▾ .com .cat
Quadern
¿Pot el català sobreviure a internet? El talent jove s’organitza

Nous referents digitals

¿Pot el català sobreviure a internet? El talent jove s’organitza

  • L’auge de contingut en català a les xarxes socials i la consolidació de referents ajuden a normalitzar-ne l’ús social

  • Els creadors critiquen la lentitud i falta de recolzament institucional i adverteixen que la llengua perd força entre els joves

barcelona/aa.jpg

barcelona/aa.jpg

10
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

¿Pot sobreviure el català a internet? Fa dues dècades, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va apostar pel doblatge de sèries com a via per normalitzar un ús social que garantís un bon estat de salut. A l’era digital, les plataformes i les xarxes socials han ocupat el lloc de la televisió com a camp de batalla per a l’idioma. I, tot i que aquest és un terreny hostil per a les llengües minoritàries, cada vegada són més els creadors de contingut que estan impulsant l’ús del català per evitar que es converteixi en una cosa marginal.

El diagnòstic compartit és que el català agonitza entre els més joves. Només un 14,6% dels alumnes d’escola i instituts urbans utilitza la llengua en l’esbarjo, segons un estudi de Plataforma per la Llengua del 2019. A la província de Barcelona, només un 19,6% de la població entre 15 i 29 anys té el català com a llengua habitual, segons l’Enquesta d’usos lingüístics del 2018.

Aquest desús es deu en gran manera perquè les noves generacions són òrfenes de referents en català a internet. «La gent que crea estructures comunicatives té zero consciència de l’impacte de les xarxes socials en el futur de la llengua i això pot acabar perjudicant el català», afirma Clàudia Rius, flamant nova Cap de Comunicació del Departament de Cultura. Aquesta preocupació la va portar, ara fa un any, a presentar en societat Canal Malaia, una iniciativa –creada amb Juliana Canet, Bru Esteve i el seu germà, Arnau Rius– per amplificar el contingut creat en català.

‘Bola de Drac’ ja queda per a la nostàlgia. La crisi econòmica va dilapidar aquesta oferta cultural que havia impulsat el català i després del tancament del Canal 3XL el 2012 el focus d’atenció dels joves es va desplaçar a les xarxes socials. Sense presència digital de les institucions catalanes, youtubers com Auronplay o Outconsumer es van adaptar al castellà per arribar a una audiència més elevada.

‘Adolescents’ pioners

Joan Grivé va pensar a fer el mateix però, després de conèixer Canet, van acabar apostant per la seva llengua materna i van dedicar un any i mig a penjar vídeos a Instagram. Era el 2017 i llavors no hi havia referents en català. «Pensava que no em portaria enlloc perquè en català no generava prou visites, però després em van trucar de la ràdio», explica.

El 2018 van fitxar per Adolescents iCat, el programa amb què la CCMA va apostar per arribar a mil·lennistes i la generació Z. Ho va petar. En la seva primera temporada va acumular més de dos milions de visualitzacions a Youtube i va donar espai a joves talents nacionals. «Va aconseguir crear un ecosistema a internet que ha unificat la gent jove per consumir continguts en català», afirma Long Li Xue, col·laborador inicial del programa i actual director.

El poder de tenir referents

El programa, encara actiu, ha sigut un èxit sense pal·liatius de la Corpo. «Però no et pots quedar únicament amb això, s’han d’impulsar més referents», diu Rius. «Anem amb 10 anys de retard». És per això que Canal Malaia funciona com a megàfon per amplificar els vídeos creats per una vintena de noies i nois. Saben que com més gent faci i consumeixi contingut en català serà més fàcil que segueixi el mateix camí de normalització. «Jo vaig començar el 2018 perquè ho feien la Juliana i el Joan i a les nenes del cau els agradava molt seguir ‘influencers’ en català», afirma Laura Grau, una jove ‘youtuber’ que col·labora amb aquesta iniciativa.

L’existència d’aquesta incipient comunitat en català també va ser clau per a Pol Gise. Col·laborador de l’‘Adolescents’, el seu humor ja l’havia convertit molt abans en tot un referent a Instagram, en què els seus esquetxos en castellà acumulen 327.000 seguidors. «Vaig començar en castellà per pura diglòssia, ni m’ho vaig preguntar», explica. Després de «rebre molt odi» per postejar vídeos en català va optar per crear un altre compte en la seva llengua materna «per salut mental», amb 83.200 seguidors.

Internet afavoreix el castellà

Si decidissis crear contingut a internet, ¿en quin idioma ho faries? Com Gise, molts joves catalans han decidit fer-ho en castellà. «Vaig pensar innocentment que així arribaria a més gent», afirma Pol Mallafré, autor del canal de Youtube ‘Mockudramas’. Aquesta visió és molt habitual. Al mercat digital en castellà l’audiència és molt més elevada, cosa que fa que el somni d’èxit també sigui més gran.

El mateix model d’internet fa que el català estigui en una situació desigual. «Les xarxes socials funcionen amb algoritmes que recompensen el contingut més viral i això afavoreix les llengües hegemòniques», diu Rius. Més enllà de raons polítiques, l’anglès i el castellà tenen més recorregut perquè són llengües que entén un major nombre de gent. Més audiència més suposa més potencial per retenir enganxat l’usuari, clau per al model econòmic de les plataformes digitals. Així, el seu sistema de recomanació es basa en criteris numèrics, no idiomàtics. «A Youtube és impossible guanyar-te la vida en català», afirma Grivé. Aquest model explica, en part, el desús del català entre els joves.

El català com a oportunitat

En castellà hi ha més audiència, però també més competència entre la qual és difícil destacar. Això fa que siguin cada vegada més els que veuen una oportunitat en el català. «Vaig veure que no hi havia mercat en català i que fent vídeos en la meva llengua tenia més possibilitats de créixer», diu Mallafré. Tot i que el seu canal es va popularitzar amb vídeos en castellà com ‘Realizando a la familia real española’, el seu èxit internacional més important va ser un vídeo sobre el confinament en català que va fer per a la BBC i va fer la volta al món.

«Hi ha el tòpic que el contingut en català té menys potencial d’audiència, però anem cap a un model digital de cada vegada més personalització», diu Genís Roca, president de la Fundació.cat, que promou el català a internet. «Avui les llengües minoritàries es veuen com una debilitat, però acabaran sent una fortalesa, ja que serveixen per segmentar millor el teu públic». És per això que aquest organisme treballa en un projecte «molt potent» per «convèncer empreses i plataformes que el català és una oportunitat» i per proporcionar més infraestructura per als seus creadors.

Canal Malaia apunta en la mateixa direcció i busca vies per incentivar que les empreses i organitzacions s’associïn amb creadors de contingut en català per promocionar els seus productes i serveis. Rius sap de què parla. A finals del 2019 va crear el podcast ‘Gent de Merda’ amb Paula Carreras, Rita Roig i Ofèlia Carbonell quan l’únic gran referent en català era ‘La Sotana’. «Volíem un podcast amb veus femenines perquè era un nínxol que ningú havia cobert», apunta Carreras. Després d’un any pagant el programa de la seva butxaca, ara formen part de Ràdio Primavera Sound –on és el segon programa més escoltat– i tenen un acord en exclusiva amb Spotify. «Quan hi ha referents la gent s’anima a tirar endavant», assegura.

TikTok i Twitch, noves vies

El problema estructural a què s’enfronta el català a internet és visible en espais com Youtube o Instagram, que no detecten la llengua utilitzada ni redistribueixen el contingut entre la seva comunitat parlant. Per a un idioma petit això pot ser fatal. No obstant, aquest error de disseny el corregeix TikTok. Entre altres factors, l’algoritme de la xarxa social de vídeos curts recomana contingut en funció de la llengua, cosa que ha permès la ràpida proliferació de talent català. I s’afegeix que és la plataforma més popular entre els preadolescents, això fa que TikTok sigui un escenari clau per a la normalització digital del català.

Prova d’això és l’èxit de comptes com el de Walter Capdevila. En poc més d’un any –va començar a penjar vídeos el març del 2020– l’hilarant humor absurd d’aquest barceloní de 26 anys l’ha portat a sumar més de 192.000 seguidors. «Vaig decidir fer-ho en català perquè és la meva llengua, no és una cosa política», remarca. Tot i que parlar en català fa que li preguntin si és independentista, Capdevila reivindica l’ús de la llengua no com a mode d’activisme, sinó com a normalitat. «Si hagués tingut l’objectiu de guanyar seguidors hauria pensat a fer-ho en castellà».

@walter_capdevila##holaa ##primavera ##estiu ##catala ##catalunya ##peratu ##pertu ##estiktokat ##flor ##floreta ##margarita ##bondia ##waltercapdevila♬ so original - Walter Capdevila

Tancats a casa per la pandèmia, molts joves catalans han començat a despuntar a TikTok. És el cas de Carla Junyent, Gerry Querry Berry, Berta Aroca o Gemmeta la Divina. D’altres ja referents en altres plataformes, com Gise o Li Xue, han adaptat els seus continguts a la xarxa social i han crescut molt ràpidament. Aquest últim va ajudar a impulsar l’etiqueta #Estiktokat per unificar la comunitat catalana a TikTok. Actualment acumula més de 266 milions de visualitzacions.

També va ser una iniciativa d’uns quants usuaris la que va permetre visibilitzar el català a Twitch, plataforma emergent de vídeos en directe. «Els videojocs poden ser una porta d’entrada cultural per al català a les xarxes», diu Roger Baldomà, streamer, impulsor d’aquesta campanya i cofundador de creadors.tv, una comunitat de creadors digitals en català. Des d’aleshores el nombre de canals i espectadors no ha parat de créixer. A l’abril el català va pujar al lloc 26 de llengües amb més presència a la plataforma i ja compta amb més de 500 creadors, segons Twitch Tracker. El seu model fa que sigui més fàcil interactuar amb el teu públic i així monetitzar la creació de contingut.

Crítiques a la Corpo

L’auge del contingut en català a les xarxes té el seu comú denominador en la iniciativa independent dels usuaris. Tot i que tots els entrevistats assenyalen que la promesa de viure de les xarxes socials és una cosa idíl·lica a què només arriben uns quants, també coincideixen a criticar, en major o menor grau, la «lentitud» i «falta d’acció» dels mitjans públics. «Anem amb una dècada de retard i fa falta reconstruir l’ecosistema que es va abandonar», assenyala Rius.

Notícies relacionades

La pressió ha accelerat la reacció de la CCMA. Després d’impulsar el 2019 programes multiplataforma com BricoHeroes, a l’octubre es va posar en marxa Mood Z, enfocat a la Generació Z, i a l’abril es va anunciar un paquet de sis milions d’euros destinats a impulsar la producció de pel·lícules, documentals, sèries i programes en català. TV3 també ha assegurat estar estudiant una reformulació més adolescent del Súper3, però el seu director, Vicent Sanchís, va titllar d’«imbècil» la «pretensió de recuperar la potència» que va tenir anteriorment el canal, amb referència a l’actual falta de recursos per competir de la televisió catalana.

Tot i així, alguns ho veuen com una aposta insuficient. «Aquests programes són una falta de respecte amb el poc pressupost que se’ls dona», afirma Grivé. «Tot el que dediquen a la seva estratègia de xarxes és menys del que dediquen a un programa a la tele». A la falta d’inversió pública, s’afegeix la preocupació que es redueixi els joves a un únic programa com si fossin un grup homogeni en lloc de repartir la seva presència de forma més transversal en els continguts de TV3 i Catalunya Ràdio. «Se’ns menysprea mentre que en tots els programes només hi ha gent adulta opinant», diu Li Xue. Sense una aposta econòmica contundent, adverteix Gise, es corre el perill de reduir aquest públic a un experiment paternalista per quedar bé. «Cal posar-se les piles», afirma.

Temes:

Internet Xarxes socials TV-3 Influencers Català

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando