A l’armari de C. Tangana

En aquell moment sortia de gairebé dos anys «sense internet ni WhatsApp ni telèfon fix, treballant de qualsevol cosa i entrenant, que és el que em posa el cap al seu lloc». I va ser just llavors quan aquest madrileny nascut fa 30 anys com Antón Álvarez Alfaro va començar a construir un perfil públic perfectament calculat que explota amb ‘Mala mujer’ i el seu àlbum ‘Ídolo’, ja dins de la maquinària de Sony des del 2017.

«Quan vols treure-li tot el rèdit possible a la teva música és imprescindible sortir a tots els mitjans. Aquí, allà i a ‘Todo Caza’. Però sempre cuidant la imatge que treguin de mi», declarava aquell any en un editorial de moda de la revista ‘Glamour’ pels carrers del seu barri, Poble Nou. «Hauria preferit no haver d’associar la meva música a una imatge, però, ja que m’hi poso, m’agrada ser creatiu, fer alguna cosa guapa. He començat a disfrutar de la meva imatge fa només un any. Abans preferia que la meva música anés sola». 

Càlcul mil·limètric

De manera que l’explosió d’aquest personatge està pensada al mil·límetre. «M’alegra que les grans marques es prenguin seriosament el xandall. El veig més rellevant que altres peces. Ja era hora. Em flipa el que fa Shoop però també Balenciaga, perquè no ha hagut d’esforçar-se tant com altres firmes per acostar-se al ‘streetwear’», deia quan va començar a sentir-se còmode parlant de moda i de les seves preferències, a mig camí entre el rap i el quinqui.

L’evolució d’Antón-Crema-Pucho-C. Tangana és evident: de raper a jersei Lacoste, per després vestir-se de Gucci o lluir una caçadora ‘vintage’. «C. Tangana representa la nova direcció de la moda masculina: fusiona el clàssic i l’’streetwear’, els pantalons de vestit amb les vambes blanques i la dessuadora amb caputxa, o uns ‘joggers’ [pantalons de xandall] amb americana ‘oversize’ i mocassins», escriuen els estilistes de ‘GQ’, que han trobat un filó en l’ara artista pop, gènere, diu, que li permet definir les seves inquietuds transversals i no encasellar-se. 

Tot i que la cosa venia cuinant-se, l’huracà que ha suposat el seu nou disc, ‘El Madrileño’, ha acabat de definir una figura que desperta gairebé tant interès pels seus estilismes com, per posar un exemple fàcil, Rosalía. L’estètica de tots dos omple encara més pàgines que els suposats «missatges ocults» a un costat i a l’altre de l’exparella.

Entre l’admiració i la sorna

Mestre del màrqueting i el ‘branded content’, les revistes es rendeixen als seus peus. I sí, també amb titulars com «C. Tangana té el xandall que no et trauràs en tot l’hivern». Així que d’una banda hi ha els mitjans, marcant-lo com a referència de la cultura popular espanyola. «Vestir com C. Tangana existeix: es diu ‘facherito’ i està en ple asfalt», escriuen a ‘GQ’. I de l’altra hi ha les seves pulles passades amb col·legues: «El 2016 et vesties com una lila. Ara tens estilista i segueixes sense estil», li va dedicar Yung Beef. O les crítiques de youtubers com Malbert, que compara els seus estilismes amb hilarants fotos de Rajoy, Rocío Jurado i Rita Barberá. 

C. Tangana és un generador de polèmiques nat. L’estimen o l’odien. «Des de petit vaig saber que no servia per fer res mecànic. Sempre estava despistat, amb el cap a un altre lloc. El meu univers tenia a veure amb les paraules. M’agradava llegir, escriure, em deien que parlava molt bé, que tenia retòrica». I retòrica en té. També per comunicar la seva imatge, tot i que no ho fa sol.

View this post on Instagram

A post shared by Alex Turrion (@alexturrion_)

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El seu home en aquesta construcció és Alex Turrión, estilista i venedor de dessuadores il·lustrades amb recerques d’eBay que escull els ‘looks’ de l’artista. Així, als seus cuidadíssims videoclips de ‘El Madrileño’, aquest àlbum coral juntament amb José Feliciano, Eliades Ochoa, El Niño de Elche, la Húngara, Kiko Veneno, Jorge Drexler, Andrés Calamaro, Gipsy Kings i tants altres artistes, apareixen firmes com Gucci, Louboutin, Cartier, Comme des Garçons, The North Face, Bode, Reebok o Martine Rose. Extrems que conviuen i es barregen en la música, la moda i l’univers d’aquest noi de l’escola San Viator, entre Carabanchel i Usera, que va estudiar Filosofia i va treballar en un Pans & Company abans de llançar-se en planxa a la música. 

Localitzacions

El seu idil·li amb la moda l’ha portat a ser ambaixador de Reebok i desfilar a París per a Casablanca, marca que vesteixen J Balvin o Travis Scott. Però és que també posa de moda les localitzacions que l’equip de Santos Bacana, creador de Little Spain, tria per als seus videoclips. Un exemple és el Bar Palermo, un local del barri madrileny de Canillas, tancat des de fa més d’un any per la pandèmia, on havien actuat Antonio Vega i Coque Malla, i on Motörhead o Pat Metheny també havien acudit després dels seus concerts. El localitzador, explica, va trobar la referència a internet. Pura xamba, com l’èxit de C. Tangana, entre el talent, la visió i la sort.