Alizzz, productor de C. Tangana: de Castelldefels als comandaments del pop llatí

Si això no fos prou motiu d’orgull, dies més tard es va assabentar que el 31 de gener pot guanyar un quart Grammy (dels de tota la vida), perquè el seu nom figura en la llista de candidats a millor àlbum llatí alternatiu. I, per si no fos prou, acaba de llançar ‘Tiene que haber algo más’, la seva posada en llarg en format elapé. «Tot és una mica aclaparador, perquè han passat moltes coses pràcticament alhora, i em costa digerir-ho. Estic en una muntanya russa en què sempre està passant alguna cosa».

Lluny queden aquells temps en què, mentre exercia de programador, intentava treballar-se una carrera en la indústria recorrent les cabines i festivals del país o facturant temes propis estrictament electrònics. Estrelles com Becky G i Doja Cat, per esmentar-ne un parell, aviat van confiar en el seu talent innat per als ganxos instantanis i van reclamar els seus serveis com a productor.

Però el setembre del 2019, després d’anys sense gairebé descans per la quantitat d’encàrrecs aliens que rebia, va decidir prendre’s un respir i rescatar una guitarra que tenia a casa. Així va plantar la llavor del que seria ‘Tiene que haber algo más’. «En aquell moment d’aturada va sorgir la primera demo i vaig veure el fil per estirar. Es va obrir una finestreta. Si hagués continuat estant de gira, component i produint per als altres, hauria sigut impossible. A vegades has de frenar, no fer res, perquè sorgeixin aquestes noves idees més creatives. Si no, sempre estàs en el fer i no en l’imaginar», assegura.

Tirar-se de cap a la piscina 

El que pocs sabien llavors és que el nostre protagonista també sabia cantar. «És clar que tenia inseguretats. De fet, les continuo tenint i les tindré. Per molt que faci tantíssim temps que faig música, aquest ha sigut un repte per a mi. No obstant, des del principi vaig veure tan clar que aquestes composicions havien de veure la llum que, sense dubtar-ho, em vaig llançar a la piscina», assegura.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

D’alguna manera, quan el 2020 va presentar els avanços de ‘Todo me sabe a poco i ‘El encuentro’ (aquest últim en companyia d’Amaia), es va sentir alleujat davant la bona resposta del públic. «Volia ensenyar que es pot fer un pop-rock amb guitarres des d’un punt de vista més avantguardista. Vaig sentir la necessitat d’escriure sobre les coses que m’emocionaven: la vida hedonista que he tingut sent productor d’electrònica i punxant de nit, allò fugaç, allò instantani o l’amor. Es podria dir que totes són la mateixa cançó, però això m’agrada, perquè crec que dona presència al conjunt», confessa sobre aquests 10 temes carn de ‘single’.  

En aquesta aventura no ha estat sol. A banda d’Amaia o Little Jesus, Rigoberta Bandini l’acompanya a ‘Alba’, «una oda al ‘matineig’» que és la seva favorita del lot. Tampoc ha faltat a la cita C. Tangana, amb qui treballa assíduament des del 2016. «Passi el que passi, continuo posant-me a l’estudi amb Pucho, perquè és una de les coses que més disfruto del món», afirma. Això sí, de cara al futur pensa continuar publicant discos en solitari sense deixar-se obnubilar pel reconeixement internacional: «Això acaba de començar. No és un pic de la meva carrera, sinó el principi. Estic tranquil. Ha arribat un punt en què tinc tres Grammy, la meva pròpia casa i una vida artística establerta, així que no necessito patir un estrès extra per buscar un èxit ràpid. Seguiré els ritmes que em demani el cos, deixant una mica de costat les veus que puguin venir de la indústria discogràfica. En definitiva, vull fer les coses a la meva manera.