20 ANYS DE GUERRA CONTRA EL TERROR
De les presons a TikTok: Interior monitoritza diàriament el perill gihadista a Espanya després del triomf talibà
Presons canvia el programa de desradicalització de presos terroristes per la seva falta de resultats
El proselitisme de l’integrisme islàmic s’arracona a les xarxes socials de TikTok i Snapchat
Encara no s’havia posat sobre Manhattan el núvol de pols i cendra de les torres bessones quan els serveis d’intel·ligència d’Occident, i entre aquests les Forces de Seguretat espanyoles, van començar a demandar informació fresca sobre l’Afganistan. Vint anys després, de nou es fa peremptori adquirir informació sobre el que passa al país centreasiàtic que va ser refugi d’Al-Qaida; i molt principalment a Espanya, el ‘hub’ europeu per a l’acollida de refugiats afganesos, territori susceptible que la tornada de l’emirat talibà afecti la seguretat local.
Per a una elevació de l’alerta antiterrorista, de moment descartada, són necessaris els punts de vista previs de les fonts que gestiona la Secretaria d’Estat de Seguretat. «Els experts tant de Policia Nacional com de Guàrdia Civil i de la Secretaria d’Estat eleven nombrosos informes diàriament», confirmen fonts del Ministeri de l’Interior. Són dades d’«avaluació del perill potencial». Aquests experts, des de poc abans del 10 d’agost passat, «monitoritzen la situació generada pels esdeveniments que van tenir lloc a l’Afganistan de forma permanent», afirmen aquestes fonts. No obstant, aquesta és només una part de la lluita antigihadista a Espanya.
Mirar a les cel·les
Mirar a les cel·lesL’altre punt d’acció actual de les forces de seguretat és tant als carrers com a les presons, per tallar l’ascendència doctrinària de líders o «mindhunters» (caçadors de ments) sobre altres presos musulmans més dèbils. Una mica més de 250 interns captables per l’integrisme –més de la meitat per delictes contra la salut pública– estan sota control.
El 13 de maig, la Guàrdia Civil va desarticular un grup de radicalitzats amb tres detencions de les sis practicades aquest any en centres penitenciaris, una d’elles al de Teixeiro (la Corunya). El grup tenia connexió amb l’exterior: el 16 d’abril havia caigut a Múrcia II un altre captador i, relacionat amb aquest, un altre detingut a Ceuta que ja va estar entre reixes per haver fet proselitisme del Daesh al Barri del Príncipe de Ceuta.
Els durs del grup feien grafitis amb el lema de l’ISIS per «marcar» territori a la presó, expliquen funcionaris penitenciaris. «Primer apareixen pintades, després desapareixen... però ja un pres musulmà se’t torna estrany, després d’altres...», explica una d’aquestes fonts aquest tipus de consignes, aparegudes per primera vegada el 2017 a la presó madrilenya d’Estremera.
És el procés que volen aturar els grups de seguiment i control d’institucions penitenciàries. El seu objectiu no és nombrós. En aquest moment, d’una població de 47.000 presos, només 100 ho són per terrorisme islàmic. D’ells, 61 són condemnats i 39 són preventius. Cap és en una presó catalana.
La vigilància intramurs ha funcionat, al contrari que el programa de desradicalització d’Interior. Només dos presos gihadistes segueixen tractaments educatius per abandonar el seu fanatisme violent, i la majoria ho deixa. «No és fàcil convèncer qui ha intentat assassinar en el nom d’Al·là i no en sent cap culpa», diu una font penitenciària. Interior està revisant el programa amb ajuda d’experts i pròximament pretén posar en marxa una altra fórmula de tractament.
La pista del fertilitzant
La pista del fertilitzantKabul encara no havia caigut quan patrulles de la Guàrdia Civil visitaven una per una botigues de jardineria i magatzems d’abonaments d’agricultura. La campanya continua. Els guàrdies recorden als propietaris que han d’avisar si arriben compradors no habituals demanant molt fertilitzant. Amb el nitrat d’amoni que el compon i combustible, els terroristes fabriquen ANFO, l’explosiu que va derrocar un edifici i els seus ocupants a Oklahoma el 1995.
L’experiència catalana aconsella extremar la vigilància sobre els comerços. Els terroristes del 17-A van comprar sense control aigua oxigenada –un altre precursor d’explosius de venda limitada però, com es va veure, no ben controlada– per fabricar un tipus de bomba batejada per l’integrisme islàmic com a ‘mare de Satanàs’.
La prevenció policial intenta aturar dos tipus d’escenari, informen fonts del CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat): el «cop major» –concentració de mitjans i diversos terroristes, comunament amb entrenament militar, per a un atac generalment urbà– i el «cop menor», l’atac d’un terrorista solitari, sovint amb un simple ganivet, amb menys víctimes que el cop major, però amb molt alt efecte de dispersió del terror per la seva violència inopinada i imprevisible.
Alerta 4
Alerta 4Des de l’11S, Espanya ha patit dos atacs terroristes islamistes greus a Madrid i Barcelona (11-3-2004 amb 193 morts i 17-8-2017 amb 17), a més d’altres plans frustrats per volar l’Audiència Nacional amb un camió-bomba (2003), o atacar el Camp Nou amb un dron explosiu (2020).
Fa més de sis anys que som en alerta antiterrorista 4. El NAA (Nivell d’Alerta Antiantiterrorista) no varia a Espanya des del 26 de juny del 2015. Va pujar a 4 després d’un ‘Informe de Valoració’ (IV, els anomenen a Interior) sobre l’amenaça acumulada després de dos atemptats integristes islàmics a Kuwait i Somàlia i, sobretot, el metrallament de turistes aquell mateix dia a la platja tunisiana de Susa. Sis mesos abans, el 7 de gener, havia sigut atacada la revista ‘Charlie Hebdo’.
‘Patrullatge’ a les xarxes socials
El Pla de Prevenció i Protecció Antiterrorista, l’instrument normatiu per a la determinació del nivell d’alera, va néixer amb tres nivells el 9 de març del 2005. Des d’aleshores Espanya ha sigut sis vegades al nivell 1, cinc al nivell 3 i deu al nivell 2. El 27 de maig del 2015 el pla va canviar i es van establir cinc nivells. La major part del temps transcorregut des de la primavera del 2005 aquest país l’ha passat al segon esglaó d’alerta: Ja han passat 79 mesos en un grau d’alta vigilància d’infraestructures crítiques, centres de decisió, centres sanitaris, multituds i subministraments, multiplicant Interior la seva xarxa d’ulls fins i tot amb els guardes privats de les empreses i ‘hubs’ de transport.
Notícies relacionadesAquesta prevenció policial es complementa amb patrullatges a les xarxes socials, on els adoctrinadors i la propaganda gihadista estan migrant: la victòria a l’Afganistan ja no es ven a WhatsApp, ni Telegram, ni Facebook, ni Twitter. L’Europol va visitar els administradors d’aquestes xarxes per advertir-los del que allotjaven.
Ara els vídeos de matances de militars de l’ANA (Autoritat Nacional Afganesa) aquest estiu per talibans es refugien a Snapchat i TikTok, segons les mateixes fonts. És el mateix espai virtual que acull fotos jactancioses d’integristes afganesos posant amb material militar i sofisticat que va deixar l’ANA després que 309.000 soldats teòricament ben armats i formats pels EUA fugissin de 75.000 guerrillers la principal arma dels quals, més que el kalàixnikov, ha sigut el seu fanatisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
