El gran adveniment de la moda sense gènere

Que el ‘genderless’ està entre nosaltres és molt fàcil de comprovar. Només cal fixar-se en com es vesteix al carrer, als editorials de moda, la passarel·la i fins al fast fashion: H&M va crear la seva primera línia sense gènere, ‘Denim United, el 2017. Zara ho va fer un any abans amb ‘Ungendered’, acompanyada de certa polèmica al tractar-se de vuit peces bàsiques, anodines, insípides. La seva primera col·lecció unisex es va limitar a la silueta ‘oversize’ i a fer que les noies vesteixin com nois. D’allà les crítiques. També Suzy Menkes va firmar el gener del 2016 un article a ‘Vogue’ Itàlia titulat ‘Generació neutra’, en un número dedicat a la moda sense gènere en el qual apareixien Tilda Swinton o la model Stella Tennant, recentment morta.

«Dues siluetes al carrer cap al tard: cabell despentinat, jerseis grans, pantalons ajustats, sabatilles. ¿Són dos nois, dues noies, noi i noia? Qui sap. No podem definir el gènere dels ‘millennials’ per la seva roba», escrivia la periodista. «Generació neutra és la meva definició per a la moda que veig davant meu. Una camisa d’estil romàntic pot ser tant d’un home com de la seva parella. ¿Cabell llarg? ¿Curt? ¿A qui li importa? Ja no hi ha codis o regles per vestir que diferenciïn els sexes. Com ric quan record el drama que Gaultier va causar amb la seva col·lecció ‘Homes en faldilla’ als 80. Com l’escàndol de les dones amb pantalons als 20». 

 

I així avancem, a poc a poc, en la llibertat al vestir. Fins i tot Selfridges va crear un espai dedicat a la moda neutra el 2015. Un ‘pop up’ al costat de la campanya «Agender, que no és la resposta a una tendència, sinó a un canvi de pensament i mentalitat que està passant i del qual som testimonis,» deia un portaveu del centre comercial londinenc. 

Al capdavant del ‘genderless’ hi ha Ann Demeulemeester, Comme des Garçons, Meadham Kirchoff, Gareth Pugh, Joe Chia, KTZ, Norma Kamali o Equipment. També Rad Hourani, el primer dissenyador que fa alta costura unisex i que desfila a la setmana de l’Haute Couture de París des del 2013. Rick Owens amb la seva col·lecció neutra i col·laboracions amb Moncler i Birkenstock en aquesta mateixa clau. O Stefano Pilati, que va introduir la línia ‘Random Identities’ el 2018.

A Espanya destaca Pablo Erroz, nascut a Palma i format a Barcelona. I col·leccions com la de 44Studio de Xavi García i Franx de Cristal, que van fundar el seu projecte a Madrid el 2015 «per crear una moda sense barreres, lliure d’etiquetes o gèneres que la limitin. Busquem sostenibilitat i, sobretot, referència i missatge». A Barcelona hi ha projectes com Pitágora, marca nascuda el 2012 que aposta per la moda unisex i la producció local per reduir emissions i crear feina a la seva ciutat.

Altres exemples són la finlandesa Stockmann, que va afegir una planta ‘genderless’ anomenada One Way el 2018. Studio183 a Berlín: va néixer el 2015 com a ‘pop up’ i ara opera com a botiga de disseny, moda i art ‘genderless’. O The Phluid Project, des del 2018 a Nova York, que ha tancat la botiga física per la pandèmia, però continua ‘online’. «Els consumidors estan preparats: un 56% de la generació Z adquireix peces diferents al seu gènere», diu a ‘WWD’ el fundador de Phluid Project, Rob Smith. La pregunta és si ho estan els venedors, perquè malgrat els passos fets, detallistes i marques encara separen les seves botigues físiques i ‘online’ per gènere. I només dos: home, dona.

Per això moltes veus demanen un canvi en les estratègies comercials dels detallistes, el llenguatge de la indústria i la manera d’entendre el que realment és una col·lecció ‘genderless’ per part dels dissenyadors. I així Smith parla de cinc aspectes relacionats amb la identitat: el sexe assignat al néixer, la identitat de gènere, l’expressió de gènere, l’atracció sexual i l’atracció emocional.

«Les parts pertinents en moda són la identitat de gènere, que és amb el que un s’identifica, i l’expressió de gènere, que és com un es vesteix per expressar-se», assenyala. «¿Per què és important? Perquè quan jo era jove, sexualitat i expressió anaven junts, però ara es tracta de separar la teva orientació sexual de la teva identitat de gènere».

I en aquest debat tan encès com interminable, els consumidors no binaris (persones que no es perceben com a home ni com a dona i que poden identificar-se amb un tercer gènere o cap) «s’oposen a la paraula unisex perquè porta la paraula sexe, quan hauria de referir-se a identitat.» Ho explica Christina Zervanos, també de Phluid Project, que lidera la conversa a Nova York. «La generació Z reclama l’ús del llenguatge no binari i ens toca aprendre’l». Com a dada, segons un estudi de Pew Research Center, el 35% dels Z estan familiaritzats amb els pronoms de gènere neutre davant el 16% de la generació X.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Un altre assumpte és l’etiqueta ‘genderless’ que marques i dissenyadors utilitzen tot i que la peça sigui més masculina o femenina. «Tendeixen a fer-la ‘oversize’, però és molt més profund. No hi ha res de nou en fer que una dona sigui masculina o un home femení. Això no és unisex, és convertir a un en un altre. Unisex és la llibertat de qualsevol limitació o categorització de gènere. Si li dones a un home un vestit, l’estàs limitant. Però si li dones a un ésser humà una peça neutra, la portarà com vulgui», afirma el pioner Hourani, que va establir la seva marca el 2007.

Ningú sap què passarà en el futur, però sí que aquest 56% dels Z que consumeixen fora del gènere assignat comencen a entrar al mercat laboral i seran els qui liderin les compres. Brigitte Chartrand, directora de compres de la canadenca Ssense, que fa cinc anys que es dedica a esborrar les línies entre gèneres, conclou: «Comencem a veure canvis en la indústria, com contractar models transgènere o no binaris, combinar col·leccions d’home i dona a la mateixa passarel·la... Estic segura que l’èxit de marques com Telfar (creada a Nova York per Telfar Clemens el 2005) serveix d’inspiració als nous creadors que veurem en els pròxims anys amb aquesta mentalitat inclusiva».