TERRITORI VINTAGE
Quina nit la d’aquell any: quan Lennon i Yoko Ono van ser acusats de segrest a Mallorca
La parella va viure el 23 i 24 d’abril del 1971 una esbojarrada aventura mallorquina: van ser detinguts, després que l’exmarit d’ella denunciés que havien segrestat la filla comuna.
Llàstima que Richard Lester rodés ‘A Hard Day’s Night’ (Quina nit la d’aquell dia) el 1964. Per desgràcia pel món del pop, Paul McCartney havia anunciat la separació dels Beatles el 9 d’abril del 1970. Sense aquestes dues circumstàncies invalidants, el guió de l’esbojarrada pel·lícula dels quatre de Liverpool hauria pogut incorporar un episodi mallorquí. Els successos del 23 i 24 d’abril del 1971 protagonitzat per John Lennon, Yoko Ono, Kyoko Cox i Anthony Cox atresoren el vertigen d’una sèrie contemporània. L’escenari, la Guàrdia Civil i els jutges són secundaris de luxe d’aquesta història. Aporten, a més, el toc mallorquí imprescindible.
El 22 d’abril de fa 50 anys, la cèlebre parella aterra a Son Sant Joan. S’allotgen al desaparegut hotel Meliá Mallorca. En un rapte d’escassa originalitat, s’inscriuen com a senyor i senyora Smith per passar, sense èxit, desapercebuts. Les conjectures sobre la seva estada a l’illa es desencadenen, tot i que l’opció més estesa apunta a una reunió amb el Maharishi Mahesh Yogi: els Beatles s’havien introduït en la meditació transcendental a l’Índia amb aquest polèmic personatge que, en aquell moment, estava instal·lat a Cala Murada.
Visita a la filla d’Ono
La realitat, no obstant, era molt diferent. A Mallorca residien el productor de cine americà Anthony Cox, la seva dona, Melinda Kendall, i Kyoko. Cox havia sigut el segon marit de Yoko Ono, amb el qual s’havia hagut de casar dues vegades: el 1961 –matrimoni invalidat perquè Ono no havia finalitzat el divorci del seu primer marit– i el 1963. Kyoko, nascuda poc després del segon casament, era la filla de la parella.
Lennon i Ono s’acosten a Cales de Mallorca durant el matí de divendres 23 d’abril del 1971. Allà recullen Kyoko per passar el dia amb ella, però la cosa es complica. Al poc, Cox denuncia el segrest de la seva filla i afirma que la seva exdona se l’ha emportat de l’escola bressol sense autorització. La policia de l’aeroport és alertada davant el temor que vulguin marxar amb la nena.
Comença una activitat frenètica. La tarda d’aquell mateix dia, la Guàrdia Civil localitza la parella a l’hotel de Palma. Argumenten que pretenien passar el dia amb la nena, que ha patit una indigestió –pel que sembla per un consum excessiu de gelats– i que han avisat un metge. Els agents prefereixen que sigui el jutge qui decideixi sobre l’assumpte. La notícia aviat transcendeix a tot el món. No cada dia s’arresta algú més famós que Jesucrist, segons la classificació establerta per Lennon.
A les 20 hores, la popular parella arriba als jutjats de Palma. Kyoko va en braços de Lennon i vesteix un quimono. Set hores després, són els braços de Cox els que acullen l’endormiscada nena. Tots dos pugen a un Simca 1.000 i parteixen cap a la seva residència al Llevant de Mallorca. Uns minuts després, Lennon i Ono també retornen al seu cau. El magistrat els ha deixat en llibertat, però l’endemà han de comparèixer davant del jutge de Manacor, competent en el conflicte.
Dissabte es desencadena la bogeria. Mitjans de tot el món estan ansiosos per conèixer els detalls de la detenció. Els telèfons dels jutjats i la policia col·lapsen. «Retingut» és un titular que es repeteix als diaris des d’Austràlia fins a Amèrica. Mentrestant, les parts preparen una batalla que, a més de judicial, serà mediàtica. Un melodramàtic Cox es declara disposat a reunir-se amb la seva exdona per arribar a un acord. La nena es mostra davant el jutge disposada a anar-se’n amb qualsevol dels seus progenitors.
A les quatre de la tarda, unes hores abans de partir cap a París, Lennon i Ono compareixen davant els mitjans per explicar la seva versió. Per ser més exactes, una portaveu llegeix un comunicat. «La Kyoko ha estat tot l’hivern amb Cox... vam anar a buscar-la perquè passés el dia amb nosaltres... Tenia una mica de febre i vam trucar a un metge... La policia es va presentar i ens va dir que en la denúncia s’assegurava que la nena havia sigut segrestada per uns ‘desconeguts’..., ens van retirar el passaport, però després ens el van tornar». Al final apareix un mòbil: «Volem fer-nos càrrec de l’educació de la petita». El músic es mostra flegmàtic: «Tornarem».
Denúncia sobreseguda
Efectivament, tornen el 3 de maig acompanyats per Allen Klein –havia substituït Brian Epstein, mort el 1967– com a mànager dels Beatles. S’assessoren amb l’advocat José Luis Piña. El dia 5 es reuneixen sense èxit amb els Cox a Son Vida a la recerca d’un acord. La trobada acaba en fracàs. Dos dies després compareixen davant del jutge de Manacor. El magistrat sentencia que no pot prendre una decisió: qui ha de determinar la custòdia de la nena, manté, és el tribunal d0Illes Verges que va dirimir el divorci de Cox i Ono. Dues setmanes després, John i Yoko tornen a Mallorca. El jutge ha de decidir sobre la denúncia pel presumpte segrest de Kyoko. La causa queda sobreseguda. La partida deixa de disputar-se al tauler mallorquí, però la batalla continua.
Yoko Ono continua lluitant per estar amb la seva filla. El desembre d’aquell mateix any, Cox és condemnat a cinc dies de presó per un tribunal de Houston per impedir que l’artista japonesa vegi Kyoko. Al poc, Cox entra en una secta denominada The Church of the Living Word, també coneguda com a The Walk, que el protegeix per apartar Kyoko de la seva mare. Després de sortir del grup, i ja divorciat de la seva nova dona, pare i filla ingressen a la comuna Jesus People de Chicago. El 1980, després que Mark David Chapman assassinés Lennon, Cox i Kyoko contacten amb Ono, però no revelen el seu parador. Cal esperar a finals dels anys 90, quan Kyoko es converteix en mare, perquè reprengui la relació amb Yoko.
Un contacte que es manté avui, quan l’artista ja ha complert 88 anys. Uns anys abans, quan encara no havien restablert la relació, va escriure una carta a Kyoko en la qual li deia: «No hi ha hagut un dia en què no t’hagi trobat a faltar. Sempre estàs al meu cor... Si alguna vegada desitges posar-te en contacte amb mi, que sàpigues que m’encantaria i que desitjo profundament saber de tu». Finalment, el contacte va arribar 30 anys després de la seva fugaç i conflictiva trobada mallorquina.
La connexió mallorquina
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.