Amy Adams: els seus 10 millors papers

1. ‘Junebug’ (2005)

 

 

Després de sorprendre com la voluntària d’hospital que per poc no es casa amb DiCaprio a ‘Atrápame si puedes’, Adams va donar la justa mesura de les seves possibilitats en aquesta tragicomèdia independent sobre secrets familiars. Embeth Davidz és una tractant d’art de Chicago que viatja a Carolina del Nord per conèixer la seva família política i, de passada, fitxar un possible client. Adams és una jove ingènua, una mica xerraire i molt embarassada que al·lucina amb la vida ‘arty’ de la seva cunyada. Els crítics es van posar d’acord: ella era el principal ganxo de ‘Junebug’, i, de fet, a la portada del DVD apareixia per sobre de la parella protagonista. 

---

2. ‘Encantada: la historia de Giselle’ (2007)

 

 

Després d’anys de feina dura, Adams es va establir com a estrella amb aquesta comèdia musical sobre una princesa Disney de dibuixos animats, la Giselle del títol, que cau en un pou i emergeix amb forma humana per una claveguera de Times Square. A la pel·lícula demostrava la seva habilitat per cantar i ballar, talents que després ha desplegat també a les taules: el 2012 va participar en el revival a Central Park d‘’Into the woods’, el musical de Sondheim i Lapine. La cançó més memorable d’‘Encantada’, una de les dues nominades a l’Oscar, deu ser ‘Happy working song’, aquesta en la qual Giselle/Amy neteja l’apartament amb ajuda de coloms, rates i fins i tot escarbats.

---

3. ‘Julie i Julia’ (2009)

 

 

El 2002, Julie Powell va fugir del seu caos vital començant a cuinar els 524 plats descrits per Julia Child a ‘L’art de la cuina francesa’, i explicant els seus triomfs, o fracassos, en un blog. Poc havia d’imaginar aquesta modesta bloguera que Amy Adams acabaria fent d’ella en una pel·lícula i que la seva directora i guionista, Nora Ephron, explicaria en paral·lel l’aventura de Child a París en els cinquanta. Existeix la teoria que només la part de la Julia (Meryl Streep) és bona, que la Julie no mereix ser comparada amb la Julia, però no és cert: les dues històries funcionen i són cares complementàries d’una mateixa reflexió sobre relacions, èxit i cuina.

---

4. ‘The fighter’ (2010)

 

 

¿Com va agrair Adams al director David O. Russell que volgués confiar en ella per a un paper sexi i malparlat, dues qualitats poc habituals en els seus personatges fins aleshores? Sacrificant el seu salari per a aquest drama biogràfic de baix pressupost, en el qual encarnava Charlene, la dura però sensible nòvia del boxejador encarnat per Mark Wahlberg, el veritable Micky Ward. Acostumada a lidiar amb indesitjables per la seva feina com a cambrera, Charlene ha sabut construir-se una cuirassa, però en el fons és pura vulnerabilitat. Com el seu nòvio, també treu els punys, però fora del ring: dona un parell de cops de puny memorables durant una baralla amb les seves cunyades.

---

5. ‘The master’ (2012)

 

 

Pot ser que Joaquin Phoenix sigui el protagonista d’aquest clàssic modern de Paul Thomas Anderson, però l’escena més memorable pertany a Adams: és aquella en què el seu personatge, Peggy Dodd, clava una reprimenda al seu marit, el xarlatà religiós Lancaster Dodd (Philip Seymour Hoffman), mentre el masturba sobre la pica del lavabo. Posant terra de nou sobre la seva imatge de princesa més o menys apocada, Adams es presentava en aquesta obra (mestra, així és) com a espècie de rabiosa Lady Macbeth, la mà que mou els fils d’un imperi a l’ombra. Pocs haurien pensat que aquella antiga experta a escalfar els cors acabaria gelant la sang.

---

6. ‘Her’ (2013)

 

 

Adams va repetir amb Joaquin Phoenix en aquesta faula futurista de Spike Jonze, una espècie d’extens episodi de ‘Black mirror’ sobre un futur, potser no tan llunyà, en què estimaríem més els nostres dispositius tecnològics que els nostres congèneres humans. Phoenix era Theodore Twombly, escriptor divorciat cada vegada més enganxat amb Samantha (Scarlett Johansson), veu femenina d’un sistema operatiu; Adams, la seva veïna i vella col·lega d’universitat Amy, qui també s’ha refugiat en la tecnologia després del final d’un matrimoni. L’actriu sap encarnar, sense que es noti l’esforç, tot el cansament i la frustració d’una ànima perduda i solitària.  

---

7. ‘La gran estafa americana’ (2013)

 

 

Una espècie de reunió de ‘The fighter’: mateix director (David O. Russell) i Amy Adams i Christian Bale (germà de Wahlberg en aquella) compartint cartell. Com al film del 2010, Russell insisteix a mostrar una Adams sexi i malparlada, però aquí amb un paper molt diferent: una estafadora que, arrossegada pel seu company de sempre, col·labora amb l’FBI en una operació (inspirada en una de veritat) per capturar homes de negocis sense escrúpols i funcionaris del govern corruptes. Només per la seva divertida alternança entre l’accent nord-americà i l’anglès, Adams ja mereixia aquesta primera nominació a l’Oscar a l’actriu protagonista.  

---

8. ‘La llegada’ (2016)

 

 

Una novel·la curta de Ted Chiang, ‘La historia de tu vida’, va inspirar aquesta pel·lícula immensa, exercici de ciència-ficció alhora cerebral i emocional. L’aparició d’una nau espacial a Montana és només el principi d’una odissea en la qual l’aventura fantacientífica s’entrellaça profundament amb les qüestions familiars de la protagonista, una mica com succeïa en la reivindicable ‘Contact’ de Robert Zemeckis. Aquí l’heroïna és Louise Banks, lingüista que rep la missió d’entendre l’alienígena i/o escriure’l en temps rècord. Adams, per descomptat, fa absolutament humà un plantejament al·lucinat alhora que, així és, al·lucinant. 

---

9. ‘Heridas abiertas’ (2018)

 

 

Aquesta adaptació del primer ‘thriller’ de Gillian Flynn, autora de ‘Perdida’, no era el seu debut a la televisió. De fet, va arribar a ser fitxada com a regular en una sèrie amb Rob Lowe, ‘Dr. Vegas’, de la qual va ser acomiadada per, segons va dir, «no ser prou sexi». Després d’aquesta experiència, va creure que mai tornaria a la tele, però ‘Heridas abiertas’ significava l’oportunitat de tornar al mitjà per la porta gran. Al paper de la periodista Camille Preaker, de tornada al lloc on va créixer per cobrir l’assassinat de dues noies preadolescents, Adams brillava amb una foscor amb prou feines vista en ella. Quin tèrbol estiu (del 2018) ens va fer passar, aquesta sèrie.

---

10. ‘El vicio del poder’ (2018)

 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

 

Tercera vegada al costat de Bale, aquest irreconeixible com a Dick Cheney, el que va ser cap de Gabinet, secretari de Defensa i, al final, durant el mandat de George W. Bush, vicepresident dels Estats Units. Adams era la seva dona Lynne, historiadora que no feia fàstics al poder i que va presidir el Fons Nacional per a les Humanitats. Fins i tot sota de tot aquest maquillatge (¿per què aquesta obsessió de Hollywood amb la caracterització extrema o no fitxar gent gran per fer de gent gran?), el talent d’Adams es deixava veure. Pel que sembla, la seva inspiració més gran va ser la seva pròpia àvia, una dona dura, lluitadora i, com els ancestres de Lynne, mormona.