20 conceptes tecnològics per estar al dia

Xarxa social nord-americana llançada el 2020. El seu model es basa en xerrades d’àudio en directe, creant sales que funcionen com conferències. A diferència dels podcasts, el que s’hi emet no queda gravat. Tot i que ha perdut pistonada en els últims mesos, el seu auge ha incentivat l’àudio com a nou camp de batalla entre les grans plataformes. Facebook, Twitter i Reddit ja han tret o preparen els seus productes rivals.

Xarxa social propietat de l’empresa xinesa ByteDance. El seu format és de vídeos curts de fins a 60 segons de durada. Hereva de la xinesa Douyin, és el fenomen social dels últims anys i es calcula que acumula 689 milions d’usuaris mundials al mes.

Plataforma de retransmissions de vídeo en directe propietat d’Amazon. Tot i que el seu ús es va popularitzar en el món dels videojocs s’ha estès a altres camps, des de la gastronomia a la xerrada política. Els creadors de contingut poden cobrar a través de les aportacions dels seus seguidors.

Fórmula matemàtica que recull una seqüència d’instruccions. Permet portar a terme processos d’aprenentatge automàtic per resoldre problemes.

Fenomen tecnològic en què per analitzar, gestionar i emmagatzemar un gran volum de dades es requereixen processadors informàtics. La quantitat de dades generades pels ciutadans amb la seva activitat creix constantment, cosa que requereix millors màquines per capturar-les, estudiar-les i extreure’n informes estadístics que revelin patrons de conducta.

Conjunt d’algoritmes d’aprenentatge automàtic que assimilen i interpreten dades utilitzant xarxes neuronals. Ha permès el reconeixement de visió i àudio per computador, cosa que ha donat lloc a productes com els assistents Siri o Alexa.

Capacitat d’un sistema informàtic d’interpretar i aprendre dades externes i utilitzar-les per resoldre problemes. L’IA és una branca de les ciències computacionals que es pot aplicar per a l’automatització de processos, el reconeixement de patrons, l’elaboració de diagnòstics o el control de sistemes. S’utilitza en múltiples camps, des de les xarxes socials i aplicacions de software per reconèixer els nostres interessos i recomanar-nos nous productes a videojocs o el sector sanitari i enginyeria.

També conegut com a ‘aprenentatge automàtic’, forma part de l’IA. És la capacitat informàtica de les màquines d’utilitzar les dades per extreure conclusions i prendre decisions de forma autònoma, sense participació humana.

La computació al núvol és un paradigma que permet oferir serveis majoritàriament a través d’Internet. Funciona com a espai virtual d’arxivament de dades i capacitat de computació. És l’arquitectura que sustenta la prestació de serveis tecnològics.

Tècnica d’IA que utilitza una recopilació de vídeos reals per crear un vídeo fals en què se suplanta la identitat d’un tercer. A través d’algoritme d’aprenentatge automàtic es poden crear imatges falses molt realistes. Tot i que s’ha utilitzat en el cine i la publicitat, el seu ús i perill principal és en la pornografia no consentida.

Tècnica informàtica en què l’atacant es fa passar per una altra persona per guanyar-se la confiança de la víctima (persones o empreses), enganyar-la i explotar les seves vulnerabilitats. Es pot tractar d’un correu electrònic d’urgència en què es fan passar pel vostre banc; si accediu a l’enllaç fals pot servir perquè l’atacant implanti un virus al vostre ordinador per portar a terme un frau, robar contrasenyes o sabotejar el sistema.

Virus informàtic que infecta el sistema operatiu de la víctima i segresta dades d’importància o inutilitza el dispositiu per demanar-ne a canvi un rescat econòmic.

La criptomoneda amb més valor. Aquest projecte de codi font obert va ser creat el 2008 per Satoshi Nakamoto. Es desconeix si darrere d’aquest pseudònim s’amaga una persona, un col·lectiu o una agència d’intel·ligència. Bitcoin funciona com a sistema de pagament descentralitzat i és el primer cas d’aplicació pràctica de la tecnologia blockchain. El valor actual de cada unitat està per sobre dels 46.500 euros. L’any passat es va disparar el 300%. Grans inversors com el magnat propietari de Tesla, Elon Musk, o el director executiu de Twitter, Jack Dorsey, recolzen el projecte. En vista de l’augment de la seva popularitat, cada vegada més empreses s’han obert a permetre el pagament amb Bitcoins, entre aquestes Banco Santander o Mastercard.

(‘cadena de blocs’) Estructura digital de dades en què la informació s’emmagatzema en blocs encriptats. Cada bloc està vinculat amb els altres de la cadena, per tant, si es vol modificar la informació d’un bloc s’haurà de modificar la de tots els altres que formen la cadena. Això garanteix que l’emmagatzematge, la transmissió i la confirmació de dades siguin descentralitzats i privats. És l’arquitectura bàsica sobre la qual se sustenten les criptomonedes. Es considera una tecnologia revolucionària.

Plataforma principal de comerç de criptomonedes que en permet l’emmagatzemament i la transacció. La companyia va ser fundada el 2012 i aquest abril va sortir a la borsa, i això apunta a reforçar la tendència de les criptodivises. Té més de 43 milions d’usuaris arreu del món. La seva capitalització actual ronda els 60.000 milions de dòlars.

Actiu digital xifrat que funciona com a divisa alternativa. Aquest mitjà utilitza la criptografia per assegurar transaccions privades i verificar-ne l’autoria. Les primeres intencions de crear una moneda digital descentralitzada –que no requereixi la regulació de mitjancers com els bancs centrals– va sorgir per primera vegada el 1983. El seu funcionament privat es basa en la tecnologia blockchain (‘cadena de blocs’). Actualment existeixen centenars de criptomonedes, però cap de tan coneguda i avalada com el bitcoin.

Criptomoneda llançada el 2013 com a sàtira i per explotar la popularitat creixent de les divises digitals. Per això, la seva imatge és un gos shiba inu, conegut per ser utilitzat en un popular mem. El funcionament és calcat al de bitcoin. Més enllà de ser una broma, dogecoin no té cap ús real. Tot i així, ha captat una gran base de fans gràcies al recolzament de figures com Elon Musk i s’ha convertit en un instrument d’especulació. Aquest 2021 ha disparat el seu valor i ha arribat als 0,52 dòlars la unitat. Fa uns mesos no arribava ni al centau.

Plataforma de codi font obert que permet contractes intel·ligents. També basat en el blockchain, és un espai virtual amb múltiples usos, ja que funciona com a infraestructura per a criptomonedes, finances, mercats descentralitzats, videojocs en què pots comprar o vendre actius i, fins i tot, per a sistemes de vot electrònic impossibles de piratejar. La plataforma té la seva pròpia divisa, ether, que va crear i va posar en circulació per recolzar i revaloritzar el projecte. El seu valor és actualment de 3.356 euros per unitat.

A diferència dels diners tradicionals, les criptomonedes són limitades. Bitcoin, per exemple, té 21 milions d’unitats. Al sistema blockchain, perquè es pugui fer una transacció, ha de ser validada i processada per tots els blocs de la cadena. Des del 2009, cada 10 minuts es crea un bloc xifrat amb monedes dins. Per desxifrar el bloc cal que ordinadors resolguin les complexes fórmules matemàtiques que, com una endevinalla, protegeixen la moneda. Aquest procés es coneix com a mineria i s’ha criticat pel seu elevat consum elèctric. Tot i que cada criptomoneda té un minatge diferent, serveix perquè la xarxa continuï sent segura i estable.

Actiu digital criptogràfic que està transformant el col·leccionisme d’art i béns digitals. Aquesta tecnologia funciona com el registre únic d’una obra, cosa que fa que no es pugui intercanviat. Quan es marca amb un NFT una obra digital –ja sigui un dibuix, un vídeo o un mem– se la converteix en una cosa única, rara i indivisible, que rellança el seu valor al mercat. Això permet diferenciar l’obra marcada de l’obra digital tradicional, que circula per Internet gràcies a la seva facilitat per copiar-se i compartir-se, i afegir-se a la lògica del col·leccionisme. Gràcies als NFT s’han pogut vendre mems per valor de mig milió de dòlars.