30 anys de 'Freedom!' la revolució de George Michael

A partir d’allà, una ostentació de cossos i moviments irresistibles firmats per Naomi Campbell, Christy Turlington, Cindy Crawford i Tatjana Patitz acompanyades per diversos nois, com el fotògraf Mario Sorrenti. Tots mouen els llavis mentre sona la veu de George Michael, que no va voler aparèixer en una declaració d’intencions per desprendre’s de la seva imatge anterior (per això destrueix la jaqueta de cuir, guitarra i jukebox que portava en el seu èxit ‘Faith’).

Seguint aquest mateix ‘statement’, va ser l’únic vídeo d’aquell disc que va estrenar dècada. Al músic britànic se li va ocórrer després de veure la portada que ‘Vogue UK’ va publicar el gener del 1990, amb les cinc ‘tops’ fotografiades per Peter Lindbergh. El resultat són sis minuts i mig dirigits per David Fincher (‘La xarxa social’), prodigi dels videoclips en els 80 i 90 (només aquell any va dirigir Madonna, Iggy Pop o Billy Idol i va començar el rodatge d’‘Alien 3’).

El senzill formava part del segon disc de Michael (pare grecoxipriota, mare britànica), que aquest juny hauria complert 57 anys si no hagués mort sobtadament el dia de Nadal del 2016 per una fallada cardíaca mentre dormia a la seva casa d’Anglaterra. 

Aquell àlbum venia avalat per la bomba de Faith el 1987, la seva estrena en solitari després de formar part del duo Wham! i d’una efímera banda de ska amb Andrew Ridgeley. ‘Rolling Stone’ el va rebre amb un reportatge de portada. «Wham! va ser un acudit. Ara Michael ha fet un brillant debut i ja ningú riu», deia la revista. Per a ell va ser la confirmació de la seva potència com a músic i compositor, però alhora tota aquella maquinària comercial li va resultar esgotadora.

I així va sorgir el segon disc: ‘Listen without prejudice Vol. 1’, que Michael no va promocionar i que sortiria a col·lació en el judici de 1993 que el cantant va perdre contra Sony, a la qual acusava d’«esclavitud artística» per desacords sobre el seu contracte. 

Imatge poderosa

Amb Escoltar sense prejudicis pretenia que se’l prengués seriosament. I ‘Freedom! 90’ era la seva oda a la llibertat, la seva lluita per sortir de l’armari (es va produir vuit anys més tard després de ser detingut en uns banys públics de Califòrnia). Una imatge poderosa amb les dones més desitjades que no apareixien seguint una coreografia darrere del cantant, sinó com a protagonistes absolutes. I que poc després van immortalitzar en un altre moment icònic: la desfilada de Versace que va cristal·litzar el regnat de les supermodels agafades del braç al ritme de l’himne de George Michael sobre la passarel·la.

‘Freedom!’ també va ser un èxit de Wham! el 1984 (per això el 90 afegit al seu tema en solitari) i el títol d’un documental estrenat el 2017. Allà explica que sempre va voler ser una estrella a l’altura de Madonna, Prince i Michael Jackson. I que esperava ser recordat «com un gran lletrista». 

 

 

També hi va haver certa polèmica quan el 1989 va guanyar dos American Music Awards en la categoria soul/R&B que solien emportar-se els músics negres, vetats en els guardons pop. Per a ell va ser un honor, fan com era del soul des de petit (el salt d’icona adolescent a Wham! a la seva carrera en solitari el va fer amb un duet amb Aretha Franklin), i tot i que va entendre l’enuig, va insistir: «No crec que hi hagi cap intent d’apropiar-me de la cultura negra en el que faig. Només miro de fer bona música».

McCartney s’hi apunta

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El que va seguir a aquella polèmica va ser el disc que va envoltar ‘Freedom!’. «El vaig titular així per escoltar-lo sense prejudicis. Era la meva manera de dir: aquí teniu una mica de gòspel, una altra mica de R&B i algunes coses molt blanques», va confessar Michael, que també reconeixia la seva obsessió pels Beatles. «Quan el vaig compondre escoltava ‘Abbey Road’ i ‘Revolver’ a tota hora. Vaig fer un tema per mostrar el meu amor per Lennon (‘Praying for Time’) i un altre per McCartney (‘Heal the Pain’). El que mai vaig imaginar és que McCartney el cantaria».

Tampoc va imaginar que el seu rebuig d’aparèixer en pantalla canviaria la cultura dels videoclips. I ‘Freedom!’ ho va fer. «El vídeo ho deia tot. Va ser revolucionari. Una genialitat», sentencia Elton John.