SALÓ DEL MANGA 2021
El manga i l’anime esvaloten la moda: tints impactants, personatges icònics i picades d’ullet del gènere
El ‘boom’ del còmic japonès agita les tendències de moda, que es propaguen de forma infecciosa per Instagram i TikTok
Quan el Japó va inaugurar l’era Meiji el 1868, no només va abraçar un nou règim i una revolució a tots els nivells. També es va obrir a l’exterior i va començar una fructífera relació que va canviar per sempre els gustos estètics a un costat i un altre del planeta. Perquè allò va ser un intercanvi. Van Gogh o Toulouse-Lautrec van incorporar a les seves obres les estampes Ukiyo-e, els seus colors i composició, precedint els quimonos de Fortuny, les avantguardes i els particulars homenatges a les altres cultures de Picasso o Miró. Europa estava tan fascinada amb Orient com el Japó amb Occident: els nipons van portar els gustos de l’Anglaterra victoriana als seus gravats, en els quals apareixen figures amb roba occidental, trens i estructures metàl·liques símbol d’indústria i progrés. Va ser també llavors quan va néixer el manga, una de les tres grans tradicions d’historietes del món, al costat del còmic nord-americà i la bande dessinée francobelga (sense oblidar el tebeo espanyol o el fumetto italià).
Sobra dir que el manga és una enorme indústria editorial amb revistes setmanals i herois per a totes les edats i amb rèpliques en les sèries d’animació (anime), pel·lícules, novel·les, videojocs i, per descomptat, moda. I tot i que va néixer segles enrere i va conquistar el globus a partir dels anys 80, el seu gran artífex després de la Segona Guerra Mundial va ser Osamu Tezika, «el déu del manga», que va difondre massivament el seu consum com a mitjà d’entreteniment popular basant-se en les tècniques cinematogràfiques i en genis de l’animació com Walt Disney.
Va ser Tezika qui va convertir les vinyetes rígides en els ‘story-manga’ de llarga durada, amb trames complexes i elaborades. I d’allà tot un univers amb un gran impacte en la moda: no només del manga al carrer, també del carrer i les passarel·les al manga, com la moda victoriana, que segueix present a les historietes de Kuroshitsuji, Gosick o els personatges de Chobits creats per les quatre dibuixants del col·lectiu CLAMP.
Anime i moda ràpida
Tan potent és l’estètica manga que els dibuixos es van fer de carn i ossos en forma d’‘otakus’, terme originat en els 80 pel ‘boom’ de l’anime a les escoles japoneses, amb el districte d’Akihabara a Tòquio com a centre dels ‘maid’ cafès i les botigues especialitzades en manga i videojocs retro. Però també a Occident s’abracen els estilismes anime. Amb roba, complements, perruqueries especialitzades a tallar el cabell a la imatge dels personatges, cabells acolorits, i col·leccions als temples de la moda ràpida.
Com Bershka, que des de principis d’any n’ha llançat algunes d’anime: va començar amb el xandall i el tie dye dedicat a la famosa saga Naruto per continuar amb vuit peces unisex d’Evangelion (samarreta oversize, camisa, bermudes, bodi, dessuadora) i continuar amb la col·lecció estival i femenina de Sakura: la caçadora de cartes, sèrie per cert disponible a Netflix. Samarretes, minifaldilles, texans i mitjons en rosa i blanc, amb Sakura i els seus amics. I finalment ‘Bleach’, una col·lecció càpsula amb els personatges de Tite Kubo, molt urbana, en color negre i rosa, amb samarretes, dessuadores i pantalons que remeten als anys 90.
Una estètica cridanera i altament viralitzable, amb impacte infecciós a Instagram i TikTok i que casa a la perfecció amb el ‘boom’ del gènere entre els més joves després de la seva arribada a plataformes com Netflix. Impossible resistir-se a les samarretes dels seus grans títols. Impossible no imitar els estilismes manga de Rosalía o sucumbir davant les col·leccions d’Uniqlo de Billie Eilish amb Murakami.
La firma japonesa, amb les seves col·leccions dedicades a la cultura nipona –des dels treballs de Mamoru Hosoda, director de l’estudi Chizu, fins al manga ‘Jujutsu Kaisen’ o l’anime ‘Demon Slayer’– és la meca per als amants d’aquest tipus d’animació. Cap dels grans grups de ‘fast fashion’ treballa el marxandatge japonès com Uniqlo, que en el seu interès per la unió entre moda, art i joventut patrocina programes per a joves i famílies en museus com el Macba de Barcelona o la Tate Modern de Londres.
De la passarel·la al manga
Però viatgem una mica en el temps. No gaire lluny: a aquella dècada dels 90 tan present en la moda. Ja llavors els mangaka (dibuixants de manga) es van inspirar en les passarel·les per als seus personatges, per a qui la roba juga un paper clau com a identificador.
Com Naoko Takeuchi, creadora de ‘Sailor Moon’ el 1991, un manga que va tornar a popularitzar el subgènere de les noies màgiques. En la seva preqüela ‘Codename Sailor V’, el personatge de Natsuna Sakurada és molt fan de Chanel i es vesteix amb els famosos ‘tweeds’ i cinturons dissenyats llavors per Karl Lagerfeld. Molt reconeixible és el vestit de la princesa Serenity, reinterpretació d’un disseny d’alta costura de Dior el 1992, realitzat per Gianfranco Ferré. Altres personatges de Sailor Moon també tenien relació directa amb noms com Thierry Mugler, Christian Lacroix i Yves Saint Laurent.
Homenatges de luxe
Avui les sèries manga viuen el seu millor moment en la moda, amb les marques de luxe celebrant el seu colorit i animació en roba i complements de Moschino i Prada. Louis Vuitton ha col·laborat amb l’artista d’anime Reggieknow per a les il·lustracions de la seva col·lecció primavera-estiu 2021. Gucci ha llançat la seva col·lecció càpsula de Doraemon per al Nou Any Xinès, col·locant el gat-robot en bolsos i samarretes. I en l’‘streetwear’, Supreme i Bape, Uniqlo i Adidas llancen sèries dedicades a Sailor Moon i Dragon Ball. Impossible resistir-se.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
