Fidel Albiac: ¿la nova masculinitat?

Com a figura oposada a Flores, aquest senyor dibuixat com un home agressiu i recargolat que representa el pitjor de la violència masclista, als platós de televisió s’està redefinint i glossant Fidel Albiac, l’actual marit de Carrasco, com algú cuidador, salvador i capaç de crear una relació sana per a la filla de Rocío Jurado. Fins i tot, com explica al documental, continua viva «gràcies a Fidel», a la seva «fortalesa» i a la seva «bondat».

Però Albiac és de poques paraules. Amb prou feines ha fet intervencions públiques i es manté sempre a l’ombra sense complicar ni fer encara més pública la vida de la seva dona. Una de les poques vegades que va parlar a televisió va ser per María Teresa Campos i va ser breu, però no per això poc revelador. En un al·legat a favor de les relacions sanes, va parlar de Carrasco dient que «la funció de la parella és donar-se suport l’un a l’altre i tirar cap endavant, com els d’Alacant. Amb la meva dona sempre tenim més moments bons que dolents i un de dolent no supera els 100 bons», va afegir.

Fins i tot el seu presumpte enemic, Kiko Matamoros, etern defensor de l’exmarit de Carrasco, l’ha elogiat. Matamoros, a més, el va considerar una bona persona i va dissipar alguns rumors que planen sobre ell, com el que l’acusa de distanciar Rocío dels seus fills i el suposat episodi de violència de gènere, que va quedar dissipat en dues hores.

Un home ‘no tòxic’

Albiac, probablement de manera inconscient, s’ha unit al selecte grup d’homes «no tòxics», aquells que, desafiant la figura tradicional de l’home amb testosterona que s’imposa amb violència sobre la dona, estan sent celebrats com icones del moment actual: l’era del feminisme, del #MeToo, de les relacions sanes, de denunciar el ‘mansplaining’, el ‘manspreading’ i aquest llarg etcètera que, fins no fa gaire, era molt silenciat.

Aquesta nova masculinitat té cada vegada més referents, des d’actors, cantants i celebritats fins a filòsofs i polítics. Un dels casos més paradigmàtics l’hem vist a la televisió des que va començar la pandèmia: Fernando Simón. «L’home amable que es cola a casa cada dia per parlar-nos de la pandèmia. Claredat, calidesa, proximitat, calma, mesura. Pot ser que Fernando Simón s’estigui convertint en una icona de la nova masculinitat o, més aviat, en la prova que la masculinitat pot expressar-se d’una altra manera», assegurava a principis de la pandèmia Ana Requena Aguilar, fundadora del blog ‘Micromachismos’.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Unes qualitats similars se li adjudiquen a l’hermètic Albiac. Almenys, per part dels que el coneixen: «divertidíssim», «humil», «tranquil, intel·ligent», «cuidador», van ser algunes paraules que van utilitzar les seves defensores, entre les quals es troben María Teresa i Terelu Campos, Carmen Borrego i Belén Rodríguez.

Segons Requena, aquestes noves masculinitats defugen de la humiliació i l’agressivitat tradicional i reconeixen l’empatia i la humilitat. En aquest sentit, les ostentacions d’agressivitat d’Antonio David Flores, com quan va fingir que pegava a Aída Nízar després d’insinuar, fa anys, el que avui sabem després del documental, estan, cada vegada més, condemnats a desaparèixer. O almenys així serà si més homes agafen les brides d’Albiac i Simón i posen aquestes noves masculinitats com un exemple a seguir.