EL MÓN POSTCORONAVIRUS / 7
Generació covid
zentauroepp53334504 ana200507165249 /
.
«A la llarga, el coronavirus ens farà innovar»
ARANCHA OLMEDA · 18 anys · Estudis Internacionals · Madrid
Hi ha professionals d’alt nivell que viuen com un malson haver de teletreballar i reunir-se per videoconferència. Des que va començar el confinament, Arancha Olmeda i un grup de companys de la Universitat Carles III, on cursa Estudis Internacionals i Economia, es connecten diàriament per Skype i treballen en equip com si respiressin el mateix aire. «Estem acostumats a parlar per Instagram i a fer reunions virtuals, ja ho fèiem abans», diu.
Els nous hàbits socials i laborals que imposarà el coronavirus no són la pitjor inquietud d’aquesta jove declarada «ciutadana del món». «Em preocupa que aquesta crisi desencadeni una onada de proteccionisme. Necessitem més comerç i globalització i menys ‘America first’», afirma. El seu somni és treballar algun dia en la Comissió Europea i espera que la Covid-19 no l’hi impedeixi. «Ve una crisi forta que a curt termini ens farà patir, però que a la llarga serà positiva, perquè ens farà innovar», pronostica.
«Em preocupa la quantitat de falòrnies que circulen»
SARA SANS · 19 anys · Periodisme i Economia · Barcelona
A l’equador de la doble carrera de Periodisme i Economia que cursa a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Sara ja ha pres consciència de la importància de l’ofici que ha triat, un convenciment que el coronavirus li ha fet augmentar. «Em preocupa la quantitat de falòrnies que circulen. Els de la meva edat hem crescut amb les xarxes i sabem detectar les fake news, però a altres generacions les estan enganyant diàriament. Fa falta periodisme seriós i rigorós», diu.
L’economia és l’altre gran tema d’interès per a una jove que fa anys que sent a parlar de crisi des que era una nena. «La tinc ficada al cap. Abans, tots els missatges eren: ‘Estudia molt, aprèn idiomes i ves-te’n fora quan puguis’. Després del coronavirus, amb més motiu», assenyala. El seu amor per la cultura coreana la va portar a estudiar la llengua del país asiàtic, on espera viure algun dia. Corea, assegura, té molt a ensenyar-nos. «Espero que aquesta crisi ens faci veure que el nostre futur passa per invertir en tecnologia i sanitat».
«M’espanta que aquesta crisi porti més xenofòbia»
HORACIO GARCÍA · 23 anys · Enginyeria informàtica · Sevilla
Fill d’artistes –el seu pare és el pintor Salustiano García i la seva mare, l’escultora Ángela Lergo–, Horacio (Valencina, Sevilla, 1997) es va interessar pels números i les màquines. Però en el seu cas hi ha una vocació humanista sota la seva passió cibernètica. «M’interessa la comunicació entre les persones i la informàtica. Aspiro a crear models que facilitin la nostra entesa amb els ordinadors», explica.
Per aconseguir-ho, aquest estudiant de ‘software’ de la Universitat de Sevilla donava per fet que passaria uns anys adquirint experiència a l’estranger, però ara aquest pla el veu amenaçat. «M’espanta la por de la gent i pensar que aquesta crisi pugui portar més xenofòbia. Treballar en altres països serà més complicat», assenyala. Que això passi, o no, dependrà de la lectura que traguem del viscut, i ell s’alinea amb els optimistes. «De moment, el coronavirus ja ha servit per veure com funcionen les fake news i certs delictes informàtics. Si aprenem d’aquesta experiència, ens vacunarà de problemes més grossos», calcula.
«Si el futur abans era difícil, ara ho serà molt més»
ANDREA CORREDERA · 22 anys · Belles Arts · SALAMANCA
A hores d’ara, Andrea Corredera Rodríguez (Ledrada, Salamanca, 2002) no sap quant ni com impactarà en la seva vida la crisi del coronavirus, però té clar que «a partir d’ara, res serà igual». Des d’Estocolm, on fa segon de Belles Arts amb una beca Erasmus, està vivint la pandèmia amb una doble mirada. Allà el confinament és menys estricte, però està en contacte amb la seva família i per ells coneix el mal que el virus està causant en la salut i l’economia del país.
«He sentit a parlar de crisi des de fa una dècada. Si el futur abans era difícil per a una jove que es dedica a l’art, ara ho serà molt més. Sé que hauré de buscar-me la vida fora d’Espanya», reconeix.
Quan acabi la carrera li agradaria continuar investigant en processos creatius, però ara el seu dubte és saber si podrà viure del que l’apassiona. «En una crisi, l’art és necessari per entendre el que passa, però és el primer del que la gent prescindeix. Tant de bo aquesta vegada sigui diferent», declara.
«Confio que tot torni a la normalitat aviat»
JORGE VELOSO · 18 anys · Batxillerat · LUGO
Fa dos mesos que no surt de casa, però ara mateix el que el preocupa més no es diu coronavirus sinó EvAU. Acabar Batxillerat i preparar la prova d’accés a la universitat sense trepitjar l’institut ni veure els seus companys no entrava en els seus plans, però ja s’ha adaptat a les classes ‘online’ i al confinament. Si treu bona nota a l’examen, estudiarà Dret per entrar després en una escola de policia. Si no, començarà a formar-se com a agent el curs que ve, però la seva destinació professional la té clara: «Vull ser policia de carrer», afirma.
En aquest projecte vital, creu que el coronavirus deixarà poca empremta. I en altres aspectes de la vida, tampoc espera tants canvis com preveuen algunes veus. «Aquest estiu serà estrany, guardarem les distàncies i la diversió haurà d’esperar, però serà passatger. Confio que tot torni aviat a la normalitat», assenyala. De moment, la pandèmia li ha ensenyat una cosa que no oblidarà: «Ara valoro més que abans estar amb la gent que m’estimo».
