Música per aixecar l'ànim

DUA LIPA 

DUA LIPASeu és el disc ideal d’aquesta temporada per assajar posats de ‘disc diva’ davant el mirall. Tot i que Dua Lipa, londinenc de pares albanokosovars, té 25 anys, el pop de pista de ball del seu segon àlbum, ‘Future nostalgia’, agafa idees, ritmes i estètiques dels 80 i els actualitza per a les generacions Y i Z. Després del rutilant ‘Don’t start now’, himne ‘dance’ empoderador pel qual Kylie Minogue hauria matat (descobreixin la seva versió amb cors i cordes), han arribat ‘Physical’ (lletra i vídeo amb picades d’ullet a la cançó del mateix títol d’Olivia Newton-John) i ‘Break my heart’, amb la seva línia de baix samplejada de ‘Need you tonight’, d’INXS. Total, una tonificant bacanal pop que estableix un fil directe amb àlbums com ara ‘Confessions on a dance floor’ (2006), de Madonna (amb qui comparteix un dels seus productors, Stuart Price) i que Dua Lipa serveix amb la seva veu contralta, ben disposada per als greus, i la seva caiguda d’ulls vagament displicent.

J BALVIN 

J BALVIN Amb el seu disc anterior, ‘Vibras’ (2018), el colombià José Álvaro Osorio va portar el reggaeton, aquest gènere que tants disgustos sol causar als més grans de 25, a un audaç territori experimental, operació saldada amb crits de joia de la crítica pop-rock (i amb el salt a festivals com el Primavera Sound). Però ‘Colores’ és una altra cosa: un disc de reggaeton més canònic, tot i que disfrutable si es deixen de banda els prejudicis amb aquest ritme tropical. Balvin titula cada cançó amb un color diferent i reserva bombes del calibre d’‘Amarillo’ («‘y yo no me complico / ¿Cómo te explico? / Que a mí me gusta pasarla rico’») i ‘Rojo’, en el vídeo del qual apareix ell, després de morir en un accident de cotxe, cuidant la seva dona i la seva filla des del més enllà. Reggaeton refrescant i emotiu per continuar ballant fins que torni a sortir el sol en les nostres vides.

ALANIS MORISSETTE 

ALANIS MORISSETTEEl nou àlbum de la cantautora postgrunge d’Ontario (Canadà) arribarà l’1 de maig, i aplanant el camí tenim ‘Smiling’, una cançó d’aire recollit i reconstituent en què clama pel seu creixement personal, enterrant velles batalles i picabaralles, i fent onejar la seva bandera blanca després del que ella anomena «anatomia del meu daltabaix». Composta per al musical ‘Jagged little pill’, que es va estrenar el desembre passat a Broadway, la peça és el segon ‘single’ (després de ‘Reasons I drink’) de ‘Such pretty forks in the road’, que serà el seu primer àlbum amb cançons noves en vuit anys.

GREGORY PORTER 

GREGORY PORTEREn el seu senzill ‘Revival’, el poderós cantant i compositor californià apel·la al renaixement individual «a través de la foscor / buscant la llum del dia» i superant les pors. Missatge per enfortir l’ànima en temps d’incerteses, que Porter vesteix amb tersos teixits soul amb ressonàncies de gòspel (i amb un vídeo el lil·liputenc protagonista del qual va cobrant altura a mesura que guanya seguretat en si mateix). L’àlbum, ‘All rise’, que representa la seva tornada a les composicions pròpies després del menú de versions de ‘Nat King Cole & me’ (2017), anava a sortir el 17 d’abril, però el llançament s’ha postergat fins al 28 d’agost. L’espera, però, portarà sorpreses: Porter ha anunciat «noves cançons i vídeos especials» per a les pròximes setmanes.

HINDS 

HINDS Etiquetades fins ara dins del rock de garatge, aquestes madrilenyes amb projecció internacional abracen el pop sense reserves a ‘Good bad times’, la cançó que marca el rumb del seu nou àlbum, ‘The prettiest curse’ (l’edició del qual s’ha demorat un parell de mesos i veurà la llum el 5 de juny). Tema de tornada pletòrica, amb estrofes bilingües, que creix amb aires d’himne, augurant eufòries festivaleres (quan arribi el dia), i que gira entorn d’una relació que viu una de freda i una de calenta, com si entre els seus membres «hi hagués una diferència horària», apunta el seu cantant i guitarrista Carlotta Cosials. Hinds il·lustren aquest tema de matèria agredolça i dinàmica vivificant amb un vídeo en què apareixen com a superheroïnes ‘vintage’.

SOLEÁ MORENTE 

SOLEÁ MORENTELa filla mitjana d’Enrique Morente  s’ha despenjat amb un disc ple de desimboltura rumbera, amb guitarres calentes, palmes, ‘jaleos’ i tornades encantades. ‘Lo que te falta’és el que necessitàvem: devastadores cançons de pols popular, amb la seva firma com a autora i tres còmplices, La Bien Querida, Jota (Los Planetas) i el productor de l’àlbum, el franctirador ‘indie’ David Rodríguez (Bach is Dead, Beef, La Estrella de David). Un disc per sacsejar el nostre confinament amb rajos de llum primaveral i ressons d’una tradició que va de la rumba catalana a Lola Flores a través de Bambino i María Jiménez.

ELS AMICS DE LES ARTS 

ELS AMICS DE LES ARTS El nou disc del grup barceloní, ‘El senyal que esperaves’, havia de sortir el 20 de març i va ser postergat a una data encara per determinar. Però ja ha sigut fabricat, i reposa als magatzems, i podem assegurar que corregeix i augmenta l’efervescència sònica de l’anterior (‘Un estrany poder’, 2017). El primer avís ha sigut ‘El meu cos’, senzill ja publicat, amb els seus arranjaments de ‘disco music’ i la seva invitació a ballar sota la bola de miralls, i després venen cançons com ara ‘Semblava que fossis tu’ i ‘No vam saber tornar’ (aquestes també les ha divulgat el grup aquests dies a la xarxa), i fins a set més per destapar, dominades per tornades invasives i ‘crescendos’ amb fons electrònic. Nova aposta de l’ara trio (després de la marxa d’Eduard Costa) per un pop colorista amb la firma del productor escocès Tony Doogan (Belle & Sebastian, Snow Patrol), per somiar amb aquella primavera que se’ns escapa de les mans.

ALFONSO VILALLONGA 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

ALFONSO VILALLONGA Aromàtica ‘chanson’ a suau ritme de ‘swing’: és la proposta del còmplice d’Isabel Coixet per fer una mica menys severa l’espera de temps millors. A ‘Je t’attends (‘T’espero’), peça de Charles Aznavour (lletra) i Gilbert Bécaud (música), Vilallonga sospira pel retorn de l’aire pur, del bon humor i de l’espuma dels dies. No s’ha de perdre el vídeo gravat al balcó de casa seva, davant del pati de veïns. La cançó és l’avanç del seu nou disc, ‘Hors de saison’, dominat per les peces en francès i en el qual prenen part músics com ara Marco Mezquida i Pau Figueres. ¿Quan sortirà? Caldrà esperar...

XARIM ARESTÉ 

XARIM ARESTÉ«Si a través de la música podem donar llum, donem-la», afirma el músic de Flix a propòsit del seu nou epé, ‘Mercuri’, que ha decidit publicar aquesta setmana, abans del planejat, en vista de l’estat anímic general. Cançons serenes i reconfortants, de veu càlida i guitarres folk, com la que l’obre, ‘Brilla per tu’. Música «que abraça i acompanya» apel·lant a la nostra veu interior: «Es tracta d’il·luminar qui tens al costat i de donar, més que de demanar», explica Aresté, músic conegut tant pels seus discos en solitari com les seves tasques amb artistes com ara Sopa de Cabra, Maika Makovski i Josele Santiago. A ‘Mercuri’ canta i toca tots els instruments. El llançament no ve sol: Aresté ha publicat a Instagram un altre tema, ‘Que ens toqui el sol’, i anuncia un degoteig de cançons per als mesos que han de venir.