LA FEINA AL SEGLE XXI
El dret a no fer res (segons l’art)
MAS PERIODICO NE TELETRAVAILLEZ JAMAIS
El 1953, Guy Debord va pintar la frase ‘Ne travaillez jamais’ (‘mai treballis’) en una façana de París, un lema que 15 anys després recollirien els joves de maig del 68. Debord, una de les cares més conegudes del moviment intel·lectual i artístic de la Internacional Situacionista, parlava molt seriosament: «Malgrat la forta repulsió que desperti una cosa imposada des del control més demolidor, la majoria de la gent treballa, per això el lema ‘Mai treballis’ no és de cap manera un suggeriment superflu», va escriure. Ho demostra el ‘remake’ pandèmic de la frase que ha aparegut recentment en un pas subterrani de Tolosa: ‘Ne télétravaillez jamais’ (‘Mai teletreballis’).
Ni Debord ni el culte grafiter anònim estan sols. Des de l’antiga Grècia fins als anarquistes, passant pels filòsofs xinesos, s’ha plantejat la necessitat de deixar de fer coses per viure millor. Fins i tot el gendre de Marx, Paul Lafargue, va qualificar de «bogeria» l’amor a la feina a ‘El dret a la peresa’ (1848). «El treball constant embruta, embruteix i ens converteix en éssers impersonals», va escriure l’humanista romanès Emil Cioran.
Una de les artistes que més ha treballat sobre aquesta idea és Christina Schultz, que va concebre el ‘Manifest del No Fer’ com a resistència a un sistema econòmic que obliga a dedicar gairebé tot el temps a treballar per guanyar-se la vida precàriament i no retribueix les activitats de reproducció i cures: «La societat de treball és una societat de dolor / El ritme de treball productiu és un suïcidi col·lectiu / Destruïm la feina com a eix de la nostra existència». Schultz considera vital que la societat conservi espais, com l’artístic, des dels quals pensar fora del sistema i explorar alternatives.
Elogi de la mandra
Ja Cató, citat per Ciceró, deia fa més de dos mil anys que «mai ningú està més actiu que quan no fa res», de la qual cosa es podria deduir que la hiperactivitat contemporània acaba portant a la passivitat. Sobre aquestes qüestions reflexiona l’exposició ‘So Lazy’, que fins al 28 d’abril reuneix a CaixaForum Barcelona obres d’artistes contemporanis que plantegen la mandra com una virtut.
Des del ‘Ne travaillez jamais’ de Debord a l’obra de Samuel Labadie que mostra el logotip d’una famosa marca de calçat esportiu amb el lema ‘Just do nothing’ (‘Simplement, no facis res’) en lloc de l’ortodox ‘Just do it’ (‘Simplement fes-ho’) han passat 70 anys, però els artistes continuen insistint en la necessitat de parar la infernal maquinària econòmica.
Una altra de les obres exposades al CaixaForum consisteix en una paret folrada amb totes les nòmines de l’artista Francesc Abad com a professor de l’escola Aula des dels anys 80. Amb l’activitat docent va poder sostenir la seva vocació artística, una doble jornada habitual en aquest sector. Almenys per a Abad tota aquesta activitat laboral ha tingut un sentit, però quan sovint un s’enfronta al seu informe de vida laboral pensa: «I tot això ¿per a què?».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
