TERRITORI ‘VINTAGE’
Spice Girls, us demanem perdó: així va triturar el rodet mediàtic el grup de noies dels 90
Un documental denuncia la injusta malvolença que es va abocar sobre la banda femenina a la qual es culpabilitzava de tot, fins i tot dels embarassos d’adolescents
Els agents Bob i Chris Herbert, a principis de març de 1994, van aconseguir convocar prop de 400 noies en una audició que va canviar per sempre els fonaments de la indústria. El seu objectiu era clar: davant el rutilant èxit de Take That, era urgent crear una banda pop més descarada i pròpiament femenina. D’aquesta manera tan prefabricada van sorgir les Spice Girls. Però, a diferència del que es pot arribar a pensar, aquelles ambicioses cinc joves que van inspirar tota una generació mai van estar lligades a res ni ningú. Més aviat al contrari. Prova d’això és que, a part de contribuir en la composició de tots els seus temes, una de les primeres decisions que van prendre va ser acomiadar els Herbert, els seus descobridors i primigenis mànagers.
Tan aviat Geri, Mel B, Victoria, Mel C i Emma van fitxar Simon Fuller com el seu nou representant, l’engranatge es va posar realment en marxa. El segell Virgin Records va advertir immediatament que podien ser una mina d’or. I així va ser. El juliol de 1996, el seu primer ‘single’, ‘Wannabe’, va arribar al número 1 a 37 països (al Regne Unit es va mantenir durant set setmanes consecutives al cim). I seva posada de llarg, ‘Spice’, va vendre 23 milions de còpies al món i es va convertir en l’àlbum més venut de la història per un grup format exclusivament per dones. La ‘spicemania’ semblava imparable.
Un sòlid exèrcit
Rècords a part, encara hi ha gent que considera que seu crit de guerra, «¡Noies al poder!», responia a un mer estratagema de mercat. En realitat ho va ser: astutament van explotar l’eslògan comercialment i, només el 1997, van generar més de 300 milions de lliures en patrocinis. No obstant, que abracessin públicament aquesta proclama fa un quart de segle resulta d’allò més plausible. Mai està de més recordar que en aquella dècada feminisme era una paraula empestada i gairebé ningú coneixia què dimonis volia dir sororitat. «Hem creat un moviment; som més que un grup. És com el feminisme dels 60 revitalitzat per als 90. Però aquesta vegada pots portar sostenidor, tot el maquillatge que vulguis, continuar sent intel·ligent i tenir collons», explica Geri en la sèrie documental Spice Girls: el precio del éxito’, produïda per Channel 4 i actualment disponible a Movistar+.
Juntes van ser imparables. En certa manera, van formar un sòlid exèrcit de dones apoderades que es protegien les unes a les altres dels atacs sexistes que rebien pràcticament cada dia. Però la situació va empitjorar el novembre de 1997, just quan van prescindir dels serveis de Fuller. Per aquelles dates, la premsa britànica sensacionalista es va posicionar descaradament del costat de l’exrepresentant. Fins i tot es va creure que era cert el rumor que la càndida Emma havia mantingut una relació sentimental amb ell.
I Geri va claudicar
De la nit al dia, la campanya mediàtica es va girar contra elles amb una infinitat d’informacions que destil·laven un masclisme inadmissible en els nostres dies. Com Mel C va apuntar a principis d’aquest any en una xerrada que va mantenir amb el presentador Zane Lowe: «Com a jove dels anys 90, no estaves acostumada que la gent opinés tant sobre tu, que critiquessin el teu aspecte, la teva forma de vestir, el teu comportament, si tenies talent o no. Va ser dur. No només t’afecta a tu, sinó també a la teva família i els teus amics». La primera víctima no va tardar a arribar. El 31 de maig de 1998, superada per l’escrutini públic i les burles constants dels rotatius, Geri va claudicar. Molts ho van considerar com una traïció, però tenia motius de sobres per fer-ho.
Culpables de tot
Notícies relacionadesCom a bones professionals, la resta va prosseguir a l’estiu de 1998 amb el seu ‘tour’ pels Estats Units. Tant Victoria com Mel B van actuar gestant els seus primers fills. Però en lloc de celebrar la notícia, diversos mitjans les van assenyalar com les culpables de l’augment d’embarassos entre adolescents al Regne Unit. És igual el que fessin: l’antipatia funcionava la mar de bé als quioscos.
L’1 de novembre del 2000, ‘Forever’, el seu tercer llarg com a quartet, no va despertar el mateix interès que els anteriors. Així que, plenament conscients que la màgia s’havia esfumat, l’any següent van dissoldre el grup per centrar-se en les seves carreres en solitari. Hi va haver dues gires més: una entre 2007 i 2008 amb totes les integrants i una altra el 2019 sense Victoria. A més, per descomptat, de la seva icònica actuació a la gala de clausura dels Jocs Olímpics de Londres el 2012, l’última vegada que van cantar les cinc juntes. Ningú sap del cert si tornaran. Però si arriba el dia, sens dubte, es mereixen una disculpa. El que van patir quan eren a dalt de tot, es miri per on es miri, va ser una injustícia supina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.