Intrigues al jutjat: així es va muntar el 'cas 8-M'

Els 87 dies que van entre el 23 de març, dia en què va admetre la denúncia de l’advocat Víctor Valladares, i el 9 de juny, la jutge d’instrucció Carmen Rodríguez-Medel ha omplert un sumari de gairebé 3.000 folis. Les diligències han sigut bàsicament ordenades per la mateixa jutge. Durant aquesta frenètica investigació sobre la presumpta prevaricació comesa pel delegat de Govern a Madrid, José Manuel Franco, al no haver prohibit les manifestacions del 8-M i altres, la jutge s’ha recolzat en la urgència prevista pel decret d’estat d’alarma per justificar una investigació, però, alhora, ha aprofitat la també prevista suspensió de terminis per recórrer, en aquest cas de l’únic imputat, per lligar les mans de la seva defensa.

I així s’arriba a la primera declaració, la de Franco, el dimarts 9 de juny, que en la mateixa jornada seguiran altres funcionaris de la Delegació del Govern i convocants d’actes en aquells dies de març. La posició de la Fiscalia de Madrid davant del procediment de la jutge Rodríguez-Medel va ser analitzada el dilluns 1 de juny a la Fiscalia General de l’Estat, en una reunió informal convocada per Luis Navajas, tinent fiscal del Tribunal Suprem, el número dos de la Fiscalia, per intercanviar criteris respecte a les denúncies i querelles per la Covid-19 (...)

Dret de defensa 

Els dos fiscals de Madrid en el procediment contra el delegat del Govern, Gloria Yoshiko Kondo Pérez i Enrique Remón Peñalver, acaben de recórrer el 8 de juny davant de l’Audiència Provincial de Madrid, en la vigília de la declaració de Franco, la interlocutòria d’incoació de diligències per inexistència de delicte de prevaricació directa o omissiva. Però no només això: acusen la magistrada de retallar el dret de defensa. [...] Els fiscals estan suggerint que és la jutge la que va poder cometre prevaricació.

El dimarts 9 de juny, el delegat del Govern a Madrid va contestar a les preguntes de la magistrada dirigides a aclarir què havia passat amb la manifestació del 8-M. Va assenyalar que no tenia consciència ni informació sobre el risc que podia córrer la població. Franco va exemplificar que ell mateix va acudir a la mobilització juntament amb la seva filla, de qui va dir que és metge. Va explicar que, com a delegat de Govern, càrrec del qual havia pres possessió el 19 de febrer, no té competència en matèria sanitària. I a preguntes concretes de la magistrada va assegurar amb rotunditat que no va rebre recomanacions o instruccions en cap dels dos sentits, a saber, que se celebrés la manifestació o, al contrari, que es prohibís. [...]

«Investigació prospectiva»

L’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, va presentar l’endemà, 10 de juny, un escrit en el qual sol·licitava el sobreseïment lliure de les actuacions. Va qualificar la investigació de prospectiva. En altres termes: la investigació no havia arrencat d’indicis reals de delicte de prevaricació, sinó que la magistrada buscava proves a través de les diligències per incriminar el delegat del Govern. Així mateix, la lletrada de Franco atacava els fonaments de l’informe del capità de la Unitat de Policia Judicial de la Comandància de Madrid sobre els fets, encarregat per la magistrada.

Dos dies més tard, el 12 de juny, la jutge Rodríguez-Medel sorprenia propis i estranys al dictar la interlocutòria de sobreseïment provisional o arxivament de la causa. Segons reconeixia, no hi havia proves que el delegat del Govern hagués comès delicte de prevaricació, ni directa ni comissió per omissió, al no prohibir la manifestació, i que, en efecte, mancava de competències sanitàries. Després d’examinar la documentació aportada per diferents organismes públics a la causa i haver escoltat les declaracions de Franco i una quinzena de testimonis, la magistrada conclou que entre el 5 i el 14 de març l’imputat «no va tenir un coneixement cert, objectiu i tècnic del risc que per a la salut de les persones comportava dur a terme manifestacions i concentracions». [...]

Qüestionament polític i professional

No obstant, el qüestionament polític i professional afecta tota la resolució.(...) [...] La jutge afirma: «Per tant, en el cas d’interlocutòries, d’un costat de la balança hi ha el dret fonamental de manifestació i, per l’altre, la deguda protecció de la salut pública. Cap altra consideració s’ha d’introduir en aquesta presa de decisió. La injustícia és apartar-se tot i saber aquest paràmetre, imposant la seva voluntat (pel motiu que sigui)».

Però és que llavors, abans del 8 de març del 2020, no hi havia pandèmia. Per tant, la ponderació que afirma no es podia realitzar. Ja en el seu informe, la Guàrdia Civil afirmava que l’OMS havia declarat la pandèmia el 30 de gener, confonent-ho amb l’Emergència de Salut Pública de Preocupació Internacional. La pandèmia va ser declarada l’11 de març del 2020.

Mer esglaó

Aquest atac «no penal» al delegat del Govern ha sigut el resultat de l’expedició de pesca de Rodríguez-Medel. [...] Ho diu la jutge en la seva resolució: «El delegat del Govern a Madrid depèn del president del Govern, i a aquests efectes que ens ocupen, del ministre de l’Interior». José Manuel Franco és, doncs, simplement un esglaó.

Ergo, es tractava de dotar les diligències de ‘fumus boni iuris’ (aparença de bon dret, probabilitat d’èxit segons el mèrit del cas) i obtenir a través de la revisió de totes les comunicacions algun paper, alguna nota, una instrucció, per més ambigua que fos, una cosa que remotament suggerís que Franco actuava com el dirigent socialista que és, que no era garant de res sinó del PSOE, a costa de la salut dels ciutadans; algun intercanvi o reunió entre el delegat del Govern i, diguem, la vicepresidenta Carmen Calvo, en què s’emfatitzés la necessitat de celebrar la manifestació. Si sorgia, doncs, l’ombra d’un dubte, la investigació es donava per bona.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Hauria sigut el pas previ per pujar a l’esglaó a través d’una exposició raonada a la Sala Segona del Tribunal Suprem, per tal que seguís la investigació cap al president del Govern, el ministre de l’Interior o el ministre de Sanitat. En un càlcul de probabilitats no era impossible.

Però ja se sap el que diuen els marins: «La pesca és una qüestió de sort».