Successió a Buckingham: l’exclusió de Meghan, Harry i Andreu complica el relleu d’Isabel II

 Des del seu retir a Windsor, la reina segueix al capdavant de les tasques essencials de la Corona i l’Estat. Els seus compromisos públics actuals ara per ara es redueixen a audiències virtuals. Les notícies en les últimes setmanes de problemes de salut, amb una revisió hospitalària i l’obligació de guardar repòs ordenada pels metges, són els avisos d’un declivi inevitable, amb limitacions que la interessada accepta de mala gana.

Isabel II està passant el cap de setmana a Sandringham supervisant els preparatius nadalencs, tradició a què no renunciarà. Això de quedar-se a casa i demanar la baixa laboral no forma part del seu caràcter. Abans de la pandèmia, el 2019, la reina, malgrat l’edat, va participar en 295 actes seguint la seva pròpia consigna que «necessita ser vista perquè hi creguin», com va dir una vegada. Aquesta presència física és part de la màgia de la monarquia. A això s’afegeix un sentit del deure que ningú ha posat mai en qüestió.

Els exclosos

La futura successió es va endurint de portes endins mentre s’ha anat alleugerint l’agenda de la sobirana. Augmenten les cites i compromisos, però el nombre de membres amb tasques oficials a la família reial s’ha reduït considerablement, com a part d’una reforma que recolza el príncep Carles. Serà ell, juntament amb Guillem i la seva dona Kate, els que assumeixin els papers principals, però altres membres també hauran de participar o s’hauran de retallar alguns dels 2.000 actes anuals a què acudeix la família reial. Certs plans apuntant al disseny de la institució en el segle XXI han quedat desbaratats per la sortida d’escena de protagonistes que formaven part de l’elenc. El palau de Buckingham ha de buscar reforços.

El dia de Nadal del 2017 es va publicar una foto dels ducs de Cambridge amb el príncep Enric i Meghan, que llavors era el seu promès. Eren a Sandringham i caminaven junts, en aparent bona harmonia, fent la passejada tradicional a l’església en aquesta data. Un titular en la premsa els va batejar com ‘Els quatre magnífics’, ‘The Fab Four’, amb una picada d’ullet en record als Beatles.

Els creients monàrquics van veure en la imatge la joventut i renovació de la Corona. Dos mesos després les dues parelles van posar en marxa un projecte comú, The Royal Foundation, agrupant les causes benèfiques a què dedicarien part dels seus esforços. La nova generació assumia més funcions i agafava el relleu en certes tasques. Fins i tot van fer viatges a l’estranger en nom de la Corona, que la sobirana ja no fa. Un any després els ducs de Sussex abandonaven el projecte, el país i la família reial.  

Andreu, desterrat i amagat

Mentre aquesta ruptura traumàtica tenia lloc i desencadenava la pitjor crisi des de la mort de Diana de Gal·les, la situació del príncep Andreu amb la justícia americana s’anava embolicant més i més. El duc de York viu desterrat, amagat a les residències emmurallades dels Windsor. A Nova York s’enfrontarà molt possiblement, la tardor que ve, a un procés civil per respondre de les al·legacions d’abús sexual de Virginia Giuffre quan tenia 17 anys, com a part de l’escàndol del cas Epstein. El que està considerat com el fill preferit de la reina ha sigut apartat definitivament de totes les funcions oficials.

Els mecanismes constitucionals en cas d’incapacitat de la monarca també es ressenten amb aquestes absències inesperades. Dels quatre membres de la família reial que formen part del Consell d’Estat, l’organisme encarregat d’assumir temporalment la majoria de les tasques de la direcció de l’Estat, el príncep Andreu i el príncep Enric, han quedat exclosos. Tot i que només fan falta dos consellers per actuar en cas d’impediment, s’estaria considerant l’ingrés d’algun altre membre de la família, com Camil·la Parker Bowles.

El protagonisme de Camil·la

La possibilitat de donar a la duquessa de Cornualla un paper més preponderant en la vida oficial de la família reial forma part de les discussions actuals segons alguna premsa britànica. L’especulació va guanyar força després d’un discurs recent de Camil·la fa només uns dies contra la permissivitat i normalització de la violència sexual contra les dones.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Les seves paraules van trobar ressò i ressonància en sectors de la societat sovint indiferents als discursos dels ‘royals’. La presència pública de qui un dia es convertirà en la consort del rei és cada vegada més habitual. La seva ha sigut una transició lenta i mesurada, des dels dies que, com a amant del príncep, i especialment després de la mort de Diana, es va convertir en la dona més detestada del país. Camil·la no només es va casar el 2005 amb l’hereu al tron, sinó que ha anat incrementant el seu paper en els actes de la Corona.

¿Futura reina o princesa?

Isabel II, que durant molts anys havia prohibit la seva presència a qualsevol lloc on ella anés, l’ha acabat acceptant fa temps. La reina la podria incloure com a nou membre del Consell d’Estat, cosa que passarà de tota manera quan Carles es converteixi en rei. En aquest moment, Camil·la rebrà un nou títol, encara no especificat clarament. En el moment del seu matrimoni, quan l’hostilitat de la societat cap a la parella era molt gran, es va aclarir, mirant d’apaivagar els ànims, que la duquessa passaria a ser «princesa consort». Clarence House insisteix que no hi ha canvis en aquesta qüestió. Els experts constitucionalistes expliquen, no obstant, que Camil·la es convertirà en reina consort automàticament quan Carles arribi al tron. Modificar això requeriria canviar la llei, un procés complicat que establiria un precedent. Si s’arribés a fer podria repercutir en la duquessa de Cambridge, quan Guillem succeeixi el seu pare.