Murals contra la invisibilitat de les dones científiques

Sí, com el que escriu, en coneixeu d’alguna, us sonen boirosament d’altres, però heu de buscar a internet la majoria, continueu llegint. Si us falta qualsevol d’elles, també. Les seves històries valen la pena.

Per tractar que aquesta pàgina vagi més enllà del que es veu, sàpiguen que ja al segle IV Hipàtia d’Alexandria va trencar barreres sent una de les grans impulsores de l’àlgebra i com a mestra de científics i pensadors i que va ser brutalment assassinada per fanàtics religiosos després d’una campanya de difamació que la presentava com una bruixa.

No «es coneixen els assoliments d’aquestes dones per dos motius. D’una banda, perquè, malgrat que es fan molts esforços, costa divulgar la ciència, però, de l’altra, per la falta de visibilitat de les dones, perquè no és que no n’hi hagi o no hagin fet treballs importants», explica Isabel Tort, de la Universitat Politècnica de València (UPV).

A tall d’inspiració

Per reivindicar el seu paper en la ciència, per despertar la curiositat sobre la seva obra en la societat i per inspirar noies que puguin seguir els seus passos, l’UPV ha portat aquestes deu dones al carrer. Protagonitzen enormes murals fets igualment per dones en escoles, instituts, campus universitaris centres de salut o a grans façanes enmig d’un barri.

«Volíem donar l’oportunitat als centres de fer activitats sobre elles i, com que estan en llocs de pas, també volem que els que hi passin un dia rere l’altre els vegin, els cridin l’atenció i puguin despertar la seva curiositat», apunta Tort.

Vides de pel·lícula 

És impossible que no la desperti si se’ls explica que la russa Tereshkova, antiga treballadora d’una fàbrica tèxtil, va ser el 1963 la primera dona a viatjar a l’espai i que va orbitar 48 vegades al voltant de la Terra en tres dies fent nombrosos experiments entre marejos i vòmits.

No va ser l’única protagonista de la carrera espacial. La matemàtica Katherine Johnson, dona i científica, afroamericana, va calcular per a la NASA, entre d’altres, el vol de l’Apolo 11 a la Lluna el 1969.

De pel·lícula, va ser la vida de Lamarr. Precoç estrella del cine europeu als anys 30, el seu pare la va casar amb un venedor d’armes que l’exhibia davant els nazis. Després de fugir, va fer carrera a Hollywood mentre ideava un sistema de transmissió que és ara la base d’altres com el wifi o el bluetooth.

Sense ella, les nostres comunicacions no serien el que són, ni les nostres ciutats ho serien sense els estudis de la nord-americana Jacobs. Tampoc Espanya hauria tingut una base científica a l’Àrtic sense l’empenta de la barcelonina Pepita Castellví, que la va impulsar amb el seu mestre Toni Ballester i la va dirigir entre el 1989 i el 1994.

Murs d’igualtat 

L’últim mural d’aquest projecte ha sigut el de Blasco a l’IES Sorolla de la capital valenciana i en la seva inauguració la directora del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) va recalcar la importància «que nenes i nens vegin que la ciència no és un món d’homes, sinó que la fem dones». En el CNIO el 70% de les investigadores són dones però només hi ha un 30% en les direccions de laboratori, explica.

Internacionalment reconeguda per les seves aportacions en la lluita contra el càncer, va tenir bona mestra ja que la seva tesi la va dirigir Salas, els avenços de la qual en l’estudi de l’ADN (especialment poder-lo replicar des de quantitats mínimes) han sigut clau des de finals dels seixanta i encara ho són avui.

«La divulgació i despertar la vocació és molt important per a nois i noies però les xifres ens diuen que les noies elegeixen menys aquests estudis i en part és perquè no tenen aquests referents i els els volem donar», explica Tort.

L’exemple, clau

Una altra de les retratades, Lluch, remarca la importància d’aquesta doble empenta. «És molt important la visibilitat que es dona a la ciència i a la recerca. El personal no té res a veure, en pot sortir una o una altra, però és clau l’exemple, especialment, per a les nenes perquè sàpiguen que la ciència és ara mateix, fonamentalment, una cosa de dones. S’han d’apoderar i saber que són capaces de fer-ho tot, no més, però tot», remarca Lluch, els tractaments de la qual contra el càncer de mama han suposat un abans i un després en la lluita contra aquesta malaltia.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Per acabar, sàpiguen, que Franklin va aconseguir capturar la primera imatge que va demostrar que l’ADN era una doble hèlix i que tres col·legues (homes) van utilitzar els seus treballs sense citar-la per a un article a ‘Nature’ que els va valer un Nobel el 1962. Ni les gràcies li van donar quan el van recollir.

El projecte d’aquests murals ja està en la seva segona fase i en els pròxims mesos d’altres animaran a investigar l’obra de noms coneguts com els de Marie Curie o Jane Goodall i a descobrir per què són tan importants Concepción Aleixandre o Dolors Corella. Però n’hi ha i n’hi va haver més.