Barcelona, esclava del seu passat negrer, comença a demanar perdó

Hi havia una cadira buida en un imaginari cercle de teràpia de grup (per dir-lo d’alguna manera) perquè algun dia, que ja tardava, Barcelona s’assegués i encarés la catarsi de penediment pel seu passat com a ciutat d’esclaus (un de cada 10 barcelonins ho era fa sis segles) i, més encara, demanés perdó pel seu passat més recent com a potència negrera. A finals del segle XIX, quan altres països ja havien legislat l’abolició de l’esclavitud, les elits econòmiques de Barcelona es van oposar a perdre el combustible de les seves indústries d’ultramar, o sigui, els esclaus negres, en un encastellament numantí que es resumeix a la perfecció amb el que va dir el diputat català a les Corts i prohom de la indústria tèxtil, Josep Puig Llagostera, quan l’abolició era un clamor: «Enfonsem els principis, però salvem el país». Durant quatre dies s’ha programat al Born Centre de Cultura (BCC) un cicle de conferències i taules rodones sota un títol (perdó pel doble sentit del terme), captivador, Esclavisme a Barcelona, una història silenciada. No hi havia precedents de res igual en aquesta ciutat. Ha sigut una primera sessió de teràpia.

Celebren, en resum, els responsables d’‘Esclavisme a Barcelona, una història silenciada’ el pas fet pel Born Centre Cultura. El regidor de Memòria Democràtica va donar la benvinguda als conferenciants amb una promesa: que l’Ajuntament de Barcelona prendrà nota i prosseguirà en el seu afany que la ciutat sigui conseqüent amb el seu passat i ni l’edulcori ni l’amagui. Són moltes encara les cicatrius que als carrers de Barcelona recorden que aquesta va ser una ciutat d’esclaus i de negrers. No en va, el públic del Born ha sigut convidat a acomiadar les jornades amb un passeig per la ciutat. Així haurà finalitzat la primera sessió de teràpia. Sembla que en el futur se n’entreveu una altra, llavors en forma d’exposició al Museu Marítim. Tard, però sens dubte una gran idea.