Totes les mentides sobre el reciclatge de plàstics

Mentida núm. 1: Tot el plàstic rebutjat té una segona vida

El món ha produït 8.300 milions de tones de plàstic des de 1950, de les quals el 2015 només seguia en ús una tercera part (en forma de cadires, bolígrafs o carteres). Segons un estudi publicat per la per la revista ‘Science’ (2017), només un 9% de les 5.800 tones que van acabar a les escombraries van ser reciclades en alguna ocasió i tot just un 2% seguia en ús després del procés de recuperació.

La producció de plàstic creix de manera exponencial. Més de la meitat d’aquestes 8.300 milions de tones es van fabricar a partir del 2002. És a dir, que en 13 anys el món va produir la mateixa quantitat de plàstic que en els anteriors 52, però el reciclatge només aconsegueix processar una proporció mínima. 

A Espanya al voltant d’una tercera part del plàstic que es rebutja cada any té una segona vida, segons les dades creuades de les tres entitats. El ministeri només dona xifres del reciclatge d’envasos, Ecoembes ofereix una fotografia del tractament dels envasos domèstics reglamentats, Cicloplast del tractament de tots els plàstics i Anarpla explica què passa amb les minves durant el procés de recuperació fins que aquests materials tornen al mercat. 

La xifra més alta és la de reciclatge d’envasos domèstics que dona Ecoembes, un 75,8% el 2018, que baixa fins al 50,7% si s’hi sumen els provinents d’indústria i comerç. La quantitat de plàstic que torna a poder utilitzar-se després de tots aquests processos és del 32,4%, tenint en compte els altres plàstics (no només envasos) i les minves del procés de reciclatge, segons les últimes dades disponibles, del 2018. 

Menys d’un terç de les gairebé 2,6 milions de tones de plàstic que es van llençar a les escombraries el 2018 van tornar al mercat com a matèria primera, segons les dades de Cicloplast i els càlculs d’Anarpla. La resta va acabar a l’abocador, incinerat per obtenir energia o exportat a altres països per a la seva gestió. 

Mentida núm. 2: Les fonts oficials donen les mateixes dades

Mentida núm. 2: Les fonts oficials donen les mateixes dadesCada dada sobre el plàstic que es recicla explica una realitat diferent. Per exemple, els informes anuals del reciclatge d’envasos domèstics que realitza Ecoembes calculen que 3 de cada 4 quilos d’envasos plàstics (el 75,8%, segons dades del 2018) rebutjats als domicilis espanyols van ser reciclats. Això inclou els envasos recuperats dels contenidors grocs i alguns dels quals es tiren al gris.

La fracció d’envasos domèstics és la que té el millor índex de reciclatge a Espanya gràcies, d’una banda, a l’ús cada vegada més elevat del contenidor groc i, de l’altra, a la mecanització de les plantes de selecció, on els envasos se separen en funció de la seva composició i on es descarten els que no s’haurien d’haver tirat al contenidor groc. 

Ara bé, la taxa de reciclatge del 75,8% que calcula Ecoembes no té en compte tots els residus d’envasos domèstics. L’entitat considera només aquells que han pagat una tarifa anomenada Punt Verd, que cobreix el seu reciclatge i porta un símbol circular amb dues fletxes lligades. «Els envasos que no porten la icona han entrat al mercat de manera fraudulenta» i Ecoembes no els reflecteix en els seus càlculs, segons explica a Verificat Mayca Bernardo, responsable de comunicació de Cicloplast.

 Els números de Cicloplast, que calculen aquest excedent en 165.000 tones a l’any (un 18%), arriben a la conclusió que el 2018 es va reciclar el 62,2% de tots els residus d’envasos de plàstic generats als domicilis espanyols, cosa que suposa una caiguda de més de 13 punts respecte a les xifres d’Ecoembes.

Mentida núm. 3: El reciclatge de plàstic de la indústria aprova amb nota

Més enllà dels domicilis, gairebé un 30% del residu plàstic total es genera en forma d’envàs al comerç i la indústria, majoritàriament com a film d’embalatge. D’aquesta fracció, es recicla poc més d’un terç dels residus (un 36,2%). Sumant els procedents del comerç i la indústria als originats als domicilis, la taxa de reciclatge cau fins al 50,7%, més de 10 punts per sota de la taxa domèstica.

Aquest és l’índex de reciclatge d’envasos plàstics que cal reportar a la Unió Europea, que exigeix que sigui superior al 50% per al 2025, una cosa que ja es compleix lleugerament a Espanya. Per al 2030 la taxa ha d’augmentar fins al 55%, però aquesta dada tampoc reflecteix el total dels plàstics rebutjats perquè només té en compte els envasos de domicili, indústria i comerç, però no altres tipus de plàstic com ara joguines, cables, carmanyoles o qualsevol altre objecte.

Mentida núm. 4: L’agricultura, l’electrònica i la construcció no donen problemes

La majoria del residu plàstic que es genera a Espanya és en forma d’envàs, sigui quin sigui el seu origen (domèstic, comercial o industrial), però més d’un terç del plàstic descartat el 2018 no pertanyia a aquesta categoria (unes 914.000 tones). El sector agrícola contribueix especialment a la generació d’aquest tipus de residus, segons dades facilitades a Verificat per Óscar Hernández, director general d’Anarpla, conjuntament amb el de l’electrònica, la construcció i l’automoció. En aquesta categoria, en la qual també s’hi inclouen els residus domèstics que no són envasos, l’índex de reciclatge és el més baix: el 28,6%.

Sumant les tres fraccions, la taxa de reciclatge de tot el residu plàstic a Espanya el 2018 baixa encara més: fins al 41,9%. Espanya és, no obstant, un dels cinc països europeus que engloben el 67,5% de la capacitat de reciclatge de la UE: amb un índex del 41,9%, se situa gairebé 10 punts per sobre de la mitjana (32,5% el 2018).

Mentida núm. 5: Si arriben a les plantes, són processats

Actualment, la normativa europea especifica que el reciclatge «ha de mesurar-se quan els residus entren en una operació de reciclatge». És a dir, que les minves de materials que es produeixen en el procés de recuperació i que no acaben convertides novament en plàstic també es comptabilitzen com a reciclades tot i que no tornin al mercat com a matèria primera.

No obstant, aquestes pèrdues cridades ‘impropis’ (aquells rebutjos que entren en les plantes de reciclatge, però que no es poden acabar processant) van representar de mitjana un 18,6% del total dels residus plàstics considerats com a reciclatges el 2018. La proporció varia en funció del tipus de plàstic, segons explica a Verificat el director de l’Anarpla, i del seu origen. En el cas del plàstic agrícola, per exemple, poden arribar a suposar el 40%.

En altres paraules, 1 de cada 5 quilos del plàstic que les entitats gestores compten com a reciclatge no torna al mercat. A més, el 2018 unes 160.000 van ser exportades abans de ser reciclades, compensades, en part, per la importació de residus d’altres països per al seu reciclatge (140.000 tones aquell mateix any, segons pot consultar-se a la base de dades Comtrade).

Descomptant les minves i les exportacions i sumant les importacions, el plàstic que les recicladores van reintroduir com a matèria primera al mercat el 2018 es redueix, finalment, fins a un 32,4%. És a dir, menys d’un terç del residu plàstic generat a Espanya es va tornar a introduir al mercat.

Mentida núm. 6: Els residus no viatgen lluny

Notícies relacionades

Torna la garrafa de vidre

L’odissea de viure 24 hores sense plàstics

Entre 1992 i 2016, el 70% dels residus comercialitzats a nivell global van ser exportats a la Xina i Hong Kong, regió que, al seu torn, exportava la majoria del plàstic comprat a la Xina. Espanya, d’acord amb la tendència global, va enviar a aquests dos països el 60% de les seves exportacions de residu plàstic d’aquells anys, 1,7 milions de tones, segons les xifres que proporciona la base de dades Comtrade (inserint al cercador el codi 3915 que referencia el comerç de residus plàstics).

La Comissió Europea alertava el 2018 sobre les implicacions d’aquestes exportacions per a la natura: «Una part significativa [del residu plàstic generat a la Unió] surt de la UE per ser tractada a tercers països, on possiblement s’apliquen normes mediambientals diferents».