Les mascaretes dels dissenyadors

La moda és un potent ecosistema que uneix indústria, innovació, tradició, cultura. Un sector que, com la resta, s’haurà d’adaptar a la nova normalitat, tot i que encara no sapiguem en què consisteix. Mentre ho descobrim, l’ACME (Associació de Creadors de Moda d’Espanya) col·labora en la lluita contra el virus amb la confecció de mascaretes higièniques, 70.000 donades a l’hospital d’Ifema i a Càritas.

En aquest projecte altruista hi ha Devota & Lomba, Dolores Cortés i Ulises Mérida, que expliquen com veuen, el futur d’una indústria que representa el 2,9% del PIB i dona feina a 170.000 persones. Són creadors amb trajectòries molt diferents que avui comparteixen la mateixa preocupació: com serà el món post-Covid. 

«Col·laborem a través de la patronal i el Ministeri d’Indústria per contactar amb tallers. Cosim mascaretes per a ajuntaments i institucions. També per a mercats amb un teixit de cotó ecològic fabricat a Catalunya, que es pot rentar fins a cinc vegades sense que perdi les propietats. L’objectiu és posar a treballar el sector, perquè tardarem mesos a reprendre la nostra activitat», assenyala Modesto Lomba, al capdavant de la seva firma des de 1986 i president d’ACME, els 74 socis del qual sumen 14.000 punts de venda.

Entre els tallers que han adaptat la seva producció n’hi ha un a Múrcia de vestits de comunió. O Fely Campo, a Salamanca, que serveix hospitals, igual que Confecciones Hortensia a la Corunya. «El coronavirus desemmascara la deslocalització: no som capaços de proveir amb agilitat mascaretes i bates, tan fàcil per a nosaltres com fer alcohol de romaní per a un químic. Sortir a la Xina o l’Índia té aquestes conseqüències». 

Lomba sap que la recuperació els portarà temps. «Avui mateix comentava Núria Sardá: ‘¿Com serà a les botigues?, ¿ens emprovarem una camisa i la deixarem per al següent client?’. Això quan resolguem el caos econòmic, amb tota la producció d’estiu servida».

Tornar a fabricar a Espanya 

Al país que va veure néixer el gegant Inditex, el president de l’ACME demana «que els grans facin un pas endavant per portar a Espanya part de la producció». Al dissenyador el preocupa perdre el talent dels petits i el coneixement dels artesans. «Per això apel·lo a la consciència individual: tots sabem que una camisa de 20 euros no es fa en condicions òptimes. És el moment de reflexionar, de fomentar un altre tipus de consum, de tornar a fabricar a Espanya. La moda ràpida no se n’anirà, però pot crear línies produïdes al nostre mercat i que el consumidor ho sàpiga. A més, l’Estat ha de deixar de comprar al millor postor. La globalització no pot seguir com l’hem conegut fins ara».

Al taller de Dolores Cortés han cosit 30.000 mascaretes en dues setmanes amb 12 rescatats de l’erto, d’una plantilla de 75. «Cada un aporta el que pot. Nosaltres cosint, d’altres donant teixit, gomes, logística... Ara ens plantegem la fabricació però he de veure els costos, encara no ho tinc clar perquè fem moda de bany amb màquines molt especialitzades», explica Cortés, que dirigeix l’empresa de Vila-real (Castelló), fundada fa 65 anys per la seva mare, a qui devem el primer banyador elàstic fabricat a Espanya a mitjans del segle XX. «La crisi ha arribat en el pitjor moment, amb el producte fet, pagat i sense poder treure’l a la venda. Depenem del turisme, però amb hotels i botigues tancades tot es complica. Tinc esperança d’aguantar, tot i que ens ha agafat amb dues naus acabades de comprar i aturades».

Comprar menys però millor

Quant a la deslocalització, té clar que «s’ha de replantejar el que durant molts anys es considerava positiu. Fins i tot s’aconsellava sortir fora. Es necessita canviar la mentalitat del consumidor, que la gent estigui disposada a comprar menys però millor. Com a empresària, no crec que l’Estat ho hagi de solucionar tot», insisteix. «¿Com convencem el públic si a Espanya no hi ha indústria? Queda algun franctirador com jo, però fa 30 anys que desmantellem la manufactura. És una oportunitat: la guerra de preus la tenim perduda. S’ha de convèncer amb la qualitat», remarca Cortés, metge de formació i creadora dels primers banyadors per a dones amb mastectomia.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Ulises Mérida, que treballa amb el taller de reinserció social APRAMP per donar 8.000 mascaretes, també és en la batalla de la supervivència. «El moment és complex per a tothom. En el meu cas, la venda ‘online’ és molt minoritària. Tenim 150 peces ja confeccionades i sense servir. També fem cerimònia, però els casaments han caigut. Soc petit i això és molt dur. M’estic plantejant la meva ‘nova normalitat’, que serà més lenta i no dependrà tant de les presentacions cada sis mesos. Hauré d’eliminar tot aquest ornament, replegar i veure-ho com una evolució perquè el futur no serà igual». 

Com la resta de dissenyadors, Mérida aposta pel mercat nacional, per educar la població en el consum responsable. «La fast fashion hi és perquè el sistema la demana. L’horari de més compra ‘online’ és de 8 a 10, quan la gent arriba a l’oficina i es dona un xut de consum. És un ritme brutal. Potser això servirà per valorar el que tenim al costat».H