¿Colònies a Mart? ¿Ciutats flotants? Els magnats de Silicon Valley dissenyen un futur (a mida)

L’empresa Space X de Musk ha aconseguit enlairar coets espacials privats. Tant Musk com Bezos estan omplint el cel amb desenes de microsatèl·lits (per a desesperació dels astrònoms). Cotxes sense conductor i trens sense fricció estan en fase de prototip. I Uber, fundada per Travis Kalanick, fins i tot planifica heliports per a taxis voladors. 

Aquesta veloç revisió transmet un grapat de preguntes, si més no, pertinents: ¿l’obsessió futurista dels milionaris de la tecnologia és una excentricitat o amaga un pla? ¿Es tracta de publicitat a curt termini o realment pretén controlar el futur?

Nova mentalitat

«El pensament utòpic és una constant en la història de la informàtica, però ara hi ha gent tan rica que podria voler convertir aquestes utopies en realitat», afirma Markus Christen, director de la Iniciativa per a la Societat Digital de la Universitat de Zuric (Suïssa). «La millora dels ordinadors ha sigut increïble i hi ha evidències empíriques que les coses es poden moure molt ràpidament en el nivell tecnològic –prossegueix–. No obstant, el comportament de la gent i del món social no segueixen la mateixa dinàmica».

No obstant, hi ha una cosa nova en la mentalitat de l’última generació de milmilionaris. L’anterior pretenia transcendir el seu negoci per mitjà de projectes filantròpics. Per exemple, l’Open Society Foundations (OSF) de George Soros intenta difondre idees liberals pel món i la Fundació Bill i Melinda Gates mira de millorar la salut global. Però l’última fornada ha abandonat la dimensió humanista. «El seu enfocament és adoptar la ciència i la tecnologia com una religió», diu Josep Domingo Ferrer, investigador en Ciències de la Computació de la Universitat Rovira i Virgili.

Aquesta retòrica no està exempta de motivacions curtterministes. «Quan Mark Zuckerberg –fundador i president de Facebook– parla dels beneficis de la connectivitat per a l’educació i la sanitat, està buscant beneficis per a la seva empresa», afirma Ekaitz Cancela, autor del llibre ‘Despertar del sueño tecnológico. Crónica sobre la derrota de la democracia frente al capital’ (Akal).

No només estratègia publicitària

Les bombes que Elon Musk llança a Twitter tenen efectes documentats en els mercats de les criptomonedes, en què el mateix magnat inverteix. «Una estratègia d’aquestes empreses és portar a terme declaracions que criden l’atenció i aconsegueixen reputació per als seus productes», explica Cancela.

«Per atraure inversions, fan promeses excessives. Una vegada arriben els diners, es porta a terme una cosa diferent –diu Andrea Signorelli, periodista italià expert en intel·ligència artificial–. Poden presentar un coet assegurant que anirà a Mart; sabem que no hi arribarà, però potser serveix per arribar a l’Estació Espacial Internacional o per fer turisme espacial».

No obstant, darrere de la retòrica futurista de Silicon Valley hi ha molt més que una estratègia de màrqueting. «Un element molt potent és la idea que l’empresa privada reemplaça els sectors tradicionalment públics», diu Signorelli. Això encaixa amb tendències polítiques a l’alça als Estats Units, com el llibertarisme o l’anarcocapitalisme, que propugnen un Estat miniaturitzat i màniga ampla a l’individualisme extrem.

«Són ideologies fàcils d’assumir per a individus que són més poderosos que molts estats», reflexiona Domingo Ferrer. Aquest investigador de la Rovira i Virgili recorda una conversa amb un líder de la intel·ligència artificial que afirmava que una màquina podria prendre millors decisions que les de la classe política.

Arques de Noè per a rics

L’accés a l’espai és l’activitat on es posa més de manifest l’esforç per reemplaçar l’Estat. No obstant, aquesta mateixa lògica es va aplicant a àmbits més terraqüis, com el transport, cobejat per serveis com Uber; la salut, digitalitzada per mitjà de polseres i altres sensors; i fins i tot l’educació, dominada per plataformes privades en el seu segment digital, com ha posat de manifest la pandèmia.

Temps enrere, els lobbistes intentaven influir els reguladors entrant en els consells assessors. «Ara volen modelar l’imaginari sociotècnic: crear una visió del món en què el mercat soluciona els problemes amb una tecnologia que ens portarà cap a un futur meravellós», afirma Andrea Saltelli, investigador en Ètica de la Quantificació en la Universitat Oberta de Catalunya.

«Hi ha avantatges claríssims a deixar espai a la iniciativa privada. El problema és que mentre que la iniciativa pública ha de proporcionar serveis amplis i igualitaris, en la privada l’eficiència es pot augmentar a costa de la igualtat», diu Signorelli.

De fet, el que tenen en comú totes aquestes narratives tecnofuturistes és la desigualtat. Les meravelles futures, des de les pròtesis de millora del cos fins a una plaça en una colònia marciana, només estan pensades per als qui s’ho puguin permetre. «Tot el valor està vinculat a crear arques de Noè per a rics. És el discurs d’una aristocràcia privilegiada que busca salvar-se», observa Gemma Galdón, directora d’Éticas Research & Consultoria.

Un altre tret comú de les imaginacions dels gurus informàtics és el solucionisme tecnològic: en aquestes, la salvació ve exclusivament de la tecnologia. «El transhumanisme de Silicon Valley considera que tenim l’obligació moral d’utilitzar la tecnologia per millorar», afirma la filòsofa Judith Membrives, investigadora a la Universitat Oberta de Catalunya. Membrives es refereix a ideòlegs com Nick Broston, fundador de l’associació Humanity+.

Genis i dades 

«Són persones que només respecten la ciència i la tecnologia, que els han consagrat», afirma Domingo Ferrer. «És gent que passa moltíssim temps davant d’un ordinador i té poquíssim temps lliure: per això arriben a convèncer-se de coses com que les màquines reemplaçaran els humans», diu Cancela. «La seva visió de la humanitat és que es divideix entre uns quants genis de l’enginyeria, i la resta només serveix per proporcionar dades», coincideix David Casacuberta, filòsof de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Darrere de certs projectes megalòmans s’amaguen grans egos. «La nostra societat ha col·locat els milionaris com a fonts de coneixement. Gates ens alliçona sobre educació. Musk, sobre com rescatar uns nens d’una cova. Hi estem dipositant la mística i la màgia que li atribuïm a la tecnologia. Ells són els mags, els que manegen aquesta cosa fantàstica que nosaltres no podem entendre», diu Galdón.

La vida d’un milionari clàssic se li queda estreta a aquest grapat d’individus que acumulen un poder gairebé il·limitat, segons Domingo. «Els milionaris buscaven certa aura de santedat laica, amb les seves obres benèfiques. Persegueixen passar a la història com Alexandre el Gran o Juli Cèsar. No busquen adquirir una talla moral, sinó ser algú que fa grans obres que quedin per sempre», afirma l’investigador de la Rovira i Virgili.

«Soros i Gates tenen una empremta cristiana. Musk i Bezos semblen inspirar-se en models precristians», afegeix. A més, resumeix, mentre els líders històrics solien encapçalar estats, la nova generació pretén prescindir-ne. «Són uns Alexandres sense Estat».

El paper de la inversió pública

No obstant, l’èxit dels gegants de Silicon Valley seria inconcebible sense un govern poderós darrere com el dels Estats Units i la seva inversió pública. Per exemple, els algoritmes de Google o la tecnologia d’Apple van sorgir a partir d’investigacions universitàries o militars, i Space X no podria subsistir sense un client públic: la NASA.

Puntuació xinesa

De fet, les utopies anarcocapitalistes nord-americanes semblen reflectir-se en aquelles promogudes per un Estat que ho impregna tot: la Xina. És allà on s’estan portant a terme experiments d’eliminació dels diners físics o de puntuació massiva del civisme dels ciutadans. La Xina ven tecnologies que faciliten la vida als dictadors i sembla presentar menys traves ètiques a la tecnologia. «En essència, no hi veig una gran diferència: allà la puntuació dels ciutadans és oberta, mentre que als Estats Units és secreta», diu la consultora Gemma Galdón. 

Europa té l’oportunitat de plantejar un futur tecnològic diferent. La seva regulació de protecció de dades (RGPD) ha obert una bretxa en un model de negocis que semblava infrangible. «Europa ha obert un espai, però s’ha inhibit i continua perseguint el somni de Silicon Valley», alerta Galdón. 

Innovació oberta al debat social

«Potser no és desitjable alentir la innovació, però es pot treballar perquè sigui més equitativa», diu Signorelli, que creu que les polítiques fiscals i laborals aplicades a les tecnologies són essencials. A més, aposta pel cooperativisme de plataforma –per exemple, aplicacions de propietat dels taxistes o els llibreters– com un model més just.

 

«Normalment, s’arriba a regular la tecnologia quan ja ha creat problemes», observa Monica di Fiore, investigadora de l’Institut de Ciències i Tecnologies de la Cognició (Itàlia). «La innovació i la tecnologia són positives, però seria important que la seva planificació no estigués exclusivament en mans dels experts, sinó oberta al debat social i a la diversitat cultural», afegeix. 

Fre a altres utopies

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Les narratives de Silicon Valley «ens limiten la imaginació d’altres de futuribles», diu Membrives. «Amb aquestes històries estem creant una visió global que no té connexió amb altres visions del món. Per exemple, exclouen imaginacions relacionades amb el fet de viure en un altre model econòmic», afirma. Segons el seu parer, hi ha un intent de mirar de tancar qualsevol horitzó alternatiu. «Si debats sobre si el futur estarà controlat per màquines, no et permet debatre sobre quins sectors han de ser mediats per les tecnologies o no», coincideix Cancela.

Ningú discuteix que la tecnologia és essencial per solucionar els nostres problemes. Però està inserida en un sistema de valors i d’usos socials. «La tecnologia és molt més que els dispositius, però els utopistes de Silicon Valley no ho entenen –afirma Markus Christen des de Zuric–. Per això pensen que per solucionar el canvi climàtic n’hi ha prou amb construir un tren millorat. En realitat, necessitem una tecnologia molt més àmplia que la que tenen al cap aquests milionaris».