La tercera (i esvalotada) vida de Lena Dunham
La nena prodigi de la nova televisió, de 34 anys, encaixa una tempesta de crítiques per haver tret una col·lecció de talles grans cara i poc inclusiva
La creadora, que alterna projectes i polèmiques, viu una maduresa prematura i difícil, com a cara visible del feminisme, la malaltia, el sobrepès i l’addicció
En té només 34 però sembla que hagi viscut tres vides. La infància a Brooklyn amb els seus pares artistes –la fotògrafa Laurie Simmons, el pintor Carroll Dunham–; la joventut com a icona generacional al capdavant d’una sèrie de televisió d’èxit planetari; la maduresa una mica prematura i difícil, cara visible de l’activisme, el feminisme, la malaltia, el sobrepès, l’addicció i el partit demòcrata. Només en els últims dies Lena Dunham ha celebrat el seu tercer aniversari entre els sobris, presentat la seva col·lecció de talles grans, anunciat el nom (Isis Hainsworth) d’una de les protagonistes del film que dirigeix a Londres per a Amazon, ‘Catherine, called Birdy’, i explicat de què va el seu pròxim llarg, ‘Sharp Stick’, escrit en plena pandèmia l’estiu passat: «Una reflexió sobre la complexitat del desig sexual femení i com interactua amb el trauma».
Gats morts
I tot això encaixant la polèmica de ‘Generation’, la seva última sèrie com a productora a HBO, per utilitzar gats morts en l’escena (finalment retirada) d’una classe de biologia. I una imparable pluja de crítiques a la seva col·lecció 11 Honoré x Lena Dunham, en què la creadora de ‘Girls’ s’associa amb aquesta web britànica de talles grans per presentar cinc peces entre la 44 i 58. «És una col·lecció petita perquè només parlo de la meva experiència», afirma l’escriptora-directora-actriu-productora en una entrevista amb ‘The New York Times’. «Hi ha tant prejudici al voltant de les dones grans. Creuen que són més estúpides, que mengen massa i no saben parar. No t’imagines la quantitat de gent que m’ha escrit dient que promoc l’obesitat, que m’estic matant», es queixa Dunham.
La seva nova aventura no ha agradat gens en un país, els EUA, en què la talla mitjana de les dones està entre la 48 i 50 i les marques d’aquest segment arriben fins a la 4XL. «Les grasses no necessitem que ningú amb un cos més petit que el nostre afegeixi més tonteries a aquesta narrativa sobre tot el que mengem, especialment mentre ens intenten vendre roba», escriu una columnista al ‘Huffington Post’. L’estilista Marcy Guevara-Prete, propietària de The Plus Bus Boutique a Los Angeles, creu que 11 Honoré fa el que pot per enriquir l’oferta, però en aquesta col·laboració ha fallat. «Quan en diuen inclusiu i es queden a la 58 estan excloent les que menys opcions tenen. La ràpida incursió de Dunham en aquest segment mostra el seu privilegi en la indústria, i ara també en la moda de talles grans».
De la menopausa prematura a la ‘rehab’
Notícies relacionadesLa frustració té a veure a més amb el preu i amb l’etiqueta ‘body neutrality’, l’objectiu del qual és acceptar el cos tal com és, en lloc de centrar-se en la seva aparença. «Està demostrat que la gent amb sobrepès guanya menys diners i aquestes cinc peces costen entre 100 i 300 dòlars, inaccessible per a moltes. A més, Dunham parla de forma molt negativa sobre el seu propi cos. Hi ha incomptables celebritats contra la grassofòbia més apropiades per a aquesta col·laboració», assenyala a NBC Mayra Mejia, de The Curvy Fashionista, afegint que Dunham no pot permetre’s el luxe de ser tan poc acurada a l’autoproclamar-se ambaixadora de talles grans.
I així li han anat caient, una rere l’altra, a aquesta dona que va ser nena prodigi i explica els seus problemes amb el pes, la menopausa prematura o la Covid en mitjans i xarxes socials. Ho comparteix gairebé tot. Com quan va escriure a ‘Vogue’ sobre la seva decisió de sotmetre’s a una histerectomia als 31. O quan va anunciar a Instagram fa uns dies: «Avui fa tres anys que estic sòbria», al costat d’un ‘selfie’ actual i un altre a rehabilitació. I va parlar d’aquesta addicció a les pastilles contra l’ansietat al programa de Drew Barrymore. Poques com Dunham aguanten la crueltat i els mems de l’alfombra vermella. «Ningú m’ha demanat anunciar un producte. No soc aquest tipus de ‘celebrity’», diu. Així que ha decidit posar el seu nom i imatge a una petita col·lecció de moda. I a la policia de l’estil s’hi ha afegit la de les talles grans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
