De l’oest a l’espai: el negoci després de la conquesta de nous territoris

Estàvem acostumats que la lluita pel control de l’espai era cosa dels estats. De fet, fa pocs mesos vam ser testimonis de la carrera de missions a Mart protagonitzada pels EUA, la Xina i els Emirats Àrabs. Això no deixa de ser una continuació del que va començar durant la Guerra Freda, quan els EUA i la Unió Soviètica es disputaven l’hegemonia del planeta enviant coets a les estrelles.

Precisament quan es commemorava el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna, la cadena CBS va entrevistar Bezos. La conversa va ser molt reveladora. El fundador d’Amazon declarava que el seu objectiu no té res de lúdic. Vol trobar el lloc idoni en l’espai per fabricar aquells productes necessaris a la Terra però que són massa nocius per al medi ambient o massa cars per ser produïts aquí. Ell ho revestia de preocupació climàtica, dient que, d’aquesta manera, es deixaria de fer mal al planeta.

Filibusters 

En el fons, no obstant, l’espai és una oportunitat de negoci, com ho era per a un tipus concret de colons que als EUA eren coneguts com a filibusters. Tot i que, originàriament, el terme, al segle XVII, servia per identificar els pirates que actuaven al mar de les Antilles, a mitjans del segle XIX la paraula es va aplicar als aventurers, majoritàriament nord-americans, que portaven a terme missions militars privades a certes zones del continent.

Entre el 1848 i el 1860, amos de grans plantacions del sud dels EUA van patrocinar expedicions privades a Mèxic, el Carib i Llatinoamèrica amb l’objectiu de crear nous estats esclavistes i posar-los sota tutela dels EUA. Diverses raons expliquen aquestes ànsies expansionistes. Per començar, cada vegada hi havia més àrees del nord a favor de l’abolicionisme i també existia el temor que es produís una rebel·lió d’esclaus. Si tot això passava, els esclavistes corrien el risc de perdre el seu negoci i, per tant, havien de cobrir-se l’esquena.

Notícies relacionades

L’autèntica guerra de les galàxies: Bezos, Branson i Musk es disputen la carrera espacial

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Els filibusters no eren un grup gaire nombrós, però sí molt actiu. El més representatiu va ser William Walker. Nascut a Nashville el 1824, va estudiar Medicina i després Dret, però es va acabar dedicant al periodisme. Sembla que la mort de la seva promesa el va afectar de tal manera que va decidir donar un nou rumb a la seva vida. Al tenir notícia que alguns aventurers intentaven menjar terreny a Mèxic, va reunir mig centenar d’homes per conquistar Sonora, i la va convertir en república i la va incorporar als EUA. Quan els mexicans el van derrotar, es va dirigir a Nicaragua, on es deia que es podria construir el canal que finalment va fer Panamà. Walker va arribar a ser president d’aquest país entre el 1856 i el 1857. Des d’aquesta posició volia expandir els dominis dels EUA a Amèrica Central, però els estats veïns el van derrotar i executar.

Igual com el seu cas es podrien citar els de James Long a Texas o William Chanler a Cuba i Veneçuela, per exemple. Personatges que anaven per lliure però que afavorien l’expansionisme nord-americà per tot el continent sense que el país hagués d’embrutar-se directament les mans.