La febre de l’anime: ¿per què el manga i l’animació japonesa arrasen entre els joves?

Que el manga (il·lustracions) i l’anime (dibuixos animats) estan vivint un moment infecciós ho saben bé la Clara, de 9 anys, i l’Abril i elMiquel, d’11, amics de Barcelona que s’han contagiat d’aquesta «gran passió». L’Abril i el Miquel van començar a interessar-se per l’anime «al final del confinament» perquè s’havia convertit en recurrent tema de conversa «entre els amics i també a internet». I parlaven tant del tema que la Clara també va acabar tafanejant a Netflix el que els tres qualifiquen com un gènere que actua com «una mena de finestra a un món diferent, fascinant, exagerat, xocant i alhora divertit» i que durant una estona els fa «oblidar-se absolutament de tot».  

«És cert que alguns, no tots, són violents, però tot és tan passat de voltes que la majoria de les vegades no t’ho pots prendre seriosament», afirmen. L’única objecció que la Clara, la benjamina, li posaria al gènere (però només si fos obligatori) és que potser li agradaria que hi hagués «més noies protagonistes» i «menys personatges en pla sexi». No obstant, diu, li encanta l’anime, conèixer els seus codis secrets i fins i tot que la identifiquin com a «otaku». ¿Saben? El vell insult és avui un adjectiu amb pedigrí entre fans.

«Jo no soc un ‘otaku’ extrem, soc només ‘otaku’», reivindica, per la seva part, el Josep Maria, de 13 anys. Aquí van unes línies d’informació de servei generacional: la paraula ‘otaku’ té una tradició ominosa, sobretot al Japó, perquè remet a gent obsessivament malaltissa que no surt de l’habitació i és al·lèrgica a un mínim d’higiene. No obstant, per als més joves només és sinònim d’«amor» pel gènere. «El que no ens agrada és que la gent digui que els ‘otakus’ són rarets i no es dutxen, perquè no és veritat», especifica l’Abril amb certa indignació.

Més enllà de diferenciacions semàntiques, tant experts com editorials, botigues especialitzades i acadèmies de dibuix confirmen aquesta pujada de la febre pel còmic japonès. El diagnòstic és unànime: cada vegada es llegeix més manga i es mira més anime. De fet, les seves fogonades són per tot arreu. N’hi ha prou amb aixecar la vista –i conèixer una mica els codis d’aquesta societat secreta cada vegada més ‘mainstream’– per detectar gent vestida amb marxandatge de ‘L’atac als titans’, descobrir botigues plenes de ‘funkos’ (ninotets) de ‘My Hero Academia’ i trobar posts de ‘Haikyuu!!’ al mur de Twitter.

‘Fets diferencials’

Està clar que la cultura ‘otaku’ no és una cosa nova a Occident. L’univers que va crear Osamu Tezuka al Japó als anys 60 amb el manga ‘Astro boy’ i l’anime ‘Jungle Emperor Leo’ ja va viure un ‘boom’ als anys 90. Diferents generacions, de la X a la Z, han crescut veient sèries com ‘Dr. Slump’, ‘Bola de Drac’, ‘Inuyasha’, ‘One Pice’ i ‘Doraemon’, així com les pel·lícules de l’Studio Ghibli. Fa més de dues dècades que se celebra el Saló del Manga, que començarà divendres. I Norma Comics publica mangues des dels anys 90. Llavors, ¿què hi ha llavors de nou?

El consens és que el gènere ha entrat en bloc en el gran públic. Segons una enquesta realitzada als EUA per la plataforma d’anime en ‘streaming’ Crunchyroll, només el 6% dels nascuts entre mitjans dels 90 i principis dels 2000 no sabia res d’anime, a diferència de la generació anterior, en la qual el percentatge ascendia fins al 27%.

A l’acadèmia de dibuix Taure, al barri de Gràcia, no remenen estadístiques, però tenen ben presa la temperatura al fenomen. Fa tot just cinc anys, només el 10% dels alumnes rebien classes de manga, la majoria adolescents grans i adults. Avui, aquest gènere concentra entre el 60% i el 70% de l’alumnat, que és paritari i que ara té una mitjana d’edat més baixa que abans, explica Joss Buruil. «Ara venen nens i nenes a partir dels 7 o 8 anys –afegeix–. De la nit al dia hi ha hagut un ‘boom’ brutal, l’interès s’ha disparat de manera exponencial, tot és manga-manga-manga». ¿I les raons? «Crec que la pandèmia va ser el caldo de cultiu i que Netflix ha actuat com a gran disparador».   

    

També hi està influint, diuen els coneixedors del gènere, que ara arriba a Espanya molt més contingut que fa 20 anys. Des de Norma Comics, capitans en el gènere, afirmen que l’anime i el manga són ara tan diversos a Espanya com ho han sigut sempre al Japó. «L’oferta és tan extensa i tan diversificada que pot atraure qualsevol persona», expliquen des de l’editorial. De fet, als EUA, la demanda d’anime s’ha incrementat el 31% només l’últim any, segons Parrot Analytics.

Netflix i Crunchyroll

Clau en tot aquest formiguer ha sigut el paper de plataformes de ‘streaming’ com Netflix i Crunchyroll –dedicada únicament a la distribució d’anime–, que han acostat centenars de sèries de tota mena al públic occidental. Amb cinc milions de subscriptors en tot el món, Crunchyroll ofereix pràcticament tots els animes emesos al Japó i els posa a la carta una hora després de la seva emissió.

Anys enrere, els nens i joves catalans, per exemple, només podien veure un grapat de ficcions japoneses al Super3 i el 3XL. Ara, no obstant, l’àmplia oferta creix encara més amb un ventall de pàgines pirata que Oriol Estrada, responsable de Continguts del Saló del Manga, considera que són igualment clau per explicar aquesta nova explosió. En aquestes pàgines, els usuaris troben un extensíssim catàleg a cost zero, amb bones i ràpides traduccions i alta qualitat de vídeos. Vaja, que tothom que tingui un dispositiu electrònic pot veure el seu anime preferit, aquell que no fan a la tele. 

Més diversificació

Precisament l’augment de la diversificació de l’oferta explica un altre dels fets diferencials del moment: ara més nenes i noies s’interessen per les produccions japoneses, que, tot s’ha de dir, sempre han sigut més amigables amb el públic femení. «El còmic occidental no ha donat tradicionalment la benvinguda a les noies, però el manga sí», afegeix Estrada. Tant des de Norma Còmics com des de les Galeries Maldà –la gran zona franca friqui de Barcelona– asseguren que la meitat de la clientela són dones o nenes. «Ara hi ha una major i millor representació femenina en les històries que ens arriben», explica el Joaquín, dependent en una de les botigues.

Polvoritzant clixés, Mònica Rex, membre d’ACDComic i redactora de la web especialitzada ‘Zona Negativa’, assegura que on més ha après d’«igualtat i feminisme» ha sigut amb el còmic japonès. «El bo i el dolent del gènere és que hi ha de tot». És cert, diu, és que existeixen ficcions que utilitzen les dones com a esquer –com a exemple hi ha tots els animes que mostren personatges femenins sexualitzats sense personalitat per cridar l’atenció dels adolescents homes–, però també es tracta d’un gènere en el qual les nenes troben personatges femenins rics, complexos i ben construïts amb els quals es poden identificar. 

A més, explica l’especialista, en els últims anys hi ha hagut un gran «esforç editorial» per enriquir i diversificar continguts i el públic més jove ha trobat en l’anime un entreteniment que «no és infantil però tampoc adult», en el qual s’expliquen històries emocionals i dramàtiques, amb conflictes generacionals, històries de superació i rerefons complexos «que els fan sentir més grans».

I després, és clar, hi ha el factor estètic. L’anime i el manga tenen una estètica molt diferenciada i altament viralitzable que, més enllà de les disfresses, enamoren per la indumentària i els pentinats. L’estil de dibuix, les vinyetes i les seqüències dels animes són molt atractius. Per això no és estrany que alguns ‘fan arts’ (aportacions creatives dels seguidors sobre una sèrie o personatge) a Twitter i Instagram tinguin desenes de milers de ‘likes’, igual que alguns vídeos de TikTok, que acumulen milions de visualitzacions. Sí, les xarxes socials s’han convertit en un gran aliat i en un fabulós amplificador publicitari.  

El factor xarxes socials

Notícies relacionades

‘Akira’: la pel·lícula amb què el Japó va conquistar el món

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

A TikTok, precisament, el ‘hashtag’ #anime té, atenció, 549 mil milions de visualitzacions. I títols de furiosa popularitat com #haikyuu, #myheroacademia, #attackontitan i #demonslayer registren una mitjana de 34 mil milions de clics. A més, tot i que no sigui tan massiu, a les xarxes socials com Tumblr o Reddit hi ha diàriament discussions, debats i contingut creat pels fans sobre els nous capítols de la majoria de títols. Oriol Estrada apunta que perquè un anime destaqui per sobre d’altres se n’ha de parlar a les xarxes socials i que els fans creïn des de mems fins a debats. «Les tendències es forgen a les xarxes socials i, avui dia, fins i tot els més petits els fan un cop d’ull», explica.

Els mangues es consumeixen ràpidament i són molt visuals, a més d’econòmics. És per això que, segons Norma Còmics, són tan atractius per als nens petits, fins al punt que de vegades es converteixen en l’únic producte literari que consumeixen per plaer. Per Rafel Sabater, de la botiga Sabadell Comics, la fascinació del gènere es deu que «sempre ha sigut molt més transgressor que els còmics de superherois nord-americans, els de Tintín o els d’Astèrix». A més, apunta Estrada, els mangues i animes enganxen perquè, al cap i a la fi, «els continguts, amb estètiques i històries definides, es dissenyen per agradar». ¿Volen saber una curiositat? Si alguna vegada s’han preguntat per què els personatges dels gèneres més populars japonesos presenten uns trets facials tan deslocalitzats i estandarditzats, aquí tenen una resposta. «Segurament els dibuixen així per arribar a més públics fora del Japó –afirma Mònica Rex–. Sempre han sigut molt bons amb el màrqueting».