Desconnexió digital: moltes lleis, però poc compliment

Per prevenir els abusos que podia ocasionar la implantació de l’economia digital, Espanya s’ha dotat en els últims anys d’una bateria legislativa que situa el país al capdavant del món respecte al descans dels treballadors. El desembre del 2018, la Llei de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals –en concret, el seu article 88– sancionava que els empleats poguessin ser molestats amb assumptes de la feina fora de la seva jornada laboral. A aquesta norma, coneguda oficiosament com a norma de la desconnexió digital, la va seguir el 2019 la Llei de Control Horari que imposava a les empreses l’obligació de registrar l’hora d’arribada i sortida de cada treballador.

via GIPHY

Teletreball

El setembre del 2020, el Govern va aprovar la Llei del Teletreball que, entre altres assumptes, tornava a insistir en la necessitat de separar el temps laboral del personal, fins i tot quan la feina es desenvolupa al domicili de l’empleat. Tota aquesta cobertura legal hauria de salvaguardar el temps lliure dels treballadors digitals, però les seves rutines continuen avui en dia plenes de peticions i tasques realitzades a deshores i es compten amb els dits de les mans les empreses que han firmat memoràndums per protegir el descans dels seus empleats.

«La llei està promulgada, però ara falta desplegar-la i, sobretot, fomentar la cultura de la desconnexió. No serveix de res que una empresa redacti un protocol de limitació horària si els càrrecs intermedis segueixen habituats a enviar missatges als empleats a qualsevol hora», explica Fabián Valero, advocat especialitzat en dret laboral i digital. Prova de com de lenta s’està fent la implantació de la Llei de Desconnexió és que durant els dos anys de vigència només s’ha obert expedient sancionador a una empresa, Prosegur, per enviar correus electrònics als treballadors fora de la jornada laboral.

Notícies relacionades

«No tinc temps per a res»: viure a contra rellotge

Cremats a les ‘Big Four’: analistes júniors denuncien jornades interminables per sous baixos

La pandèmia ha suposat un test d’estrès per als horaris laborals. El teletreball, que només era practicat pel 5% dels professionals abans de la Covid, va arribar a ser el model seguit pel 30% dels treballadors durant el confinament, i aquest canvi forçat ha tingut un cost. Segons un informe de CCOO, la pandèmia ha duplicat les hores extres no pagades, però treballades al domicili. Un estudi de l’empresa de serveis digitals telemàtics NordVPN calcula que el teletreball ha allargat dues hores cada dia les jornades laborals.

«Però això no ha sigut teletreball, sinó un arranjament improvisat a la carrera per sortir del pas en plena pandèmia», adverteix Eva Rimbau, professora d’Economia i Empresa de la UOC. El teletreball, sosté aquesta experta en gestió d’equips virtuals, exigeix que hi hagi un acord previ entre empleat i empresa, dotació de mitjans i un cert control de les hores que es treballen. «Hi ha qui prefereix seguir a casa els horaris de l’oficina i qui opta per organitzar-se el temps al seu gust, però teletreballar no significa ser tot el dia enredat amb els assumptes de la feina, ni fer-ho amb els nens rondant al seu voltant», avisa la docent.