Els ‘bastards’ que van birlar a Hitler la bomba nuclear

El secretisme d’aquell pla ha privat els seus protagonistes dels honors que mereixen al relat del segle XX, però ara l’historiador i divulgador científic nord-americà Sam Kean ha rescatat en un llibre les seves heroiques peripècies i ha fet justícia amb el paper que van tenir a la guerra.

‘La brigada de los bastardos’ (Ariel) sembla el guió d’un rebuscat ‘thriller’ d’acció ambientat en la gran guerra: hi ha segrestos de físics atòmics, secrets militars revelats després de generoses ingestes d’alcohol, atacs en paracaigudes sobre fàbriques d’armament nuclear i operacions fantasma per enganyar l’enemic. Però la història que expliquen les seves 470 pàgines és tan real com el pànic que es va apoderar de l’alt comandament militar aliat quan van sentir les advertències que van arribar explicant els científics, molts d’ells jueus, que van fugir d’Europa en plena expansió del nazisme.

Projecte Urani

Aquestes informacions parlaven de la supremacia científica en matèria nuclear que Alemanya ostentava al començament de la guerra i cridaven l’atenció sobre l’avantatge militar que els podia concedir aquesta circumstància. Al cap i a la fi, a les universitats teutones s’havien portat a terme les grans troballes que van canviar la història de la física al primer terç del segle i va ser en laboratoris alemanys on es va descobrir el poder mortífer que tenia la fissió nuclear.

El setembre de 1939, dues setmanes després de la invasió de Polònia, la Wehrmacht va reunir un grup d’investigadors, entre els quals hi havia figures tan destacades com Otto Hahn –descobridor de la fissió nuclear– i Werne Heisenberg –pare del principi d’indeterminació sobre el qual s’assenta la física quàntica–, i els va encomanar la missió d’explorar les possibilitats armamentístiques de l’energia nuclear. El programa es va dir projecte Urani. Hitler no jugava a la badada quan als seus discursos advertia de la seva capacitat per fabricar l’explosiu més mortífer de tots els temps.

El juny de 1942, l’exèrcit nord-americà va fer el mateix i va posar en marxa el Projecte Manhattan, capitanejat pel físic nuclear Robert Oppenheimer, però a aquestes altures de la guerra la seva preocupació principal no era adquirir els coneixements necessaris per crear la bomba nuclear, meta a què arribarien tres anys més tard, sinó esbrinar quant havien avançat en aquesta carrera els nazis, que els portaven tres anys d’avantatge.

Operació Alsos

Per revelar aquesta incògnita i boicotejar els plans atòmics de Hitler, Leslie R. Groves, cap militar del Projecte Manhattan, va seleccionar un variat grup de científics, espies i soldats i els va anar enviant a Europa en diferents missions castrenses i d’intel·ligència. L’operació Alsos –nom en clau del projecte– era tan secreta que ni els mateixos comandaments de l’exèrcit coneixien la seva existència. De fet, els membres de l’operació no tenien cap filiació amb l’estament militar, per la qual cosa oficiosament se’ls va dir la Brigada dels Bastards.

L’antecedent d’aquesta operació d’intel·ligència i sabotatge el van protagonitzar els deu soldats anglesos i noruecs que el febrer de 1943 van aconseguir infiltrar-se fins a la planta industrial de Vemork, al sud de Noruega, per volar-la pels aires i evitar que els nazis continuessin fabricant aigua pesant, una substància necessària per elaborar la bomba nuclear. L’èxit de l’operació Gunnerside –nom secret d’aquella acció militar que Kirk Douglas va encarnar a la pel·lícula ‘Els herois de Telemark’– va aconseguir retardar els plans atòmics nazis, però la instal·lació va reprendre l’activitat diversos mesos més tard.

Mesuradors radioactius

Els dubtes sobre el veritable potencial nuclear de l’exèrcit alemany feien perdre el son als responsables del projecte Manhattan, coneixedors com ningú dels riscos que comportava que l’urani enriquit caigués en mans nazis, i per rebaixar aquesta incertesa valia qualsevol suggerència. Això incloïa des de pentinar amb mesuradors radioactius les ruïnes que deixaven al seu pas les bombes V-1 llançades per la Luftwaffe sobre terra britànic, missió que va atendre durant mesos el ‘bastard’ Samuel Goudsmit abans creuar al continent a la recerca de rastres de la bomba atòmica nazi, fins a localitzar i neutralitzar científics europeus que poguessin acabar involucrats en projectes bèl·lics de caràcter nuclear.

A aquesta tasca es va dedicar l’exjugador de beisbol Moe Berg, el brigadista que va aconseguir fer-li confessar al físic italià Edoardo Amaldi a Roma dades rellevants sobre els plans bèl·lics dels alemanys i va estar a punt de liquidar a punta de pistola el físic filonazi Heisenberg en un carreró de Zuric.

Qui sí que va morir va ser Joe Kennedy, el germà gran del futur president dels Estats Units, que es va enrolar a les accions secretes del projecte Manhattan per bombardejar amb avions kamikazes els búnquers que Hitler havia construït i ocultat a la costa francesa, i des d’on es temia que pogués llançar armament nuclear sobre la Gran Bretanya. Un error de càlcul a l’hora de saltar de l’aeronau li va acabar costant la vida.

Hiroshima

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Amb el transcurs dels mesos, les missions secretes de la Brigada dels Bastards van permetre comprovar que el múscul nuclear alemany era menor del que temien, però que tampoc resultava menyspreable. «Alemanya no va poder fabricar la bomba atòmica, però va arribar a estar en condicions d’elaborar ‘bombes brutes’ radioactives que podrien haver portat la guerra a un punt mort», afirma Sam Kean des de Washington.

Segons l’opinió de l’investigador, l’impacte principal d’aquella operació en el desenllaç de la guerra va ser un altre: «Els científics del projecte Manhattan no haurien treballat tan dur ni haurien acabat la bomba atòmica abans de la guerra si el temor d’una Alemanya atòmica no hi hagués planat». La por d’una apocalipsi nuclear nazi va acabar prenent forma de bolet gegant sobre el cel d’Hiroshima.