La cara B de Sant Valentí: l’historial criminal del dia dels enamorats
El 14-F també parla de grans tragèdies, com la matança ordenada per Al Capone el 1929 o l’assassinat d’una model en mans del seu nòvio, l’atleta Oscar Pistorius, el 2013
Ales 10.30 h del 14 de febrer de 1929, una banda de mafiosos a sou d’Al Capone i dirigits per Jack ‘Machine Gun’ McGurn, va aconseguir que set membres del clan mafiós de Bugs Moran, a qui Capone havia declarat la guerra pel milionari negoci de l’alcohol en plena llei seca nord-americana, es reunissin en un garatge de North Clark Street, a Chicago. Al cap d’uns minuts, dos homes uniformats de policia a bord d’un cotxe robat van irrompre al garatge i els van ordenar col·locar-se de cara a la paret amb les mans al clatell. Als falsos agents se’ls van afegir dos homes més. En menys del que es tarda a beure un glop de bourbon de contraban, dues escopetes i dues metralletes Thomson van començar a escopir projectils fins a convertir el terra del local en una alfombra vermella teixida amb trossos de carn, cervells escampats i la sang a borbolls dels set membres de la banda de North Side. Els homes d’Al Capone van abandonar el garatge, van pujar a un cotxe i es van perdre entre els vaporosos carrers de Chicago. Entre les restes humanes desfigurades per les bales es van trobar 70 casquets i cap targeta pel Dia de Sant Valentí. Aquell matí, Cupido havia canviat les fletxes per munició del calibre 45.
Entre capses vermelles de bombons, rams de flors, declaracions d’amor, destrempades i claus del segle, el dia dels enamorats atresora també una llegenda negra i sagnant, des de la matança de Chicago a l’assassinat de la model Reeva Steenkamp en mans de l’atleta sud-africà Oscar Pistorius o la mort al metro de Columbine (Colorado, EUA) de dos adolescents enamorats cosits a trets per un autor desconegut un any després de la famosa matança de l’institut. L’últim episodi, el més tràgic, va tornar a tenir com a escenari una altra escola de secundària dels EUA, el Marjory Stoneman Douglas, a Parkland, 80 quilòmetres al nord de Miami. Un estudiant de 19 anys, Nikolas Cruz, armat amb un fusell automàtic AR-15, va acabar amb la vida de 17 persones un 14 de febrer del 2018.
Efluvis d’alcohol il·legal
Tornem a Chicago. A finals de la dècada de 1920, a les portes de la Gran Depressió, el negoci era un altre i es coïa entre efluvis d’alcohol il·legal. A les ordres de Johnny Torrio, Alphonso Gabriel Capone, ‘Scarface’ (‘Cara Tallada’), va abandonar el seu Brooklyn natal entre el 1919 i el 1921 –la data no és clara– per refugiar-se a Chicago després de cometre dos assassinats a Nova York i quan estaven a punt d’atribuir-n’hi un tercer. A força de cobrir l’esquena de Torrio, ‘Scarface’ va anar pujant llocs en l’escalafó de la banda de Torrio i d’un il·lustre mafiós calabrès assentat a Illinois de nom James ‘Big Jim’ Colosimo. El 1920, tot just imposar-se la llei seca, Torrio es va desfer de Colosimo, cap visible d’un imperi de bordells però contrari a fer contraban amb begudes d’elevat octanatge. Mort el de Calàbria, Torrio es va convertir en capo del conegut com Chicago Outfit i Capone, en el seu segon. Amb la ciutat repartida entre l’Outfit i la banda del North Side, es va arribar a una treva provisional que es va truncar amb l’intent d’assassinat de Torrio pels del Nord. Era el 1925. Un dels tres pistolers que van intentar acabar amb la seva vida es deia Bugs Moran, a qui se li va encasquetar l’arma quan estava a punt de donar el cop de gràcia al cap de la família rival. Torrio va acabar recuperant-se, però segur de no sobreviure a cap altre atac, va tornar a Itàlia i va deixar el negoci en mans del gàngster més famós de la història. Per Capone només era qüestió d’esperar.
Guerra entre clans
Entre el 1926 i el 1929 es desencadena una brutal guerra entre clans mafiosos que inclou diversos intents d’assassinat contra Al Capone, incloses un parell d’escaramusses del sicilià John Aiello. De tots en va sortir indemne. Però si alguna cosa caracteritza la màfia italiana és la paciència. En vigílies d’aquell Dia de Sant Valentí del 1929, quatre anys després que Bugs Moran apuntés la seva arma contra el cap del llavors cap de Capone, la banda de Moran rep la xivatada que als voltants d’un garatge de North Clarke Street estava prevista l’arribada d’un important carregament d’alcohol il·legal. Era una trampa. Capone s’havia assegurat la coartada volant a Florida, però va deixar a càrrec de l’operació els seus homes, amb Jack ‘Machine Gun’ McGurn al capdavant. La intenció era doble i aliena per complet al romanticisme de la data: acabar amb Moran i saldar comptes amb membres de l’Outfit que feia temps que coquetejaven amb l’enemic. Sense flors ni capses de bombons, els qui estaven a punt de convertir-se en víctimes d’una de les matances de gàngsters més immortalitzades pel cine van picar l’ham i van acudir al garatge. George Bugs Moran se’n va deslliurar pels pèls a l’arribar tard a la cita. En qualsevol cas, Capone no va poder ajustar comptes amb ell i Moran va morir de càncer el 1957 en una presó de Kansas. Tenia 63 anys. Aiello no va tenir tanta sort i va caure sota un tiroteig a càrrec de la banda de Capone el 23 d’octubre de 1930. Amb carinyo, Al.
¿Què va ser dels traïdors de la banda de Capone que s’havien passat a l’enemic? Ho va filmar de forma superba Brian de Palma a ‘Els intocables d’Eliot Ness’, quan Robert De Niro bat el cap d’un dels convidats al seu quarter general de Cicero, a pocs quilòmetres de la capital d’Illinois. John Scalise, Albert Anselmi i Joseph Giunta no van veure sortir el sol.
Per tractar-se d’una celebració la primera carta d’amor de la qual es va enviar des d’una presó, no li ha anat malament a un negoci que cada 14 de febrer mou milers de milions d’euros a tot el planeta. Hi ha constància documentada que en algun moment del 1415, Carles el Boig, nebot de Carles VI de França, va esmentar sant Valentí en una carta d’amor remesa des de la torre de Londres, on el Boig, duc d’Orleans, havia anat a parar després de caure en un foc creuat amb els borgonyons. Tenia 21 anys i als 14 s’havia casat amb Bonna d’Armagnac, d’11, a la qual s’adreça a la seva carta com «la meva molt dolça sant Valentí». Tots dos van morir abans que Carles pogués veure la reacció de la seva estimada.
Carles va sortir de la presó, Capone hi va morir, i el protagonista d’un altre Sant Valentí sagnant continua a la presó. 14 de febrer del 2013, Pretòria (Sud-àfrica). Participants: una model de 29 anys molt estimada al seu país i aficionada als ‘realities’, Reeva Steenkamp, i un atleta paralímpic de fama mundial que va gosar desafiar les autoritats internacionals i va aconseguir competir amb els grans fins i tot a costa de la derrota. El seu nom, Oscar Pistorius, de 27. Rossos, guapos, famosos, milionaris, Reeva i Oscar eren la parella de moda al seu país i a mig món, els Carles i Diana del primer any, Danny i Sandy, Ross i Rachel, John i Yoko, Mickey i Minnie.
VIOLÈNCIA MASCLISTA
Amant de les armes i de caràcter violent, passades les tres de la matinada d’aquell 14 de febrer Pistorius va disparar quatre trets contra la porta del lavabo on es trobava Reeva. Dos trets li van anar a parar a les extremitats, un al maluc i un altre al cap. «Vaig creure que era un lladre», va mentir als agents que van arribar al lloc del crim. Els investigadors van coincidir que es tractava d’un «crim passional» causat per la gelosia. Jutjat i condemnat, Pistorius corre ara al voltant del pati de la presó.
La matança mafiosa de 1929 és probablement la més coneguda, però no la més sagnant. Sacsejat per les matances en mans d’estudiants en instituts nord-americans, el país amb més nombre d’armes per habitant va assistir horroritzat a una nova matança en un centre de secundària el 14 de febrer del 2018. Orfe de pare i mare, problemàtic i expulsat de la mateixa escola on van ocórrer els fets, Nikolas Cruz, de 19 anys, es va presentar una tarda de Sant Valentí al seu antic institut de Parkland (Florida) armat amb un fusell automàtic i abundant munició. Psicòpata i supremacista, va arribar a l’escola en un Uber, va entrar en un dels mòduls i va disparar l’alarma d’incendis. Mentre professors i alumnes abandonaven les aules, Cruz va començar a obrir foc de forma indiscriminada amb la seva AR-15. Durant sis minuts, va disparar tots els que li van passar per davant, amb el resultat de 17 morts i molts més ferits. Avui, Dia de Sant Valentí, Nikolas Cruz continua pendent de judici. Les úniques flors que encara es continuen dipositant a l’institut no tenen res a veure amb una celebració d’enamorats.
Sang i mort per Sant Valentí. Ni rams ni bombons ni joies. Si de cas un somriure. «Pots anar molt lluny amb un somriure», va dir Al Capone, que va afegir: «Pots anar molt més lluny amb un somriure i una pistola». La història ha convertit els assassins de Sant Valentí en tristament immortals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
