Les dones dels EUA: discriminades per llei

Els qui no aprenen del passat estan condemnats a repetir-ho. És una frase socorreguda, sí, però rigorosament certa. I per comprovar-ho no hi ha més que fixar-se en la sèrie que el dilluns 13 d’abril estrena HBO España, ‘Mrs. America, que recrea lluites feministes de fa més de quatre dècades per explicar per què, actualment, la Constitució dels Estats Units continua sense prohibir la discriminació a les dones.

El seu tema central és la coneguda com a Esmena d’Igualtat de Drets (ERA), projecte legislatiu dissenyat per revocar en aquell país més d’un miler de lleis estatals que emparen la desigualtat de gènere –com les que a determinats territoris nord-americans impedeixen a la dona accedir a certs llocs de treball, o percebre salaris justos, o controlar els seus propis comptes bancaris– que porta gairebé un segle intentant tirar endavant, i que mai va estar tan a prop d’aconseguir-ho com durant l’època en què la nova sèrie transcorre. 

A principis dels 70, en efecte, va semblar que el poble nord-americà estava llest per a l’ERA. En bona mesura gràcies a l’empenta de la periodista Gloria Steinem i altres activistes feministes, el 1972 va ser aprovada pel Congrés i el Senat, i va obtenir immediatament la ratificació de 30 dels estats de la Unió. N’hi havia prou que vuit dels 22 restants li donessin suport perquè tirés endavant i, per tant, la causa semblava guanyada.   

L’antifeminista Phyllis Schlafy

Bona part de ‘Mrs. America’ es fixa en la dona que va aconseguir evitar-ho. Mestressa de casa orgullosa i mare de sis fills, Phyllis Schlafly era una llicenciada de Harvard que arribat el moment va decidir crear l’organització STOP ERA junt amb altres dones majoritàriament blanques, profundament religioses i d’ideologia conservadora. Repudiava el moviment feminista perquè, segons la seva opinió, «ensenya les dones a ser víctimes del patriarcat, i això és ridícul. Les dones nord-americanes són les persones més afortunades que han viscut sobre la faç de la terra».  

Encarnada en la pantalla per Cate Blanchett –també coproductora de la sèrie–, Schlafly temia que l’ERA soscavaria l’estabilitat de la vida familiar nord-americana i amenacés el rol social de les esposes i mares; va proclamar que la seva aprovació obligaria la població femenina a complir amb el servei militar i a renunciar a la pensió dels exmarits –i, de passada, va profetitzar que el triomf de les feministes conduiria el país a la depravació sexual i a l’assassinat massiu d’éssers humans al ventre de les seves mares–; opinava que Déu i la naturalesa van dissenyar la dona per procrear i cuidar de la progènie, i que era necessari neutralitzar tota amenaça a aquest ordre natural; i amb aquesta finalitat no va dubtar a aliar-se amb grups racistes ni a propagar rumors i notícies falses –¿de què ens sona això?

Finalment, la ferotge campanya de Schlafly va propiciar la derrota de l’ERA el 1982 i, en el procés, no només va causar un mal greu al moviment feminista sinó que també va inspirar una onada de conservadorisme als Estats Units que va ajudar a aixecar Ronald Reagan a la Casa Blanca.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El passat 15 de gener, Virgínia es va convertir en el 38è Estat de la Unió en ratificar l’ERA, i això hauria de conduir a la seva entrada en vigor si no fos perquè els seus opositors al Congrés continuen trobant arguments per posposar-la. Mentrestant, en absència de l’ERA, al llarg de les últimes dècades nombrosos territoris del país han anat aprovant lleis estatals que promouen principis d’igualtat de gènere. Així mateix, el juny del 2015 el Tribunal Suprem va declarar que el matrimoni igualitari és legal als Estats Units, i el desembre d’aquell mateix any el Pentàgon va anunciar que les dones pertanyents a l’exèrcit podrien combatre en conflictes armats en primera línia. L’avortament, això sí, continua sent un tabú.  

Debats pendents  

En tot cas, la mera existència de ‘Mrs. America’ és un recordatori de molts dels debats polítics i culturals que continuen oberts al país. Sense anar més lluny, els Estats Units continuen negant-se –igual que es neguen països tan avançats com el Sudan, Somàlia i l’Iran en assumptes de gènere– a unir-se a 187 països més per ratificar la Convenció de les Nacions Unides sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona. I, al cap i a la fi, quan Schlafly va morir el setembre del 2016 als 92 anys, continuava treballant activament per a la causa conservadora en recolzament de Donald Trump. En cas de continuar viva, sens dubte estaria orgullosa del molt que s’ha esforçat el president per perpetuar el seu llegat.