TERRITORI ‘VINTAGE’
Quan Agatha Christie va desaparèixer (i Conan Doyle va contractar una mèdium)
¿Xoc vital o maniobra per despit? L’escriptora es va esfumar el desembre de 1921 després d’una baralla conjugal
El 3 de desembre de 1926 Agatha Christie es va esfumar. El seu cotxe va aparèixer estrellat en una pedrera de guix del comtat de Surrey, pròxima a un llac. Hi havia sang a l’interior, s’havia deixat el permís de conduir, una maleta i l’abric: la policia va témer el pitjor. L’escriptora, de 36 anys, ja era famosa després de la seva sisena novel·la, ‘L’assassinat de Roger Ackroyd’. La Gran Bretanya es va commocionar. Més de 1.000 agents i 15.000 voluntaris la van buscar, els gossos van rastrejar els camps, hi va haver avions rastrejant des del cel, es van dragar els estanys. Sir Arthur Conan Doyle, a falta d’un Sherlock Holmes real a qui recórrer, va contractar una mèdium, que llançava conjectures sobre el seu parador movent un guant. La premsa anglesa va embogir: fins i tot van dibuixar Christie caracteritzada d’home per si era el cas. La desaparició d’Agatha Christie va saltar a la portada de ‘The New York Times’.
Hotel de luxe
Onze dies sense rastre. Fins que un músic la va reconèixer a l’hotel de luxe on s’allotjava, a Harrogate, una elegant ciutat balneari de Yorkshire. Estava registrada allà des del principi amb el pseudònim de Teresa Neele, semblava il·lesa, s’havia presentat com una turista de Ciutat del Cap. Llegia cada dia la premsa en el seu retir: Agatha Christie havia comentat amb els altres hostes les notícies de la desaparició de l’excèntrica escriptora.
Quan van donar amb ella va al·legar que tenia amnèsia. Amnèsia, va assentir el seu marit, Archibald. No l’havia reconegut ni a ell, la va justificar la seva família davant la indignació dels mitjans. L’escriptora no va saber per què aquell home se li abraçava.
Estimada, vull el divorci
La nit en què es va perdre la pista d’Agatha Christie, el matrimoni havia tingut una forta discussió. Archibald Christie, un pilot ben plantat durant la Primera Guerra Mundial, llavors banquer de la City, s’havia entregat amb passió al golf en els últims temps. Es van comprar fins i tot una costosa casa als afores de Londres, pròxima a un camp. Agatha el va acompanyar alguna vegada, però no va arribar a aficionar-s’hi.
Entre pals i ‘greens’, ell havia conegut Nancy Neele, de 24 anys. No era un flirteig, li va comunicar, tampoc la tolerable amant d’un home burgès: volia el divorci. Agatha Christie va curtcircuitar. Va pujar les escales per fer un petó a Rosalind, la filla de tots dos. Al voltant de les 20.45 hores va agafar el cotxe, va pujar a un turó i va baixar sense frens fins a la pedrera de guix on el vehicle, un Morris Cowley, va ser trobat amb un xoc frontal.
¿Tràngol amnèsic?
«Estat de fuga», va descriure un dels seus biògrafs, Andrew Norman. Un tràngol amnèsic generat per un trauma o depressió, poc habitual, però que encaixa a la perfecció amb els símptomes d’Agatha Christie durant la seva estada a Harrogate. Incapacitat per recordar alguns o diversos esdeveniments passats i pèrdua d’identitat o fabulació, que «passa quan de sobte i inesperadament es viatja amb un propòsit fora de casa», segons el manual Merck d’informació mèdica. Però a Agatha Christie no li va fallar la memòria quan es va registrar a l’hotel amb el cognom de l’amant del seu marit, Neele. Se’l va acusar de maniobra promocional, d’artifici per retenir Archibald Christie: l’esgarrifaria la possibilitat de perdre-la per sempre, si encara l’estimava. Dos anys després es casava amb Nancy.
Agatha Christie es va refugiar a les Canàries després del divorci. El 1934, amb el pseudònim de Mary Westmacott, va escriure la novel·la més autobiogràfica de la sèrie intimista que va firmar amb aquest nom, ‘Retrato inacabado’. Un pintor, en una illa solitària, coneix Celia, que li explica la seva història: una nena de família bé, jove sol·licitada, dona estimada a qui tot aboca a una vida vulgar. Fins que intenta suïcidar-se després que el seu marit li anunciï que s’ha enamorat d’una altra i li demani el divorci al poc de morir la seva mare. Celia sobreviu a l’intent. I desperta a l’edat adulta.
La vida després d’Archibald
Notícies relacionadesTambé hi va haver vida per a Agatha després d’Archibald. I quina vida. Va intentar recuperar el seu cognom de soltera, Miller, però el seu editor s’hi va oposar: ja era una estrella. Convertida en mare soltera, va acabar de convèncer-se que escriure era el seu ofici i això significava fer-ho també quan no volia. Va acabar com va poder ‘El misteri del tren blau’, va publicar una vintena de llibres durant la dècada dels anys 30, va emprendre el camí que la convertiria en l’escriptora més venuda de tots els temps, només superada per Shakespeare i la Bíblia.
En el terreny personal es va tornar a casar amb l’arqueòleg Max Mallowan, 14 anys més jove. Malgrat estar convençuda que l’única cosa que podia fer-li mal a aquestes altures era un marit, com va fer dir a Celia a ‘Retrato inacabado’, també a això es va sobreposar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
