen paral·lelament a productes més locals i especialitzats, com Filmin.

Sobre la telemedicina planeja l’espectre que s’utilitzi per estalviar en despesa sanitària, al marge de la salut dels pacients. ¿Els tres minuts de tecleig que la intel·ligència artificial estalviaria al metge, s’utilitzaran per atendre el pacient, o es retallaran de la durada de la visita?

Bescós nega que sigui el cas. Posa com a exemple el projecte Better@Home, que l’Hospital Infanta Leonor té en marxa per cuidar a casa, en lloc d’hospitalitzar, els pacients de pulmonia, diabetis, etcètera. Ara, el projecte s’ha adaptat a tota velocitat per optimitzar l’ingrés de pacients de Covid-19.

Seguretat i privacitat

Algunes de les aplicacions que més han crescut en els dies de quarantena són Whatsapp i Zoom (aplicació de videoconferència). No obstant, aquestes aplicacions tenen un perfil de privacitat bastant feble, alerta Sangüesa. 

Però la invasió de privacitat més impactant ha sigut l’ús d’aplicacions a Corea de Sud o Xangai, per seguir els moviments de les persones infectades. Segons la BBC, l’aplicació coreana era tan detallada que hauria provocat divorcis, ja que revelava interaccions que posaven en un compromís 

Les aplicacions desenvolupades a Catalunya, Madrid i Andalusia són molt menys invasives. El seguiment geogràfic és voluntari i no dispara accions automàtiques, explica Bescós.

«Però el que ha funcionat a Corea és precisament el seguiment. Hi ha un balanç entre drets individuals i col·lectius», afirma Bescós. A Europa, per exemple, ja es pot comunicar a una empresa si un treballador té Covid-19, sense el seu consentiment. «La població començarà a veure el seguiment com un avantatge, a canvi de no haver de quedar-se tancada a casa», aventura Bescós.

No obstant, cal anar amb compte de com s’utilitzen les dades i a qui se cedeixen, alerta la directora d’EIT Health España, que aposta per una gestió pública que garanteixi l’accés a les dades i diversos nivells de consentiment informat, segons la vulnerabilitat del pacient. Bescós creu que Espanya no està aprofitant la gran quantitat de dades generades per moltes administracions de salut. 

Sangüesa creu que el sector públic hauria de liderar proporcionar programes respectuosos amb la privacitat. De fet, el més habitual en aquests dies és rebre els deures dels nens mitjançant plataformes que no brillen per la privacitat, com Google Drive o Youtube. 

Un altre risc afecta la seguretat. «Molts treballadors s’han emportat dades a casa seva i les intercanvien en xarxes que tenen un nivell de seguretat molt inferior a les professionals», afirma Castillo. «És segur que hi haurà atacs de ‘hackers’ i robatoris de dades», sentencia aquest investigador. Quant a la privacitat, Castillo creu que una estratègia de mínims és intentar no dependre d’un únic proveïdor. 

Emissions

Dades preliminars de l’ESA suggereixen que les emissions de gasos tòxics i d’efecte d’hivernacle estan baixant en picat a les regions més afectades pel Covid-19, com la de Wuhan a la Xina, a més d’Itàlia i Espanya. No obstant, amb la millora de la situació a Wuhan, ja estan tornant a nivells anteriors a la crisi.

L’ànsia de recuperació econòmica després de la crisi pot ser que porti, fins i tot, a un augment de les emissions. La telesocietat pot ser que hi contribueixi negativament. El procés de dades es duu a terme en servidors que consumeixen enormes quantitats d’energia, sobretot en refrigeració, per evitar el seu escalfament. Una transició cap al món digital que no vagi acompanyada per tecnologies de computació sostenible, pot ser que només empitjori aquesta situació. 

Notícies relacionades

Alejandra Martínez: «El treball presencial i el control excessiu ja no serviran»

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Els experts coincideixen que hi haurà un abans i un després de la quarantena, pel que fa a la telesocietat. La transició pot ser que sigui més urgent del que es pensa, ja que la pandèmia del Covid-19 va per llarg. Com va passar amb altres grans pandèmies, com la grip espanyola, no es pot excloure que després d’una contenció inicial, hi hagi un segon pic més endavant l’any, observa Ruiz. Empreses, escoles i sistema sanitari s’haurien de preparar per a una reacció més estructurada que l’estampida que s’ha produït en les últimes setmanes. Es tracta d’una oportunitat única, però també d’una transició que cal fer bé, per no caure en escenaris distòpics.