Internet s'ha convertit un espai d'impunitat per a l'assetjament i el discurs de l'odi. En el marc del 25-N, Dia Contra les Violències Masclistes, prenem el pols a un fenomen en escalada que ha augmentat des del confinament. ¿Com es podria revertir?
L’espiral de terror per a Encarna Iglesias, avui presidenta de l’associació Stop Violencia de Génere Digital, va començar amb les insistents trucades de control del seu exmarit. ¿On ets? ¿Amb qui? ¿Per què no agafes el telèfon? Però el pitjor, explica, va arribar després de l’anunci de separació. Podia trucar-li «80 vegades en una hora» entre insults i amenaces, contra ella i el seu fill, i després convertir les seves xarxes socials en un fabulós aspersor d’injúries i retrets amplificat a tot el seu entorn. No obstant, quan l’Encarna es va decidir a anar a comissaria, la recomanació que li va fer l’agent de guàrdia va ser que es canviés de número de telèfon i, si podia, que es donés de baixa de les xarxes socials.
Aquesta sensació de desemparament i indefensió davant l’insult, l’amenaça i el control insomnes la coneixen bé els milers de dones que han patit ciberviolències masclistes, un forat negre global i encara inquantificable que les administracions no avaluen rigorosament i que continua sent molt «ignorat tant pels governs i les institucions com per les plataformes digitals», qüestiona la sociòloga i professora de la UB Núria Vergés, investigadora en Gènere i Tecnologies i membre de Donestech, que treballa perquè internet deixi de ser un territori hostil i tòxic per a les dones.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.