La segona vida de Harry Styles

El principal per entendre l’artista en totes les seves facetes és que té molt ben apresos els seus referents: Mick Jagger, Elton John... I sense anar més lluny, per al seu últim senzill es va inspirar en la novel·la ‘In Watermelon Sugar’, de Richard Brautigan, i en el funk dels 60.

 

Projectes

Se sent còmode recreant-se en el passat, ho demostren els seus papers cinematogràfics. Per exemple, apareixerà en el drama d’època ‘Don’t Worry Darling’, d’Olivia Wilde  (directora de l’excel·lent ‘Booksmart’), juntament amb Dakota Johnson i Florence Pugh, un paper que va aconseguir, segons el mitjà ‘Deadline’, després de deixar impressionats els directius de Warner Bros amb el seu rol a ‘Dunkerque’, de Christopher Nolan, de nou, una pel·lícula històrica. A més, podria aparèixer a ‘My policeman’, un film LGTBI ambientat als 50 on ell faria d’homosexual, tot i que encara està en negociacions amb els promotors de la cinta, segons informen diversos mitjans nord-americans.

 

Classicisme

El seu sentit de la moda també predica aquest classicisme. I és, gràcies a això, que s’ha convertit en una de les cares visibles de la marca Gucci d’Alessandro Michele, el director creatiu que no es considera com a tal, sinó arqueòleg-historiador de la roba. Tots dos, amb una visió ‘avantgarde’ del món –resistint-se a matar el pare de la moda, i actualitzant-lo–, van topar el 2018, i van formar una perfecta simbiosi que queda reflectida a la portada del seu últim treball, ‘Fini Line’, àlbum que inclou ‘Watermelon Sugar’, en la qual apareix retratat per Tim Walker, el jove i famós fotògraf de ‘Vogue’, vestit amb una camisa rosa i uns pantalons blancs de Gucci. Una portada que supera els límits del musical i s’acosta més a la moda de revista que a l’estètica de discogràfica. 

‘Fine line’ és només una de les moltes incursions que ha fet en el món de la moda (això sí, totes de la mà de Gucci). Ha passat per portades de revistes i per campanyes de noves col·leccions. No obstant, una de les col·laboracions més importants amb la marca va ser el ‘look’ que va portar a la MET Gala del 2019: una brusa negra amb transparències, senzilla, però carregada de potència i representació de qui és ell com a artista. 

Styles, tot i que intenta mantenir aquest costat seriós i erudit, no oblida passar-s’ho bé. Precisament, aquesta combinació entre els dos mons va quedar reflectida en aquesta gala, demostrant que no es pren massa seriosament. Ni a ell ni a les expectatives de gènere. Amb aquesta brusa amb una estètica «femenina», per descomptat, entre cometes, demostrava aquest esperit juganer i fins i tot rebel que voreja l’androgin i que es burla de les regles estètiques a què «hauria d’adaptar-se com a home», de nou, entre cometes.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

És, al cap i a la fi, una manera d’abraçar la seva pròpia feminitat, un procés que la majoria d’estrelles teen contemporànies sol rebutjar, preferint performar una hipermasculinitat que compensi els seus primers anys prepúbers en l’estrellat i els «dubtes» sobre la seva sexualitat als tabloides. De fet, és l’únic dels seus excompanys de One Direction o artistes teen mainstream de la seva generació (com Justin Bieber) que en pot presumir. 

‘Mocator’

La combinació de totes aquestes facetes li ha permès construir una vida més enllà de la música i convertir-se en, com diria el grup Ojete Calor, Mocatriz: model, cantant i actriu (actor, en el seu cas). Perquè sí, malgrat fer 10 anys que està sota els focus, a penes en fa tres que descobreix el seu camí ell sol, així que encara li queda molt per demostrar, i no només en el món de la moda i l’actuació, més recents en el seu currículum, sinó també en el musical. Té moltíssim potencial. Podríem ser davant una nova icona generacional.