Ghislaine Maxwell: arriba l’hora de la veritat per a la senyora Epstein
El judici contra la que va ser parella, amiga i associada del depredador sexual Jeffrey Epstein comença aquest dilluns a Nova York
En les pròximes sis setmanes s’abordarà si, entre 1994 i el 2004, quan tenia una relació amb el multimilionari, va conspirar amb ell per traficar amb menors
La de Ghislaine Maxwell va ser durant 58 anys una vida perfecta per a les cròniques de l’alta societat o el paper cuixé: va néixer a França, al bressol d’or que va crear per a ella i per als seus vuit germans el magnat editorial britànic Robert Maxwell; es va educar a l’elit d’Oxford; mantenia contactes a Londres i Nova York amb el més granat de la política, l’acadèmia, l’empresa i fins i tot la reialesa i vivia amb una intensa agenda social en què desplegava el que s’ha descrit com a intel·ligència, encant, sentit de l’humor i seguretat en ella mateixa... Era una vida de mansions, festes i gales; de viatges en avions privats, diners, restaurants de luxe i roba de disseny, i fins i tot d’una aventura filantròpica per conscienciar sobre els oceans que la va portar a col·laborar amb les Nacions Unides.
En l’univers privat d’aquesta dona, no obstant, hi havia una cosa infinitament més tèrbola i fosca: reclutar i preparar noies menors d’edat perquè n’abusés sexualment Jeffrey Epstein, que durant un temps va ser la seva parella i després va quedar com a amiga i gestora de propietat. Això és almenys una de les acusacions a Maxwell en un procés penal que arrenca demà a Nova York, un judici envoltat d’expectació.
Jurat popular
La seva culpabilitat o innocència en quatre dels sis càrrecs que la fiscalia li va imputar després de localitzar-la i arrestar-la fa 16 mesos a l’idíl·lic enclavament de Nou Hampshire en què s’havia refugiat la decidiran els 12 membres d’un jurat popular. Concretament –i després que s’hagin postergat per a un judici posterior dos càrrecs per perjuri–, en les pròximes sis setmanes s’abordarà si entre 1994 i el 2004, quan tenia una relació amb Epstein, Maxwell va conspirar amb ell per traficar amb menors (encara que una ja tenia legalment edat de consentiment al Regne Unit) i les va preparar per a «massatges sexualitzats».
La fiscalia assegura que ella «va jugar un paper clau per ajudar Epstein a identificar, entaular amistat i preparar víctimes menors» i «en alguns casos va participar en l’abús». També afirma que «la presència de Maxwell durant les interaccions de les menors amb Epstein, incloent-hi aquelles en què la víctima estava desvestida o que incloïen actes sexuals amb Epstein, va ajudar a relaxar les víctimes perquè una dona adulta hi era present».
Esquema piramidal d’abús
És inevitable veure alguna cosa més que el seu propi judici en el procés de Maxwell, que insisteix en la seva innocència i en una vista de l’1 de novembre va declarar: «No he comès cap crim». Perquè quan el 2019 el cos d’Epstein va aparèixer sense vida a la cel·la de Manhattan on el financer esperava el judici, el tros de llençol amb què les autoritats diuen que es va suïcidar va ofegar també l’esperança que es conegués l’abast d’aquesta trama, que s’ha arribat a comparar amb «un esquema piramidal d’abusos» i, també, tots els implicats. Tenir Maxwell al banc dels acusats manté per a algunes víctimes l’esperança que es pot fer justícia i, per a la resta dels qui segueixen amb interès el cas, que es pugui entreveure alguna cosa més entre els secrets que Epstein es va emportar a la tomba.
No és clar, en qualsevol cas, fins on podran arribar les revelacions, perquè el procés, que presideix la jutge Alison Nathan, estarà molt centrat, almenys sobre el paper, en els càrrecs específics.
Per l’estrada passaran les quatre dones en els casos de les quals es basen els càrrecs. Aquestes víctimes, com la magistrada ha permès que se’ls denomini en el judici malgrat els intents d’evitar-ho de la defensa, podran testificar sota pseudònim (tot i que una d’elles s’ha identificat públicament) i sense ser ni tan sols retratades a les il·lustracions que fan artistes a la sala.
Són mesures de protecció per a quatre dones que hauran d’estar mentalment preparades per ser sotmeses a una agressiva campanya de la defensa de l’acusada. Els seus advocats han aconseguit que la jutge accepti el testimoni d’una psicòloga, a qui van recórrer entre altres Harvey Weinstein i O. J. Simpson, que defensa una polèmica tesi de com es poden alterar les memòries i els records.
«Desig de diners»
La defensa també ha deixat ja clar que intentarà minar la credibilitat de les dones. «Els seus nous records d’abús, sense corroboració, no es basen tant en la veritat o en el desig de justícia com en el desig de diners», va dir en una de les vistes prèvies una de les advocades de Maxwell, que ha intentat incloure en el procés informació sobre els pagaments que les quatre han acceptat del fons de compensació per a víctimes que es va establir després de la mort d’Epstein amb els seus diners, un fons que ja ha pagat 121 milions de dòlars a 138 persones.
Per a aquests lletrats de Maxwell, així com per a la seva família, tot el procés representa una injustícia. Asseguren que ella no és en aquest banc dels acusats pels seus crims, sinó pels d’Epstein. Neguen que hi pugui haver un judici just per a una dona que, diuen, ja ha sigut condemnada als mitjans. I també han mirat repetidament de convertir-la a ella en víctima, però del sistema penal.
El focus de la seva queixa ha estat en les condicions en què Maxwell ha passat els últims 16 mesos de la seva vida, en una cel·la al Metropolitan Detention Center de Brooklyn, on ha passat temps en confinament solitari i sota una estricta vigilància que asseguren que li impedeix dormir. Una de les seves advocades ha arribat a comparar aquestes condicions, sense ironia, amb les d’Hannibal Lecter a ‘El silenci dels anyells’ i aquesta setmana els germans van arribar fins i tot a apel·lar a les Nacions Unides.
Ara per ara, en qualsevol cas, Maxwell continuarà quedant-se allà i sent desplaçada per la policia fins al tribunal en el baix Manhattan cada dia del judici. Almenys quatre vegades ja ha negat la jutge la petició que quedi en llibertat sota fiança, acceptant els arguments que representa un risc de fuga pels seus llaços amb l’estranger (té passaports francès i britànic a més de nord-americà) i per la seva situació econòmica. Perquè, tot i que al ser arrestada, Maxwell va declarar que tenia menys d’un milió de dòlars al banc, els fiscals han identificat més de 15 comptes associats amb ella des del 2016, amb balanços que van des de centenars de milers de dòlars fins als 20 milions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
