Amelia Tiganus: «A Espanya, molts empresaris continuen tancant acords al puticlub»

-El que explica sobre la vida als clubs de cites és aterridor. ¿Com explica que una societat com l’espanyola, que presumeix de democràcia avançada, permeti que aquestes situacions es continuïn produint?

-Fa 14 anys, quan vaig sortir del puticlub, la ràbia que tenia per tot el que m’havien fet m’hauria portat a parlar d’hipocresia. Avui, després de llegir i investigar profundament sobre aquest tema, i havent parlant amb molta gent, he entès que aquesta realitat és més complexa i té a veure amb la imatge romàntica que el ‘lobby’ de la indústria de la prostitució ha aconseguit crear. Els missatges que les pel·lícules, la música i la cultura transmeten en general sobre aquest món solen compartir aquesta idea romàntica i erotitzada, però poques vegades ho expliquen des de la mirada de la prostituta ni diuen el que realment és la prostitució.

-¿Què significa per vostè aquesta paraula?

-Prostitució és la relació que es dona entre algú amb poder i diners que vol sexe i algú en inferioritat de condicions que no vol sexe però necessita diners. En aquest sentit, si eliminem els diners de l’equació, prostitució és sinònim de violació. Els diners blanquegen les violacions que es cometen diàriament als prostíbuls, i això ho estem consentint. 

-De forma especial a Espanya, on el 40% dels homes reconeix haver anat de putes alguna vegada. ¿Per què aquest país és el consumidor més gran de prostitució d’Europa i el tercer del món?

-Influeixen diversos factors, com la seva situació geogràfica, que facilita l’arribada de milers de noies africanes i llatinoamericanes buscant una vida millor i que es veuen abocades a la prostitució. També compta el pes que tenen el turisme i els serveis en l’economia nacional. Platja, sangria, paella i puta romanesa és el ‘pack’ perfecte per a molts turistes. Això fomenta la indústria de la prostitució; però atenció, aquest 40% d’espanyols que confessa anar de putes és nacional, no de fora, i aquí intervenen raons culturals i tradicions pròpies del lloc.

-¿Com quines?

-A Espanya hi continua havent molts empresaris que tanquen acords al puticlub o se’n van de putes per celebrar l’èxit d’un negoci. També hi ha aquesta idea tan espanyola del mascle ibèric que demostra que és molt home sotmetent les dones. Per sort, cada vegada hi ha menys homes identificats amb aquest clixé. El problema és que no tenen referents que els mostrin una altra manera d’entendre la masculinitat. Al contrari, entre els joves hi continua havent por de ser titllat de marica dins el grup si renega de les putes. 

-¿Com proposa aturar un problema tan complex?

-S’ha de deslegitimar la prostitució actuant des de molts fronts. En primer lloc, deixant de veure-la com una qüestió de putes, proxenetes i tràfic de blanques, una cosa que no va amb la majoria de la població, i començant a veure-la com una qüestió de drets humans que afecta tothom. Afecta el legislador que continua protegint qui s’enriqueix deixant espais perquè s’exploti les dones; afecta l’Estat, que és còmplice de què està passant; afecta aquest 60% d’homes que no consumeixen prostitució però continuen sense alçar la veu contra aquesta situació i, per descomptat, afecta el puter.

-¿S’ha de multar?

-És l’hora de començar-ho a fer. Podem ficar a la presó tots els proxenetes, però n’apareixeran de nous mentre continuï havent demanda de prostitució. S’ha d’anar a l’arrel, com han fet a Suècia. Allà van començar a multar els puters el 1999 i el consum de la prostitució va caure al 13%. I el més important: els joves suecs avui consideren impensable pagar per tenir sexe. La finalitat de la multa no és que el puter deixi d’anar de putes per por de la sanció, sinó que acabi repudiant la idea de pagar per penetrar per boca, la vagina i l’anus una dona que està en una situació de desigualtat i no el desitja sexualment. 

-Proposa l’abolició de la prostitució, però aquesta idea genera controvèrsia.

-És curiós com es romantitza la prostitució però es tergiversa el moviment abolicionista. Els que apostem per aquesta solució mai hem parlat de prohibició, sinó d’aplicar mesures per deslegitimar la prostitució des del punt de vista legal, social i cultural. I sempre protegint l’actor més dèbil, que és la prostituta. S’han d’oferir ajudes econòmiques, acompanyament jurídic, teràpia, vivenda, formació i treball perquè puguin sortir d’aquest món. Tot això significa avançar en l’abolició de la prostitució.

-¿És possible plantejar aquest escenari amb l’actual llei d’estrangeria? ¿Què li diem a la jove que ha arribat a Espanya sense un contracte de treball i troba en la prostitució l’única manera de guanyar-se la vida?

-Ha esmentat una qüestió clau, perquè aquesta llei és, ara per ara, l’instrument principal que té el proxeneta per explotar la prostituta, obligar-la a buscar la seva protecció i fer-li tenir por en presència de la policia. Per desgràcia, en aquest país té prioritat el delicte contra les fronteres sobre el que es comet contra els drets humans, i es considera més greu que una persona no tingui la documentació en regla abans que sigui explotada sexualment en un prostíbul de mala mort. S’ha de canviar.

-El discurs abolicionista xoca contra els que reclamen la professionalització i legalització de la prostitució.

-L’abolició no va contra les dones que lliurement i de forma autònoma vulguin exercir la prostitució. Aquí parlem d’un altre problema molt diferent. No es pot legalitzar una activitat que, en cas de fer-ho, legalitzaria el proxenetisme quan aquest treball s’exerceixi per compte d’altri. El que la immensa majoria de les prostitutes necessiten són drets humans, civils i socials, no el dret a cotitzar per ser explotada. 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

-Al seu llibre sovint s’adreça a les dones. ¿Ha faltat empatia entre la població femenina general i les prostitutes?

-És conseqüència del model patriarcal en què vivim, fet a la mesura de l’home, que considera les dones com les altres i les prostitutes com les altres de les altres, éssers situats un esglaó per sota. Però el feminisme ha trencat aquest quadro mental. Avui no concebo que una dona es negui a parlar de prostitució al·legant que no coneix aquest món. No et pots sentir ofesa quan una publicitat mostra una dona com un objecte sexual i no fer-ho quan passes davant un prostíbul on hi ha dones que estan sent explotades. La revolució feminista no té sentit si no compta amb la rebel·lió de les putes.