ENTREVISTA AMB EL PRIMER MINISTRE D'ALBÀNIA
Edi Rama «La crisi pot empitjorar i Europa segueix sense entendre's»
zentauroepp53425274 200515174127
La cita amb Edi Rama és a les dues del migdia. Puntual, el primer ministre socialista d’Albània estableix una videotrucada des del seu despatx a Tirana, gairebé dos mesos després d’un anunci llargament esperat i que va arribar en plena crisi per la pandèmia del coronavirus: la llum verda dels Vint-i-set a l’inici de les negociacions d’adhesió del seu país i Macedònia del Nord al club europeu.
Enmig d’aquesta paradoxa, Rama –un artista cotitzat que exposava en reconegudes galeries de Nova York i París, que va arribar al càrrec el 2013 i hi va ser confirmat el 2017– no es mostra ni il·lusionat ni decebut. Somriu poc, aliè fins i tot a les seves pròpies extravagàncies, com els dibuixos de colors cridaners que apareixen en fulls solts apilats sobre el seu escriptori. «Ara dibuixo molt sobre els fulls que m’envien des de la sala de crisi», diu.
Al març es va queixar per l’actitud egoista de molts països en la crisi de la Covid-19. ¿Creu que és una lluita entre països pobres i rics?
El que va passar a l’inici va ser un clar exemple de fins a quin punt Europa està fragmentada i no té la capacitat per actuar unida davant múltiples desafiaments comuns. Aquesta crisi encara pot empitjorar i encara no hem arribat a una entesa comuna. Espero que sigui una raó suficient perquè comencem a pensar d’una altra manera. Podem parlar de països pobres i rics, però es tracta més d’entendre la importància d’actuar conjuntament. A Europa hi ha estats més rics que d’altres, però també aquests són massa petits en el tauler global.
«Crec que el projecte europeu no es col·lapasarà mai, el problema és que no està acabat».
¿El projecte europeu sortirà reforçat o es col·lapsarà després de la Covid-19?
Crec que no es col·lapsarà mai perquè és un projecte increïble i l’única alternativa. El problema no és el projecte per si mateix, sinó que estigui inacabat.
¿És euroescèptic?
No, no ho soc; critico l’organització tal com és ara.
¿Tem que aquesta crisi acabi alterant l’adhesió?
Aconseguir ser membre no forma part de la discussió en el futur pròxim. Necessitarem molts anys per arribar fins allà. Tema a part és que aquesta crisi deixa moltes preguntes obertes, com el fet que molts països rics han reaccionat pitjor que els més petits.
¿En té una explicació?
Vam ser dels primers a decretar el tancament massiu, vam tenir consciència de les nostres fragilitats i no ens vam confiar que a nosaltres no ens passaria.
«Aquesta crisi deixa moltes preguntes obertes, com el fet que molts països rics han reaccionat pitjor que els més petits»
El seu Govern ha establert mesures molt dures, fins i tot va esmenar el Codi Penal per castigar els que se salten la quarantena. ¿No ha sigut massa autoritari?
Això no és veritat. Érem dels pocs països sense normes en casos de pandèmies. Per això vam introduir dos nous paràgrafs al nostre codi. Res excepcional. I ara som en una situació bastant bona: no tenim ningú amb necessitat d’utilitzar respiradors, menys del 30% dels llits als hospitals estan ocupats, i el nombre de morts és molt baix.
El president albanès va arribar a dir que el país podria ser una nova Corea del Nord.
Som una democràcia jove, adolescent diria, i tenim una manera de discutir molt apassionada, de vegades extrema, de blanc o negre, odi o amor. Encara som en procés de maduració, ja que per segles no hem tingut ni institucions ni regles democràtiques. Dit això, si fóssim de veritat Corea del Nord vostè no estaria parlant amb mi. Vam ser Corea del Nord durant l’època del comunisme [fins al 1992], i això no ho vol més ningú.
Té raó que no és el meu cas: l’estic entrevistant. Però Reporters Sin Fronteras li va acusar de voler controlar als mitjans del seu país.
Jo no tinc una mala relació amb els mitjans; ells la tenen amb mi: no sempre els agrada que jo pugui dir el que penso, quan ells diuen el que volen.
«No entenc la migració com a tragèdia, sinó com un fenomen de la nostra època»
Entenc que la discòrdia és per una proposta de llei.
He demanat que tinguem regles per als mitjans ‘online’, com n’hi ha per als tradicionals. Res més. Vivim en una època difícil en què molta gent, en nom de la llibertat d’expressió, fa molt mal amb acusacions no basades en fets factuals.
¿Què passarà amb aquesta normativa?
No la tenim encara. Hem enviat l’esborrany a la Comissió de Venècia precisament perquè hi va haver una gran polèmica i perquè, ja sap, quan a Espanya se sent parlar d’Albània es tendeix a pensar en el pitjor. Però la nostra proposta és molt menys dura que les que tenen a França o Alemanya, i finalment la versió final probablement serà aigualida. Però així és la vida. Els poderosos i rics sempre troben un camí. Els pobres i petits han d’obeir les regles i, fins i tot quan obeeixen, sorgeixen problemes amb ells.
¿Què vol dir?
Que aquesta legislació és molt menys severa que l’alemanya, i que si haguéssim adoptat una llei com la d’ells, els alemanys ens haurien posat en quarantena.
«La ‘Unió Europea de la criminalitat’ està més unida i és més ràpida i sofisticada que la política»
¿Per això és millor pertànyer a la UE, per ser part d’una cosa més gran?
Depèn. Si ets Suïssa, millor no ser part d’això. Però si ets Albània, no tens altres opciones.
Molts albanesos emigren. ¿El preocupa?
No conec cap país a Europa, tret d’excepcions comptades, que sigui aliè a aquest fenomen. Passa amb Portugal, Itàlia, Grècia, Croàcia, tots. És normal. No hi ha res que puguem fer, perquè els joves que procedeixen de les zones més remotes volen tenir oportunitats en la immediatesa. No ho veig com a tragèdia. És un fenomen de la nostra època.
Sovint es parla d’Albània per les seves màfies. ¿Tem que puguin reforçar-se amb la pandèmia?
La màfia albanesa no existeix. A Albània hi ha grups criminals organitzats, això sí, però no existeix un poder subterrani que pot, directament o indirectament, actuar. No controlen res. A més, són temps difícils per a ells: últimament, hem realitzat grans operacions de confiscació de béns.
Aquestes bandes també actuen fora de les fronteres del seu país.
Cert. I sense burocràcia. Són part de grups internacionals. De fet, la Unió Europea (UE) de la criminalitat està més unida i és més ràpida i sofisticada. Però no sé si aquests grups aconseguiran aprofitar-se de la pandèmia. A Albània estan molt debilitats.
Notícies relacionadesEscolti, una última curiositat: ¿segueix dibuixant?
Amb una mà i l’ull dibuix, i amb els altres m’ocupo de la feina de primer ministre.
