El que la sèrie ‘Sex education’ explica als adolescents (i els instituts no)

Formar el professorat

«Per mi la clau és formar el professorat», assegura Lojo. «Cada centre ha de reflexionar sobre com abordar i incloure l’educació sexoafectiva en el procés educatiu. Ha de ser transversal, amb classes per tractar qüestions específiques i amb

«Sobre educació sexual passa una cosa molt estranya, tant a les escoles com a la sèrie, i és que ve algú de fora a impartir unes hores», diu la fisiosexòloga Marta Torrón, coautora del llibre ‘Tu cuerpo mola’. «Els estudiants ho llegeixen com que la sexualitat és una cosa tan rara o complexa que l’ha d’ensenyar algú molt expert». Per això considera «important que siguin els professors qui ho assumeixin»; i que a classe parlin tant de «l’anatomia i l’important que és tenir plaer» com dels planetes.

A Espanya, el sistema educatiu «obvia l’ensenyament d’aspectes clau per a les relacions interpersonals que són la base d’una sexualitat segura i saludable: el respecte, l’empatia, la comunicació assertiva, l’acceptació de les diferències individuals i la diversitat...», afegeix Irene Bedmar, psicòloga i sexòloga clínica.  

Per ella, «una de les conseqüències més negatives de l’herència de models de sexualitat obsolets és la gran desinformació al mantenir, generació rere generació, tòpics i falses creences al voltant de les relacions afectives». Això, indica, desemboca en problemes com la violència masclista, i també «en trastorns anímics tan seriosos com la cronificació de l’ansietat, la depressió, i fins i tot l’increment de les taxes de suïcidi en l’adolescència».

Espais segurs per parlar

A la sèrie els adolescents troben espais segurs per plantejar els seus dubtes, primer gràcies a la clínica sexual muntada pels protagonistes, l’Otis i la Maeve. Després, amb algun professor aliat. I una mica menys, amb la terapeuta sexual quan la tenen. Amb els adults visitants sempre costa més.   

«En la majoria dels casos, els adolescents miren d’aclarir les seves inquietuds a internet o entre els seus iguals; en d’altres, poden tractar el tema puntualment al centre educatiu o aprofitant alguna xerrada. Poques vegades és amb la família o adults de confiança», diu Ana Yáñez Otero, directora de l’Institut Clínic Extremeny de Sexologia (ICEXS).

Per això és important portar als centres algunes de les lliçons de la sèrie:  

1/ L’ús del preservatiu per prevenir embarassos i ITS –en els últims anys han repuntat aquestes infeccions–. Yáñez Otero explica que molts adolescents no utilitzen adequadament els mètodes contraceptius, «bé per falta d’educació i percepció de risc, per tenir informació errònia o per no responsabilitzar-se del seu accés».

2/ El sexe és agradable tot i que no sigui vaginal o anal. A la sèrie veiem com un noi aprèn que el sexe vaginal no és l’única via perquè la seva parella arribi a l’orgasme. I un personatge tetraplègic explica a quines zones del cos té plaer. 

3/ Hi ha diferents orientacions i identitats no normatives. Una mica confús, un estudiant es masturba amb el pòster d’una dona i un home. Un personatge homosexual li explica a un altre com s’ha de fer una lavativa. I veiem nois agradant-se maquillats i a noies intimant entre elles sense que se les sexualitzi.

En l’última temporada també hi ha una persona trans no binària. Tot positiu, perquè del que no es parla, no existeix. «La invisibilització de la diversitat afectivosexual causa una gran quantitat de problemes. Els menors que creixen sense models positius desenvoluparan carències i problemes de legitimitat respecte a la seva identitat», assegura José A. M. Vela, coordinador del Servei d’Orientació i Recolzament a joves LGTB+ del Cogam. «Si en la ficció només veuen personatges cis-hetero, acaben assumint que això és el més normal». Així, «les persones no normatives poden ser forçades a mantenir-se amagades». Mostrar la diversitat afectivosexual «no és més que reproduir una realitat que ja existeix».

4/ Diversitat de cossos (i això inclou les vulves i els penis) i autoconeixement. L’estudiant Aimee Gibbs descobreix que la seva vulva és normal tot i que no s’assembli a les que ha vist fins ara. En un altre episodi, l’Otis l’anima a masturbar-se per conèixer-se i saber què li agrada en el sexe. Fins aleshores, només s’havia preocupat pel plaer de les seves parelles.

Marta Torrón explica que les dones desconeixen el seu cos fins i tot sent adultes: «Arriben a la consulta i al·lucinen amb el més bàsic perquè mai s’havien mirat». O desconeixien que podien contraure la musculatura del sòl pelvià. Així que moltes arrosseguen problemes crònics, com el vaginisme, també mostrat en la sèrie.

5/ Si t’arriba una foto d’un dels teus companys despullats no riguis, imposa’t. La sèrie no criminalitza l’anomenat ‘sexting’. Però en un episodi a diversos estudiants els arriba la imatge d’una vulva que es converteix en motiu de burla. Fins que les companyes capgiren la situació apropiant-se’n al crit de: «És la meva vagina». Bon exemple de sororitat.  

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

6/ La virginitat no existeix. Recorden que és un constructe social, tot i que molts personatges hi estiguin obsessionats.

I 7/ La teva mare també té sexe. La mare de l’Otis és terapeuta sexual. Parla de sexe sense embuts amb el seu fill i exerceix la professió a casa seva, que és plena de material sexual. Aquí donen per fet que mares, pares i professors també són persones sexuals.