Julia Ebner: «Vaig sentir empatia fins i tot per algun supremacista»

Té formació en filosofia. En la seva experiència com a infiltrada, ¿costa distingir el bé del mal?

Els meus estudis em van ajudar entendre que mai hi ha un bé i un mal absoluts, no existeix el blanc i negre en els temes humans. Això em va ajudar a desenvolupar una altra visió de l’extremisme i a aprofundir en la dimensió humana del problema. En aquest llibre no volia pintar ningú com a malvat per se perquè això seria repetir el mateix error que cometen els extremistes. 

Diu haver sentit empatia per algunes d’aquestes persones.

Vaig sentir empatia per gairebé totes, fins i tot per alguns supremacistes blancs i misògins.

¿De debò?

Gairebé tots sentien una crisi d’identitat, que en els homes es concretava en una crisi de masculinitat. Vaig veure molta tristesa, solitud i desig de ser estimats, i això em feia veure’ls com a éssers humans amb problemes similars als que jo podria tenir. Sentia empatia per ells com a éssers humans, no per les seves solucions ni la seva ideologia. 

¿Es veu com una espia 2.0

?[riu] No soc prou professional per ser una espia de veritat, no he rebut entrenament del servei secret. La major part de les vegades improviso. Haver estudiat interpretació m’ha servit per canviar d’identitat de forma creïble. 

¿Ha temut per la seva vida?

Sí, en un festival neonazi a Alemanya, quan em vaig reunir amb 12 supremacistes blancs i amb un grup de ‘hackers’ d’ISIS (Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant). Però igual que molts periodistes, investigadors i activistes que treballen en temes sensibles. 

¿Alguna vegada va sentir que vulnerava el dret a la privacitat dels membres d’aquests grups?

No. La línia és molt fina, però em vaig esforçar a protegir la identitat i la privacitat de totes les persones i mai he donat detalls personals, a excepció d’extremistes reconeguts. 

¿Per què va passar d’infiltrar-se en el gihadisme a la ultradreta?

Els atacs d’ISIS van aconseguir el seu objectiu d’atiar l’odi. Em va impactar molt l’assassinat de la diputada laborista Jo Cox, el 2016, comès per un neonazi. Allà em vaig adonar del perill real de l’extrema dreta. 

¿Ens vam concentrar tant en el gihadisme que es va deixar el camp lliure a la ultradreta?

Absolutament. Quan ja feia temps que tot el contingut gihadista havia sigut retirat de les grans plataformes de mitjans socials, l’extrema dreta continuava estenent la seva propaganda. Ni els governs ni les empreses tecnològiques van donar importància a l’amenaça de la ultradreta.

¿Potser perquè la ultradreta forma part del nostre sistema?

Una mica sí. És més difícil advertir una cosa potencialment perillosa quan ve de la nostra pròpia societat que quan és una amenaça exterior. 

¿Facebook és la xarxa social favorita del gihadisme i Youtube, de la ultradreta?

Al principi era així, però actualment tots dos utilitzen més els missatges encriptats, sobretot a Telegram. I la ultradreta ha creat les seves pròpies plataformes socials alternatives, com BitChute. 

Fa uns dies es va desactivar per primera vegada a Catalunya un grup de supremacistes blancs que planejava un atac racista. Es comunicaven per Telegram.

Interessant... Significa que les forces de seguretat es prenen el problema més seriosament. 

Per les seves descripcions, els membres d’aquests grups semblen inadaptats socials.

No saben relacionar-se al món real i busquen pertànyer a algun lloc, una nova identitat. L’extremisme en línia els proporciona una subcultura exclusiva, amb un vocabulari propi, una comunitat amb els mateixos objectius i enemics. De vegades dissolen totalment la seva identitat en el grup i això els fa estar més disposats a cometre actes violents en nom d’aquesta comunitat. 

Si la crisi d’identitat és el gran tema del segle XX, ¿per què no centrar recursos a comprendre-la en lloc de reprimir-la?

És absolutament necessari complementar la seguretat amb un enfocament educatiu. S’ha de parlar dels canvis que l’espai digital i les xarxes socials provoquen en nosaltres, com a societat i com individus. 

¿L’extremisme actual és culpa de la tecnologia?

La tecnologia sempre té dues cares. Les xarxes socials es van presentar com una eina de democratització del coneixement, però també tenen un costat negatiu, com la ràpida expansió de la desinformació o que qualsevol es pot radicalitzar perquè ningú controla el seu contingut. Davant qualsevol innovació hem de tenir en compte el seu potencial perquè sigui mal utilitzada. 

¿Vostè tancaria aquestes plataformes? ¿I la llibertat d’expressió?

No, no les tancaria i, a més, no funcionaria, perquè en sorgirien altres de noves. S’ha de canviar la infraestructura de Facebook, Twitter i Youtube, que estan dissenyades per explotar la fascinació humana per l’extrem. També hem de ser més valents en l’espai digital i intervenir quan algú està sent víctima d’una tempesta d’odi, igual que ho faríem al món real. 

Aquests grups utilitzen referències fílmiques i de videojocs. ¿Podria explicar l’‘efecte RedPill’?

En la pel·lícula ‘Matrix’ es prenen una pastilla vermella que fa veure el món realment com és, la veritat. És una metàfora de la radicalització, que fa que la gent vegi que l’Holocaust mai va passar, per exemple. La pastilla vermella és una mostra del llenguatge que han desenvolupat per camuflar la seva ideologia. 

En alguns àmbits es parla ja de «terrorisme vegà».

Molts moviments mediambientals, inclosos els vegans, i antitecnològics estan adquirint rellevància, però són formes diferents de violència potencial: apunten a l’autoritat, no demonitzen altres grups i el seu objectiu és el bé social. Podrien cometre actes violents, però no els posaria al mateix nivell que el terrorisme.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Al seu llibre descriu Vox com a canal de normalització de la ultradreta i parla de l’extremisme de «nacionalistes blancs, islamistes radicals i els adeptes més extremistes a la independència de Catalunya». ¿Coneix aquest moviment?

No, parlo des del punt de vista teòric. Pel que he llegit crec que algun membre pot arribar a ser potencialment perillós, però mai diria que des del punt de vista ideològic l’independentisme tingui res a veure amb el gihadisme o la ultradreta.